5:5-7, 11

La pobresa no privava a cap israelita del privilegi d’estar en pau amb Jehovà. Fins i tot, els israelites més pobres podien fer ofrenes acceptables a Jehovà, sempre i quan li donaren lo millor. De fet, podien oferir farina però, així i tot, Jehovà esperava que fóra de la millor qualitat, la classe de farina que es donaria als convidats més especials (Gn 18:6). En l’actualitat, Jehovà accepta el nostre millor «sacrifici d’acció de gràcies» sense importar que les nostres circumstàncies personals puguen limitar el que podríem donar (He 13:15).

Com t’anima açò si ja no pots fer lo mateix que feies abans, degut a que la teua salut no és tan bona com era o ja no tens les mateixes forces?