Després del 4026 a. C.

“La serp”, Satanàs, posa en dubte el dret que té Jehovà de governar i la seua manera de fer-ho. Jehovà promet que s’alçarà un “llinatge”, o “descendència”, que esclafarà la serp (Gènesi 3:1-5, 15; nota). Però, per un temps, Jehovà permitix que els humans es governen a si mateixos sota la influència de Satanàs.

Any 1943 a. C.

Jehovà diu a Abraham que un dels seus descendents serà la “descendència” que havia promés (Gènesi 22:18).

Després del 1070 a. C.

Jehovà assegura al rei David, i després al seu fill Salomó, que la “descendència” promesa eixiria de la seua família (2 Samuel 7:12, 16; 1 Reis 9:3-5; Isaïes 9:5, 6 [9:6, 7 en altres bíblies]).

Any 29 d. C.

Jehovà identifica Jesús com la “descendència” promesa i com l’hereu del tron de David (Gàlates 3:16; Lluc 1:31-33; 3:21, 22).

 Any 33 d. C.

Satanàs, “la serp”, fa malbé temporalment a “la descendència” quan va fer que assassinaren Jesús. Jehovà ressuscita Jesús i el torna al cel. Allà accepta el valor de la seua vida perfecta. Amb això posa la base del perdó dels pecats i fa possible que els descendents d’Adam puguen viure eternament (Gènesi 3:15; Fets 2:32-36; 1 Corintis 15:21, 22).

Cap a l’any 1914

Jesús llança a la serp, Satanàs, a la Terra i l’obliga a estar allí per un curt període de temps (Apocalipsi 12:7-9, 12).

Futur

Jesús empresona Satanàs per 1.000 anys i després l’aniquila, és a dir, simbòlicament li esclafa el cap. S’acomplix el propòsit que tenia Jehovà per a la Terra i per a la humanitat, el Seu nom queda lliure d’acusacions i es vindica la Seua manera de governar (Apocalipsi 20:1-3, 10; 21:3, 4).