Romans 4:1-25

  • Abraham va ser declarat just per la seua fe (1-12)

    • Abraham, el pare dels que tenen fe (11)

  • La promesa es va rebre per mitjà de la fe (13-25)

4  Per tant, què podem dir que va conseguir Abraham, el nostre avantpassat?*  Posem que a Abraham se l’haguera declarat just per les seues obres. En eixe cas, hauria tingut motius per a presumir, però no davant de Déu.  Perquè, què diu el passatge de les Escriptures? «Abraham va posar fe en Jehovà* i se’l va considerar just.»*  Ara bé, el treballador no rep un salari per bondat immerescuda,* sinó perquè té dret a rebre’l.*  En canvi, a qui no fa obres però posa fe en aquell que declara just a l’irreverent,* se’l considera just per la seua fe.*  David també va parlar de la felicitat de l’home a qui Déu considera just* però no per les seues obres. Va dir:  «Feliços aquells a qui se’ls han perdonat les males obres* i a qui se’ls han cobert* els pecats;  feliç l’home a qui Jehovà* de cap manera li tindrà en compte els seus pecats».  Per tant, ¿disfruten d’esta felicitat només els circumcisos, o també els incircumcisos? Perquè diem: «A Abraham se’l va considerar just per la seua fe».* 10  Però, quan se’l va considerar just?* Quan ja estava circumcidat o abans d’estar-ho? Encara no ho estava i, per tant, era incircumcís. 11  I, per la fe que va mostrar abans d’estar circumcidat, va rebre un senyal —la circumcisió— com a segell* de la seua justícia. Això va passar per a que fora el pare de tots els que tenen fe sense estar circumcidats, per tal que se’ls considere justos,* 12  i per a que fora el pare d’una descendència circumcidada, no només dels que s’aferren a la circumcisió, sinó també dels que seguixen de prop els passos de la fe que va mostrar el nostre pare Abraham abans d’estar circumcidat. 13  Perquè no va ser per mitjà de la llei que a Abraham o a la seua descendència se’ls va prometre que ell seria hereu d’un món, sinó que va ser per mitjà de la justícia que s’obté per la fe. 14  Perquè si els que s’aferren a la llei foren els hereus, la fe no serviria de res i la promesa quedaria anul·lada. 15  En realitat, incomplir la Llei comporta un castic,* però on no hi ha llei, tampoc hi ha transgressió. 16  Per això, com a mostra de la bondat immerescuda de Déu,* rebem la promesa per mitjà de la fe, per a que es garantisca el compliment de la promesa a tota la descendència d’Abraham, no només als que s’aferren a la Llei, sinó també als que s’aferren a la fe d’Abraham, que és el pare de tots nosaltres. 17  (És tal com està escrit: «T’he nomenat pare de moltes nacions».) Açò va passar davant de Déu —en qui Abraham va posar fe—, davant d’aquell que fa reviure els morts i que parla de les coses que encara no existixen com si ja existiren.* 18  Encara que no hi havia motius per a l’esperança, va ser precisament sobre la base de l’esperança que Abraham va tindre fe que es convertiria en pare de moltes nacions, tal com se li havia dit: «Aixina de nombrosa serà la teua descendència». 19  I encara que la seua fe no es va debilitar, sí que veia que el seu cos estava com mort (ja que tenia uns 100 anys) i que la matriu de Sara estava morta.* 20  Però, per la promesa de Déu, no va dubtar per falta de fe. Al contrari, la seua fe el va fer fort, i aixina va donar glòria a Déu 21  i es va convéncer del tot que Déu podia complir el que havia promés. 22  Per això, «se’l va considerar just».* 23  No obstant, les paraules «se’l va considerar» no es van escriure només pensant en ell, 24  sinó també en nosaltres, que serem considerats justos perquè creiem en aquell que va ressuscitar* a Jesús, el nostre Senyor. 25  Ell va ser entregat per causa de les nostres ofenses i va ser ressuscitat* per a que siguem declarats justos.

Notes

Lit. «avantpassat segons la carn».
Consulta el glossari.
O «se li va comptar com a justícia».
Consulta el glossari.
O «sinó com un deute».
És a dir, el que no respecta a Déu.
O «la seua fe se li compta com a justícia».
O «atribuïx justícia».
O «les obres que violen la llei».
O «perdonat».
Consulta el glossari.
O «La fe d’Abraham se li va comptar com a justícia».
O «se li va comptar com a justícia».
O «garantia», «confirmació».
O «se’ls atribuïsca justícia».
Lit. «produïx ira».
O «per a que siga per bondat immerescuda».
O possiblement «i que fa existir el que no existix».
O «era estèril».
O «se li va comptar com a justícia».
Lit. «va alçar d’entre els morts».
Lit. «alçat».