Jehovà li va dir a Ezequies que no es recuperaria de la seua malaltia (2Re 20:1; ip-1 394 § 23).

Ezequies va suplicar a Jehovà que se’n recordara de la seua fidelitat (2Re 20:2, 3; w17.03 21 § 16).

Les oracions d’Ezequies van fer que Jehovà actuara al seu favor (2Re 20:4-6; g01 22/7 13 § 4).

Les nostres oracions podrien impulsar a Jehovà a actuar d’una manera que no tenia previst. Per què et motiva este relat a persistir en l’oració?