1. Per què hem d’assegurar-nos que la nostra adoració li agrade a Jehovà?

 JESÚS va dir que «els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat» i que estos «són els adoradors que vol el Pare» (Joan 4:23; 6:44). Cadascú de nosaltres ha de saber «reconéixer el que és agradable al Senyor» (Efesis 5:10). Açò no sempre és fàcil, ja que Satanàs vol enganyar-nos per a que fem coses que desagraden a Jehovà (Apocalipsi 12:9).

2. Explica què va passar prop de la muntanya del Sinaí.

² Com intenta enganyar-nos Satanàs? Una manera és fent-nos confondre el bé i el mal. Mira què li va passar a la nació d’Israel mentres acampava prop de la muntanya del Sinaí. Moisés havia pujat a la muntanya, i el poble l’estava esperant al campament. Amb el temps, es van cansar d’esperar i li van demanar a Aaron que els fera un déu. Ell els va fer un ídol d’or amb la forma d’un vedell. Llavors van organitzar una festa. Van ballar al voltant del vedell i es van inclinar davant d’ell. Creien que a l’inclinar-se davant del vedell, en realitat estaven adorant a Jehovà.  Però el fet que la gent considerara esta celebració una «festa en honor del Senyor», no la convertia en correcta. Jehovà ho va considerar idolatria, i molts perderen la vida (Èxode 32:1-6, 10, 28). Quina és la lliçó? Que no ens hem de deixar enganyar. No toques «res d’impur», i deixa que Jehovà t’ensenye què està bé i què està malament (Isaïes 52:11; Ezequiel 44:23; Gàlates 5:9).

3, 4. Per què és bo que examinem els orígens de moltes celebracions populars?

³ Quan Jesús estava en la terra, va capacitar els seus apòstols per a que establiren el model de l’adoració pura. Després de morir, els seus apòstols van continuar ensenyant els principis de Jehovà als deixebles nous. Però després de la mort dels apòstols, alguns mestres falsos van introduir en la congregació costums i celebracions paganes, i raonaments enganyosos. Inclús van canviar el nom d’algunes d’eixes celebracions paganes per a que semblaren cristianes (2 Tessalonicencs 2:7, 10; 2 Joan 6, 7). Moltes d’eixes celebracions encara són populars hui en dia, i seguixen promovent creences falses, fins i tot el demonisme * (Apocalipsi 18:2-4, 23).

⁴ Per tot el món, les celebracions i les festivitats són una part important en la vida de les persones. Amb tot, a mesura que vages aprenent com considera Jehovà els assumptes, podries vore la necessitat  d’ajustar la teua manera de pensar sobre algunes celebracions. Això no serà fàcil, però pots estar segur que Jehovà t’ajudarà. Examinem els orígens d’algunes celebracions populars per a que puguem entendre com se sent Jehovà al respecte.

5. Què indica que Jesús no va nàixer el 25 de desembre?

⁵ En moltes parts del món, el Nadal se celebra el 25 de desembre, que és quan molta gent pensa que va nàixer Jesús. La Bíblia no ens diu el dia ni el mes que va nàixer Jesús, però sí que ens diu alguna cosa sobre l’època de l’any. Lluc va escriure que quan Jesús va nàixer a Betlem, els pastors «vivien al ras [...] per guardar el seu ramat» (Lluc 2:8-11). En desembre, a Betlem fa fred, plou i neva, així que els pastors no haurien passat la nit al ras amb els seus ramats. Què ens indica açò? Doncs que Jesús va nàixer quan les temperatures eren més agradables; no en desembre. Tant la Bíblia com l’evidència històrica mostren que va nàixer en algun moment entre els mesos de setembre i octubre.

6, 7. a) Com es van originar molts costums populars del Nadal? b) Per quina raó hauríem de fer regals?

⁶ Llavors, com va començar el Nadal? El seu origen el trobem en festivitats paganes, com les Saturnals de l’antiga Roma, que estaven dedicades a Saturn, el déu de l’agricultura. The Encyclopedia Americana diu: «Les Saturnals, festivitats romanes celebrades a mitjan desembre, han servit de model per a molts costums festius del Nadal. Per exemple, d’esta celebració  deriven els banquets elaborats, fer regals i encendre ciris». El 25 de desembre també se celebrava el natalici de Mitra, el déu persa del sol.

⁷ A pesar d’això, molta gent que celebra el Nadal hui en dia no pensa en els seus orígens pagans. Simplement volen que arribe el Nadal per a passar temps amb la família, disfrutar de menjar bé i fer-se regals. Per descomptat, estimem els nostres familiars i amics, i Jehovà vol que els seus servents siguen  generosos. Com diu 2 Corintis 9:7, «Déu estima el qui dóna amb alegria». Jehovà no vol que ens fem regals només en ocasions especials. Els servents de Jehovà disfruten de fer-se regals, i d’ajuntar-se amb els amics i la família en qualsevol moment de l’any. Fan regals sense esperar res a canvi, perquè estimen els altres (Lluc 14:12-14).

8. Li van portar regals els astròlegs a Jesús quan era un bebé acabat de nàixer? Explica-ho.

⁸ Per a donar suport al costum de fer regals en Nadal, molta gent diu que tres savis d’Orient li van portar regals a Jesús quan era un bebé i estava en un estable. És cert que un grup d’hòmens visitaren a Jesús i li portaren regals. En temps bíblics, era comú portar-li regals a una persona important (1 Reis 10:1, 2, 10, 13). Però, sabies que la Bíblia diu que estos hòmens eren astròlegs, gent que practicava la màgia i no adorava a Jehovà? A més, no van visitar a Jesús en l’estable quan va nàixer, sinó que el visitaren més tard, quan era un xiquet i vivia a sa casa (Mateu 2:1, 2, 11).

9. Quins aniversaris del naixement menciona la Bíblia?

⁹ El dia que naix un xiquet, és un dia feliç (Salm 127:3). Però això no vol dir que hagem de celebrar els natalicis. Pensa en açò: La Bíblia només menciona dos aniversaris del naixement. Un va ser el d’un faraó d’Egipte, i l’altre el del rei Herodes Antipes (llig Gènesi 40:20-22; Marc 6:21-29). Cap d’estos governants  era servent de Jehovà. De fet, en ninguna part de la Bíblia posa que un servent de Jehovà celebrara un natalici.

10. Com consideraven els natalicis els cristians del segle I?

¹⁰ The World Book Encyclopedia diu que els cristians del segle I «consideraven que la celebració del naixement d’algú era un costum pagà». Costums com estos es basaven en creences falses. Per exemple, en l’antiga Grècia creien que tota persona rebia la protecció d’un esperit que estava present en el moment del seu naixement. I pensaven que eixe esperit estava connectat a un déu que havia nascut el mateix dia que la persona. A més d’estes creences paganes, els aniversaris del naixement també estan relacionats amb l’astrologia i els horòscops.

11. Com se sent Jehovà quan som generosos?

¹¹ Moltes persones pensen que l’aniversari del seu naixement és un dia especial en què els altres els hauríem de mostrar que els volem. Però Jehovà vol que siguem amables i generosos en tot moment. Per això, mostrem amor als nostres familiars i amics al llarg de tot l’any, no sols un dia específic (llig Fets 20:35). Tots els dies li agraïm el preciós regal de la vida, no sols el dia del nostre natalici (Salm 8:4, 5; 36:10 [8:3, 4; 36:9 en altres bíblies]).

12. Com pot ser millor el dia en què morim que el dia en què naixem?

¹² En Eclesiastés 7:1 diu: «Una bona fama és millor que un bon perfum, i el dia de la mort, millor que el del naixement». Com pot el dia de la mort ser millor  que el dia del naixement? La raó és que, quan naixem, encara no hem fet res en la vida, ni bo ni roín. Però quan dediquem la vida a servir a Jehovà i a fer el bé als altres, ens guanyem «una bona fama», o reputació, i Jehovà ens recordarà fins i tot després d’haver mort (Job 14:14, 15). El poble de Jehovà no celebra els aniversaris del naixement, ni tan sols el de Jesús. De fet, l’única cosa que Jesús va manar que  recordàrem és el Memorial de la seua mort (Lluc 22:17-20; Hebreus 1:3, 4).

13, 14. Amb què està relacionada la celebració del Diumenge de Pasqua?

¹³ Molta gent creu que el Diumenge de Pasqua se celebra la Resurrecció de Jesucrist. Però, en realitat la celebració de la Pasqua està lligada a rituals pagans de fertilitat. Pensem, per exemple, en els conills, ous i mones de Pasqua. La Enciclopedia Católica reconeix que «el conill és un símbol pagà i sempre ha sigut un emblema de fertilitat». A més, el llibre Las cosas nuestras de cada día comenta: «Des de temps molt remots, en moltes cultures l’ou simbolitzava naixement i resurrecció». Queda clar que el Diumenge de Pasqua no té res a vore amb la resurrecció de Jesús.

¹⁴ Creus que a Jehovà li agrada vore que la gent mescla costums pagans amb la resurrecció del seu Fill? Clar que no! (2 Corintis 6:17, 18) De fet, Jehovà mai ens va demanar que celebràrem la resurrecció de Jesús.

15. Com es va originar el Halloween?

¹⁵ Halloween significa «nit de la vespra de Tots Sants» i està relacionat amb bruixes, donyets i fantasmes. Esta celebració no és nova. En la lluna plena més pròxima a l’1 de novembre, els antics celtes del Regne Unit i Irlanda celebraven la festa de Samain.  Creien que durant la festa, els esperits dels morts tornaven a la terra. La gent els posava menjar i beguda per a que els esperits no els feren mal. En l’actualitat, quan els xiquets es disfressen i van de casa en casa dient «truc o tracte», no se n’adonen que estan imitant este costum demoníac antic.

16, 17. En què hauríem de pensar quan planegem una boda?

¹⁶ Les bodes són ocasions felices. Per tot el món, se celebren de diferents maneres. Normalment, la gent no es para a pensar d’on venen els costums de les bodes, així que podrien no saber que alguns costums s’originen en creences religioses paganes. Però una parella cristiana que estiga planejant la seua boda vol assegurar-se que esta li agradarà a Jehovà. Si els nóvios investiguen sobre l’origen dels costums de boda, podran prendre bones decisions (Marc 10:6-9).

¹⁷ Es creu que alguns costums de boda porten «bona sort» als novençans (Isaïes 65:11). Per exemple, en alguns llocs la gent tira als nóvios arròs o coses paregudes. Creuen que açò els donarà fills, una vida llarga i feliç, i els protegirà del mal. Però els cristians van amb compte i eviten qualsevol costum relacionat amb la religió falsa (llig 2 Corintis 6:14-18).

18. Quins altres principis bíblics apliquen a les bodes?

¹⁸ Una parella cristiana vol que la seua boda siga una ocasió alegre i digna en la qual tots disfruten. Els convidats no haurien de fer discursets desagradables,  atrevits o irrespectuosos sobre els nóvios o altres persones (Proverbis 26:18, 19; Lluc 6:31; 10:27). Una boda cristiana no és una excusa per a «les ostentacions», és a dir, presumir dels diners que la família té (1 Joan 2:16). Si esteu planejant una boda, assegureu-vos que podreu mirar arrere en el temps i tindre bons records (consulta la nota 28).

19, 20. Quins són els orígens del brindis?

¹⁹ Un costum popular en les bodes i altres reunions socials és brindar. Durant el brindis, una persona expressa bons desitjos mentres els altres alcen les seues copes. Com haurien de considerar el brindis els cristians?

²⁰ L’International Handbook on Alcohol and Culture (Manual internacional sobre alcohol i cultura) diu que el brindis probablement ve de l’antic costum pagà «en què s’oferia un líquid sagrat als déus». Açò es feia «a canvi d’un desig, un prec resumit en les paraules “llarga vida” o “salut”». En l’antiguitat, la gent alçava els gots per a demanar als seus déus una benedicció, però Jehovà no beneïx d’esta manera (Joan 14:6; 16:23).

21. Quina altra classe de celebracions haurien d’evitar els cristians?

²¹ Quan decidisques si participaràs o no en alguna celebració, pensa en l’actitud i el comportament que promou. Per exemple, alguns carnavals  i celebracions es caracteritzen pels balls eròtics, l’abús de l’alcohol i, fins i tot, la immoralitat. Celebracions com estes també podrien promoure l’estil gai i lesbià o el nacionalisme. Si participem en esta classe de celebracions, ¿de deveres estem odiant el que Jehovà odia? (Salm 1:1, 2; 97:10; 119:37).

22. Què pot ajudar a un cristià a decidir si participarà o no en una celebració?

²² Els cristians han d’anar molt amb compte per a evitar qualsevol celebració que li lleve honra a Déu. L’apòstol Pau va escriure: «Tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu» (1 Corintis 10:31; consulta la nota 29). Per descomptat, no totes les celebracions estan relacionades amb la immoralitat, la religió falsa o el nacionalisme. Si una celebració no viola els principis bíblics, som nosaltres qui haurem de decidir si participarem en ella o no. També hem de tindre en compte com influirà en els altres la nostra decisió.

23, 24. Com podem explicar la nostra decisió sobre certes celebracions als nostres familiars no Testimonis?

²³ Probablement has deixat de participar en celebracions que li lleven honra a Jehovà. Però alguns familiars que no són testimonis de Jehovà podrien pensar que no participes perquè ja no vols passar temps amb ells o podrien pensar que les festes són l’única ocasió en què la família pot ajuntar-se. En eixe cas, què podries fer? Hi ha moltes maneres  de demostrar-los que els estimes i que són importants per a tu (Proverbis 11:25; Eclesiastés 3:12, 13). Una seria convidar-los en altres ocasions a passar temps junts.

²⁴ Si els teus familiars volen saber per què ja no consideres apropiades certes festivitats, pots buscar informació en les nostres publicacions i en jw.org que t’ajude a explicar-los les teues raons. No els dones la impressió de voler guanyar una discussió o forçar-los a pensar igual que tu. Ajuda la teua família a entendre que vas considerar molts factors abans de prendre aquella decisió. Mantín la calma i, com diu en Colossencs 4:6, «tingueu sempre converses agradables, i adobeu-les amb una miqueta de sal».

25, 26. Com poden els pares ajudar els seus fills a estimar les normes de Jehovà?

²⁵ És molt important que cadascun de nosaltres entenga clarament les raons per les quals no participem en certes celebracions (Hebreus 5:14). L’objectiu és agradar a Jehovà. Si som pares, cal que dediquem temps a ajudar els nostres fills a comprendre i estimar els principis de la Bíblia. Si Jehovà es torna real per a ells, també voldran agradar-li (Isaïes 48:17, 18; 1 Pere 3:15).

²⁶ A Jehovà el complau molt vore’ns fer tot lo possible per servir-lo de manera neta i honesta (Joan 4:23). Però molta gent creu que una persona no pot ser realment honesta en este món deshonest. És això de veres? Analitzem-ho en el següent capítol.