1, 2. Què podem fer per a mantindre’ns en l’amor de Déu?

 TOTS volem estar forts i sans. Per això intentem menjar bé, fer exercici regularment i cuidar el nostre cos. Encara que fer-ho implica esforç, disfrutem dels resultats i per això no ens rendim. Però també necessitem estar forts i sans en un altre sentit.

² Encara que ja hem fet els primers passos per a conéixer a Jehovà, hem de seguir enfortint la nostra relació amb ell. Quan Judes va animar els cristians dient-los «manteniu-vos en l’amor de Déu», els va explicar com fer-ho: «Edifiqueu-vos sobre el fonament de la vostra fe santa» (Judes 20, 21). Però, com podem edificar una fe forta?

3-5. a) Què vol Satanàs que penses sobre les normes de Jehovà? b) Què penses tu sobre les lleis i els principis de Jehovà?

³ És important que estigues convençut que els camins de Déu són els millors. Satanàs vol que penses que les normes de Jehovà són massa difícils de complir i que seràs més feliç si decidixes per tu mateix el que està bé i el que està malament. Satanàs ha intentat  que la gent crega açò des que va temptar Adam i Eva al jardí de l’Edén (Gènesi 3:1-6). I hui en dia seguix intentant-ho amb ganes.

⁴ Però, té raó Satanàs? Són les normes de Jehovà massa restrictives? No. Per a iŀlustrar-ho, imagina’t que estàs caminant per un parc molt bonic. De sobte, veus que hi ha una reixa molt alta que et bloqueja el pas a una àrea. Potser penses: «Per què està ací esta reixa?». Però en eixe moment, sents rugir un lleó a l’altre costat. Què penses ara de la reixa? Segurament estàs agraït perquè està protegint-te de ser devorat pel lleó! Els principis de Jehovà són com la reixa, i el Diable és com el lleó. Déu ens advertix: «Sigueu sobris, vetleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui engolir» (1 Pere 5:8).

⁵ Jehovà vol que tinguem la millor vida possible i no vol que Satanàs ens enganye. Per això, ens ha donat lleis i principis per a protegir-nos i fer-nos feliços (Efesis 6:11). Jaume va escriure: «El qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera [...] serà feliç de practicar-la» (Jaume 1:25).

6. Com podem estar convençuts que els camins de Jehovà són els millors?

⁶ Quan seguim la direcció de Jehovà, la nostra vida millora i l’amistat amb ell es fa més forta. Per exemple, ens beneficiem quan acceptem la seua invitació d’orar-li contínuament (Mateu 6:5-8; 1 Tessalonicencs 5:17). Obeir el mandat de reunir-nos per a adorar-lo i animar-nos els uns als altres ens fa feliços, així com participar plenament en l’obra de la  predicació i l’ensenyança (Mateu 28:19, 20; Gàlates 6:2; Hebreus 10:24, 25). Quan pensem en com ens han ajudat estes coses a mantindre una fe forta, ens convencem més i més que els camins de Jehovà són els millors.

7, 8. Què ens ajudarà a evitar preocupar-nos per les proves que puguen vindre en el futur?

⁷ Potser ens preocupa que les proves de fe que se’ns presentaran en el futur siguen massa difícils. Si et sents aixina, recorda les paraules de Jehovà: «El Senyor, que t’allibera, el Sant d’Israel, et diu això: “Jo, el Senyor, sóc el teu Déu. Jo t’ensenye el que et serà profitós i et guie pel camí que has de seguir. Tant de bo hagueres fet cas del que jo mane! T’hauria cobert  a riuades la pau, el benestar t’hauria inundat com les ones de la mar”» (Isaïes 48:17, 18).

⁸ Quan obeïm a Jehovà, la nostra pau és com un riu que no se seca, i el nostre benestar com les ones de la mar que arriben constantment a la platja. No importa el que passe en les nostres vides, podem ser fidels. La Bíblia promet: «No permetrà mai de la vida que el just sucumbisca» (Salm 55:23 [v. 22 en altres bíblies]).

9, 10. Què implica ser adult, o madur?

⁹ A mesura que enfortixes la teua relació amb Jehovà, avançaràs «cap al que és propi de gent adulta» (Hebreus 6:1). Però, què implica ser adult?

¹⁰ No ens convertim en cristians adults, o madurs, simplement amb l’edat. Per a ser-ho, Jehovà ha de convertir-se en el nostre millor amic, i hem de vore les coses com ell (Joan 4:23). Pau va escriure: «Els qui segueixen els desigs terrenals s’interessen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos de l’Esperit s’interessen per les coses de l’Esperit» (Romans 8:5). Una persona madura no centra la seua vida en els plaers o en les coses materials. Més bé, se centra en servir a Jehovà i pren bones decisions (Proverbis 27:11; llig Jaume 1:2, 3). No deixa que les males influències l’afecten. Sap el que està bé i està decidida a fer-ho.

11, 12. a) Què va dir Pau sobre els «sentits»? b) En què es pareix un cristià madur a algú que s’entrena per a ser atleta?

¹¹ Ser madur requerix esforç. L’apòstol Pau va  escriure: «L’aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits aveats a destriar entre el bé i el mal» (Hebreus 5:14). La paraula «aveats», o com diuen altres traduccions «entrenats», ens fa pensar en l’entrenament d’un atleta.

¹² Quan veiem un atleta hàbil en acció, sabem que ha invertit temps en entrenar-se i desenrotllar les seues habilitats. No va nàixer sent un atleta. Quan un bebé naix, no sap com gastar bé els braços i les cames, però amb el temps aprén a subjectar objectes i a caminar. Si s’entrenara, podria arribar a ser un atleta. De manera similar, requerix temps i esforç arribar a ser cristians madurs.

13. Què ens ajudarà a pensar com Jehovà?

¹³ En este llibre hem analitzat com podem vore les coses com Jehovà les veu. Hem aprés a apreciar i estimar les seues normes. Quan prenem decisions ens preguntem: «Quines lleis o principis de la Bíblia apliquen en esta situació? Com els puc aplicar? Què li agradaria a Jehovà que fera?» (llig Proverbis 3:5, 6; Jaume 1:5).

14. Què hem de fer si volem edificar la nostra fe?

¹⁴ No deixem mai d’edificar la nostra fe en Jehovà. Igual que menjar aliments nutritius ens ajuda a estar forts, aprendre sobre Jehovà enfortix la nostra fe. Quan començàrem a estudiar la Bíblia, vam aprendre veritats bàsiques sobre Jehovà i els seus camins. Però a mesura que madurem, necessitem entendre coses més profundes. Pau es referia a açò quan va dir:  «L’aliment sòlid [...] és propi de gent adulta» (Hebreus 5:14). A l’aplicar el que aprenem, ens fem savis. La Bíblia diu: «Aconsegueix saviesa», ja que és lo més important (Proverbis 4:5-7; 1 Pere 2:2).

15. Quanta importància té estimar de veritat a Jehovà i als nostres germans?

¹⁵ Una persona podria estar forta i sana, però per a mantindre’s aixina, sap que ha de cuidar-se contínuament. De manera pareguda, una persona madura sap que necessita esforçar-se per a mantindre forta la seua relació amb Jehovà. Pau ens recorda: «Examineu-vos vosaltres mateixos, comproveu si vos manteniu en la fe» (2 Corintis 13:5). Però, a més d’una fe forta, necessitem que el nostre amor per Jehovà i pels nostres germans continue creixent. Per això, Pau va dir: «Si tinguera [...] tot el coneixement, si tinguera tanta fe que fóra capaç de moure les muntanyes, però no estimara, no seria res» (1 Corintis 13:1-3).

16. Com li agradaria a Satanàs que ens sentírem?

¹⁶ Satanàs vol que pensem que mai serem lo suficientment bons per a agradar a Jehovà. Li agradaria que ens desanimàrem i pensàrem que els nostres problemes no tenen solució. No vol que confiem en els germans cristians ni que siguem feliços (Efesis 2:2). Satanàs sap que els pensaments negatius poden ferir-nos i danyar la nostra relació amb Déu. Però gràcies a l’esperança que Jehovà ens ha donat, podem lluitar contra els pensaments negatius.

17. Quina importància té l’esperança?

 ¹⁷ En 1 Tessalonicencs 5:8, la Bíblia compara l’esperança a un casc que protegix el cap del soldat en la batalla i l’anomena «el casc de l’esperança de la salvació». L’esperança en les promeses de Jehovà pot protegir la nostra ment i ajudar-nos a resistir els pensaments negatius.

18, 19. Com va enfortir a Jesús l’esperança?

¹⁸ A Jesús, l’esperança li va donar forces. En l’última nit de la seua vida en la terra, va haver de passar per moltes situacions difícils. Per exemple, un amic íntim el va trair, i un altre fins i tot va negar conéixer-lo. Altres el van abandonar i van fugir, i els seus veïns es van alçar contra ell demanant que el mataren i torturaren. Què el va ajudar a aguantar eixes proves tan doloroses? La Bíblia diu que per «la felicitat que li era  proposada, va suportar el suplici [...], sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu» (Hebreus 12:2).

¹⁹ Jesús sabia que si era fidel, li donaria glòria a son Pare i demostraria que Satanàs és un mentirós. La seua esperança li va donar molta felicitat. A més, sabia que prompte es reuniria amb son Pare al cel. Esta esperança el va ajudar a aguantar. Igual que Jesús, nosaltres també hem de centrar-nos en la nostra esperança. Açò ens ajudarà a aguantar les proves sense importar el que passe.

20. Què pot ajudar-te a ser positiu?

²⁰ Jehovà veu la teua fe i aguant (Isaïes 30:18; llig Malaquies 3:10). I promet donar-te «el que desitja el teu cor» (Salm 37:4). Per tant, mantín-te centrat en la  teua esperança. Satanàs vol que la perdes i que sentes que les promeses de Jehovà mai es compliran, però no sucumbisques als pensaments negatius. Si notes que la teua esperança va debilitant-se, demana-li ajuda a Jehovà. Recorda les paraules de Filipencs 4:6, 7: «No vos inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist».

21, 22. a) Quin és el propòsit de Jehovà per a la terra? b) Què estàs decidit a fer?

²¹ Dedica temps regularment a meditar en el meravellós futur que tenim per davant. Prompte, tot el món adorarà a Jehovà (Apocalipsi 7:9, 14). Pensa en la vida en el nou món, serà millor del que et pugues imaginar. No existiran ni Satanàs ni els seus dimonis ni la maldat. Ja no et posaràs malalt, i la mort deixarà d’existir. Més bé, et despertaràs cada dia ple d’energia i feliç d’estar viu. Tot el món tindrà menjar, un lloc segur on viure i treballarà en unitat per a convertir la terra en un paradís. Les persones seran amables de cor, no cruels ni violentes. I amb el temps, tots en la terra disfrutaran de «la llibertat i la glòria dels fills de Déu» (Romans 8:21).

²² Jehovà vol ser el teu millor Amic. Fes tot el que pugues cada dia per obeir-lo i acostar-te a ell. Sí, mantinguem-nos en l’amor de Déu per sempre! (Judes 21)