1, 2. Com va intentar Balaam fer mal al poble de Jehovà?

 UN PESCADOR va a on sap que trobarà la classe de peixos que vol pescar. Tria l’esquer i tira el fil a l’aigua. Espera amb paciència i, quan el peix pica, li clava l’ham en la boca i el trau de l’aigua.

² De forma pareguda, a les persones també se les pot entrampar. Per exemple, els israelites estaven a punt d’arribar a la terra promesa i van acampar a les planes de Moab. El rei de Moab va prometre donar-li molts diners a un home que li deien Balaam si maleïa el poble d’Israel. Amb el temps, Balaam va trobar la manera de maleir els israelites. Va triar molt bé l’esquer i va enviar les moabites al campament israelita per a que seduïren els hòmens (Nombres 22:1-7; 31:15, 16; Apocalipsi 2:14).

3. Quin resultat va tindre l’esquer de Balaam?

³ Li va funcionar l’esquer? Sí. Milers d’hòmens israelites «es van llançar a cometre immoralitats  amb dones de Moab». També començaren a adorar déus falsos, incloent un déu repugnant del sexe, Baal de Peor. Com a resultat, 24.000 israelites van morir en la frontera de la terra promesa (Nombres 25:1-9).

4. Per què van cometre immoralitat milers d’israelites?

⁴ Per què van caure tants israelites en la trampa de Balaam? Perquè només pensaven en els seus plaers egoistes, i es van oblidar de tot el que Jehovà havia fet per ells. Els israelites tenien moltes raons per a ser lleials a Déu. Els havia salvat de l’esclavitud en Egipte, els havia alimentat en el desert i els havia portat sans i estalvis a les portes de la terra promesa (Hebreus 3:12). Aixina i tot, es van deixar seduir per la immoralitat sexual. L’apòstol Pau va escriure: «No ens llancem a cometre immoralitats, com ho feren alguns d’ells, i en un sol dia [...] van caure» (1 Corintis 10:8).

5, 6. Què podem aprendre del que va passar a les planes de Moab?

⁵ El nou món està molt a prop. Per dir-ho d’alguna forma, nosaltres també estem com els israelites: a les portes de la terra promesa (1 Corintis 10:11). El món en què vivim està encara més obsessionat amb el sexe que els moabites. I esta obsessió pot afectar amb facilitat el poble de Jehovà. De fet, la immoralitat és l’esquer més efectiu del Diable (Nombres 25:6, 14; 2 Corintis 2:11; Judes 4).

⁶ Pregunta’t: «Preferiria disfrutar del plaer durant poc temps o viure per sempre feliç en el  nou món?» Veritat que val la pena obeir el mandat de Jehovà: «Fugiu de la immoralitat»? (1 Corintis 6:18)

7, 8. Què és la immoralitat sexual? Per què és un assumpte tan seriós?

⁷ Moltes persones hui en dia tenen una actitud descarada i falten el respecte obertament a les lleis de Déu sobre el sexe. En la Bíblia, la immoralitat sexual es referix a les relacions sexuals entre persones que no estan casades legalment. Açò inclou sexe entre persones del mateix gènere o amb animals. Estos actes poden incloure el coit, el sexe oral o anal, o tocar els genitals d’una altra persona amb intencions sexuals (consulta la nota 23).

⁸ La Bíblia deixa clar que si algú continua practicant immoralitat sexual, no pot formar part de la congregació (1 Corintis 6:9; Apocalipsi 22:15). A més, la persona immoral perd l’autoestima i la confiança dels altres. La immoralitat sempre porta problemes, com ara una consciència culpable, embarassos no desitjats, problemes en el matrimoni, malalties i inclús la mort (llig Gàlates 6:7, 8). Si una persona de veres es parara a pensar en les conseqüències de la immoralitat, probablement no voldria cometre’n. Però quan algú fa el primer pas cap a la immoralitat només està pensant en satisfer els seus desitjos. Este primer pas normalment té a vore amb la pornografia.

9. Per què és perillosa la pornografia?

⁹ La pornografia està dissenyada per a excitar els desitjos sexuals. Hui en dia està present en totes parts: en revistes, llibres, música, programes de televisió i Internet. Molts creuen que és inofensiva, però la veritat és que és molt perillosa. Pot fer que una persona es torne addicta al sexe i desenvolupe desitjos pervertits. També pot portar a l’hàbit de la masturbació, a problemes en el matrimoni i inclús al divorç (Romans 1:24-27; Efesis 4:19; consulta la nota 24).

10. Com pot ajudar-nos el principi de Jaume 1:14, 15 a evitar la immoralitat?

¹⁰ És important que entenguem com podria atraure’ns la immoralitat sexual. Fixa’t en l’advertència que trobem en Jaume 1:14, 15: «Cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atrauen i el sedueixen. Aqueixos desigs, una vegada fecundats, engendren el pecat, i el pecat, arribat a la culminació, infanta la mort». Per tant, quan et venen mals pensaments, rebutja’ls immediatament. Si et trobes amb imatges eròtiques sense voler, mira cap a un altre costat! Apaga l’ordinador o canvia de canal, no permetes que els mals desitjos entren en la teua vida. Si no, estos desitjos podrien fer-se tan forts que podrien ser molt difícils de controlar (llig Mateu 5:29, 30).

11. Com ens pot ajudar Jehovà quan tenim mals pensaments?

¹¹ Jehovà ens coneix millor que nosaltres  mateixos, i sap lo imperfectes que som. Però també sap que podem superar els mals desitjos. Ell ens diu: «Feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal: immoralitat, impuresa, passions, mals desigs i l’amor als diners, que és una idolatria» (Colossencs 3:5). Encara que no és fàcil, Jehovà és pacient amb nosaltres i ens ajudarà (Salm 68:20 [v. 19 en altres bíblies]). Un germà jove va caure en l’hàbit de vore pornografia i masturbar-se. Els seus companys de classe pensaven que això era una etapa més del creixement, però ell va dir: «Em va danyar la consciència i em va portar a una vida d’immoralitat». Es va adonar que necessitava controlar els seus desitjos i, amb l’ajuda de Jehovà, va poder acabar amb eixe hàbit. Si tens pensaments immorals, demana-li  a Jehovà el seu «poder incomparable» per a mantindre la ment neta (2 Corintis 4:7; 1 Corintis 9:27).

12. Per què necessitem vetlar «el fons del cor»?

¹² Salomó va escriure: «Sobretot vetla el fons del cor, que d’allí ix la vida» (Proverbis 4:23). El nostre «cor» representa la persona que som per dins, la que Jehovà veu. El que mirem pot afectar-nos molt. De fet, el fidel Job va dir que havia fet un pacte amb els seus ulls per a no desitjar cap donzella (Job 31:1). Igual que Job, nosaltres també necessitem controlar el que mirem i el que pensem. I com el salmiste, li demanem a Jehovà que aparte els nostres ulls del que no val res (Salm 119:37).

13. Quina classe d’amics va triar Dina?

¹³ Els nostres amics poden exercir una gran influència en nosaltres, tant bona com roïna. Si tries amics que seguixen les normes de Déu, podran ajudar-te a fer lo mateix (Proverbis 13:20; llig 1 Corintis 15:33). Podem vore la importància de l’elecció dels amics en l’exemple de Dina. Ella era una de les filles de Jacob, per tant, s’havia criat en una família que adorava a Jehovà. Dina no era una persona immoral, però es va fer molt amiga d’unes xiques cananees que no adoraven a Jehovà. Els cananeus tenien un punt de vista sobre el sexe molt diferent al del poble de Déu, i se’ls coneixia per ser immorals (Levític 18:6-25). Mentres Dina estava amb les seues amigues, va conéixer  a Siquem, qui la va trobar molt atractiva. Siquem era «el més considerat [o honorable] en la família del seu pare», però no estimava a Jehovà (Gènesi 34:18, 19).

14. Què li va passar a Dina?

¹⁴ Siquem va fer el que li va paréixer normal i acceptable. Com li agradava Dina, «la va raptar i la va violar» (llig Gènesi 34:1-4). Este delicte va desencadenar en una sèrie de successos que van resultar en tragèdia per a Dina i la seua família (Gènesi 34:7, 25-31; Gàlates 6:7, 8).

15, 16. Com podem fer-nos savis?

¹⁵ No hem de cometre els mateixos errors que Dina per a vore que les normes morals de Jehovà són per al nostre bé. Ell diu: «Qui va amb un savi es torna savi, qui va amb un neci es torna més neci» (Proverbis 13:20). Posa’t com a meta entendre què està bé als ulls de Déu i t’estalviaràs sofriments innecessaris (Proverbis 2:6-9; Salm 1:1-3).

¹⁶ Podem fer-nos savis si estudiem la Paraula de Déu, li orem abans de prendre decisions i seguim els bons consells del servent fidel i sensat (Mateu 24:45; Jaume 1:5). Per descomptat, tots som dèbils i imperfectes (Jeremies 17:9). Però, com reaccionaries si algú t’advertira que estàs en perill de cometre immoralitat sexual? T’ofendries, o acceptaries humilment l’ajuda? (2 Reis 22:18, 19)

17. Com podria el consell d’algú de la congregació ajudar-nos? Posa un exemple.

¹⁷ Per exemple, imagina’t esta situació: Un company  de faena comença a donar-li atenció especial a una germana i la convida a eixir. Ell no servix a Jehovà, però pareix bon xic. Una altra germana els veu junts i més tard intenta advertir-la. Com reaccionarà la primera germana? Posarà excuses o vorà lo sàvia que és l’advertència? La germana segur que estima a Jehovà i vol fer lo correcte, però si seguira eixint amb este xic, ¿estaria fugint de la immoralitat sexual o estaria refiant-se d’ella mateixa? (Proverbis 22:3; 28:26; Mateu 6:13; 26:41).

18, 19. Explica com va fugir Josep de la immoralitat.

¹⁸ De jove, Josep era esclau en Egipte. Tots els dies, la dona del seu amo li deia que es gitara amb ella, però Josep sabia que això estava mal. Josep  estimava a Jehovà i volia agradar-li. Aixina que cada volta que ella intentava seduir-lo, ell deia que no. Com que era un esclau, no podia anar-se’n d’allí. Un dia que la dona del seu amo va intentar forçar-lo a gitar-se amb ella, Josep «s’escapà i va eixir de la casa» (llig Gènesi 39:7-12).

¹⁹ La situació podria haver acabat molt diferent si Josep s’haguera permés tindre pensaments immorals o haguera estat pensant en ella tot el dia. Però la relació que tenia amb Jehovà era molt més important que qualsevol altra cosa, per això li va dir: «El meu amo [...] no m’ha prohibit res, llevat de tu, que ets la seua esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu?» (Gènesi 39:8, 9).

20. Com sabem que Jehovà estava content amb Josep?

²⁰ Encara que estava lluny de sa casa, Josep sempre li va ser lleial a Déu, i Jehovà el va beneir (Gènesi 41:39-49). La lleialtat de Josep alegrava a Jehovà (Proverbis 27:11). Pot ser difícil resistir-se a la immoralitat, però recorda estes paraules: «Els qui estimen el Senyor detesten el mal. Ell guarda la vida dels fidels, els allibera de les mans dels injustos» (Salm 97:10).

21. Com va imitar a Josep un germà jove?

²¹ Cada dia, el poble de Jehovà demostra amb valor que odia «el mal» i estima «el bé» (Amós 5:15). Pots ser-li fidel a Jehovà tingues l’edat que tingues. La fe d’un germà jove es va posar a prova en l’escola quan una xica li va dir que es gitaria amb  ell si l’ajudava amb un examen de matemàtiques. Què va fer este germà? Va actuar com Josep. Ell diu: «Vaig rebutjar la proposició immediatament. Al mantindre’m íntegre, he conservat la dignitat i l’autoestima». Disfrutar «per un cert temps» del plaer que ve de la immoralitat normalment porta dolor i tristesa (Hebreus 11:25). Obeir a Jehovà et donarà felicitat per sempre (Proverbis 10:22).

22, 23. Com ens pot ajudar Jehovà inclús si hem comés un pecat greu?

²² Satanàs intentarà entrampar-nos amb la immoralitat sexual. Açò pot ser tot un repte. Probablement, tots tenim mals pensaments de quan en quan (Romans 7:21-25). Jehovà ho comprén i se’n recorda «que som pols» (Salm 103:14). Però, i si un cristià comet immoralitat sexual? Ja no té remei? No, si una persona està penedida de veritat, Jehovà l’ajudarà perquè és «indulgent» (Salm 86:5; Jaume 5:16; llig Proverbis 28:13).

²³ Jehovà ens ha donat els ancians, que es preocupen per nosaltres (Efesis 4:8, 12; Jaume 5:14, 15). Ens els ha donat per a ajudar-nos a reparar la nostra relació amb ell (Proverbis 15:32).

24, 25. Com pot ajudar-nos a evitar la immoralitat el tindre coneixement?

²⁴ Per tal de prendre bones decisions, hem de comprendre com ens beneficien les lleis de Jehovà.  No volem ser com el jove de qui es parla a Proverbis 7:6-23. Li faltava «senderi», o coneixement, i per això va caure en la trampa de la immoralitat sexual. Tindre coneixement, o enteniment, significa més que ser inteŀligent. Quan tenim coneixement, intentem entendre la manera de pensar de Jehovà i aplicar-la en la nostra vida. Recorda estes sàvies paraules: «Qui posa enteniment s’estima a si mateix, prosperarà el qui es manté prudent» (Proverbis 19:8).

²⁵ Estàs totalment convençut que les normes de Déu són les millors? Penses de veres que seguir-les et farà feliç? (Salm 19:8-11 [vv. 7-10 en altres bíblies]; Isaïes 48:17, 18). Si encara no estàs segur, recorda tot lo bo que Jehovà ha fet per tu. Com diu la Bíblia: «Tasteu i veureu com és, de bo, el Senyor» (Salm 34:9 [v. 8 en altres bíblies]). Voràs que quant més ho faces, més estimaràs Déu. Estima el que ell estima i odia el que ell odia. Ompli la ment amb bons pensaments, coses que siguen verdaderes, respectables, pures, amables i virtuoses (Filipencs 4:8, 9). Podem ser com Josep, qui es va beneficiar de la saviesa de Jehovà (Isaïes 64:7 [v. 8 en altres bíblies]).

26. Què analitzarem en el següent capítol?

²⁶ Siga que estigues casat o fadrí, Jehovà vol que disfrutes de la vida i sigues feliç. Els següents dos capítols contenen informació que pot ajudar-nos a tindre èxit en el matrimoni.