Parlar massa: No penses que ho has d’explicar tot. Jesús feia preguntes per ajudar les persones a raonar i a arribar a la conclusió correcta (Mt 17:24-27). Les preguntes fan més animat el curs i t’ajuden a determinar què comprén i què creu l’estudiant (be-S 253 § 3, 4). Quan faces una pregunta, sigues pacient i espera la resposta. Si l’estudiant no dóna la resposta correcta, en comptes de dir-li-la, guia’l amb l’ajuda de preguntes addicionals per a que arribe a la conclusió encertada (be-S 238 § 1, 2). Parla a un ritme que permeta a l’estudiant captar els nous conceptes (be-S 230 § 4).

Complicar-ho: No caigues en la temptació de dir tot el que saps sobre el tema (Jn 16:12). Centra’t en la idea principal del paràgraf (be-S 226 § 4-227 § 1). Els detalls, encara que siguen interessants, poden eclipsar els punts principals (be-S 235 § 3). Quan l’estudiant haja comprés la idea del paràgraf, passa al següent.

Estudiar simplement la informació: L’objectiu és arribar al cor de l’estudiant, no cobrir la informació (Lc 24:32). Si vols que el poder de la Paraula de Déu faça la seua funció, centra’t en el textos clau de la lliçó (2Co 10:4; He 4:12; be-S 144 § 1-3). Posa il·lustracions senzilles (be-S 245 § 2-4). Tin en compte les dificultats i les creences de l’estudiant i adapta-li la lliçó. Fes preguntes com: «Com et fa sentir el que has aprés ací? Què ens ensenya açò sobre Jehovà? Com creus que ens beneficia aplicar este consell?» (be-S 238 § 3-5; 259 § 1).