1, 2. a) La direcció de qui hem de seguir? b) Quines preguntes analitzarem en este capítol?

 DE XIQUET, probablement els teus pares et demanaven que feres coses que tu no volies fer. Tu els estimaves i sabies que devies obeir-los, i a pesar d’això, segurament no sempre volies fer el que et demanaven.

² Sabem que el nostre Pare, Jehovà, ens vol, es preocupa per nosaltres i s’assegura que tinguem tot lo necessari per a disfrutar de la vida. Ens dona la guia necessària per a que ens vaja bé, i a voltes, ens la dona a través d’altres persones. Cal que respectem l’autoritat de Jehovà (Proverbis 24:21). Però, per què ens costa a voltes acceptar la direcció? Per què ens demana Jehovà que ho fem? I de quina forma demostrem que respectem la seua autoritat? (Consulta la nota 9.)

3, 4. Per què som imperfectes els humans? Per què ens costa acceptar la direcció dels altres?

³ Com a humans, tenim la tendència a rebeŀlar-nos. Açò és el que ha passat des que Adam i Eva, la  primera parella, van pecar. Encara que foren creats perfectes, es van rebeŀlar contra l’autoritat de Déu. Des de llavors, tots els humans han nascut imperfectes. La nostra imperfecció és una de les raons per les quals ens costa acceptar la direcció de Jehovà i la dels humans. Una altra raó és que aquells que Jehovà utilitza per a donar-nos direcció també són imperfectes (Gènesi 2:15-17; 3:1-7; Salm 51:7 [v. 5 en altres bíblies]; Romans 5:12).

⁴ Com que som imperfectes, tendim a ser orgullosos. L’orgull ens dificulta acceptar la direcció. Per exemple, en l’antic Israel, Jehovà va escollir a Moisés per a que guiara el Seu poble. Coré, un home que havia servit a Jehovà durant molts anys, es va fer orgullós i va mostrar una gran falta de respecte per Moisés. Encara que Moisés guiava el poble de Déu, no era un home orgullós. De fet, se’l descrivia com l’home més humil de tots els temps. Però Coré no volia acceptar la direcció de Moisés. Fins i tot va convéncer una gran multitud per a que s’unira a ell i es rebeŀlara contra Moisés. Què els va passar a Coré i als rebels? Van perdre la vida (Nombres 12:3; 16:1-3, 31-35). En la Bíblia, trobem molts exemples que ens mostren que l’orgull és perillós (2 Cròniques 26:16-21; consulta la nota 10).

5. Com han abusat del seu poder alguns humans?

⁵ Probablement has sentit l’expressió «el poder corromp». A través de la història, molts humans han abusat del seu poder (llig Eclesiastés 8:9). Per exemple, Saül era un home bo i humil quan Jehovà el va  escollir per a que fora rei d’Israel. Però va permetre que l’orgull i els zels cresqueren en el seu cor, i això el va portar a perseguir a David, un home innocent (1 Samuel 9:20, 21; 10:20-22; 18:7-11). Més tard, David va ser coronat rei i va ser un dels millors reis que va tindre Israel. A pesar d’això, amb el temps, inclús David va abusar del seu poder. Va tindre relacions sexuals amb Betsabé, la dona d’un soldat que li deien Uries, i després va intentar amagar el seu pecat enviant a Uries a morir en batalla (2 Samuel 11:1-17).

6, 7. a) Què ens motiva a fer el nostre amor per Jehovà? b) Què ens ajudarà a obeir inclús quan siga difícil?

⁶ Respectem la direcció de Jehovà perquè l’estimem per damunt de tot i volem fer-lo feliç (llig Proverbis 27:11; Marc 12:29, 30). Des que la primera parella vivia al jardí de l’Edén, Satanàs ha volgut que la gent qüestionara l’autoritat de Jehovà. El Diable vol que pensem que Jehovà no té el dret de dir-nos què hem de fer, però sabem que açò és mentira. Concordem amb estes paraules: «Ets digne, Senyor Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè has creat tot l’univers» (Apocalipsi 4:11).

⁷ De xicotet, segurament et van ensenyar a obeir els teus pares inclús quan no volies fer-ho. De manera similar, com a servents de Jehovà, podrien haver ocasions en què ens coste ser obedients. Però, com estimem i respectem a Jehovà, fem tot lo possible per obeir-lo. Jesús ens va donar l’exemple. Va obeir  a Jehovà fins i tot quan no era fàcil o no pareixia lo més aconsellable. Per esta raó va dir a son Pare: «Que no es faça la meua voluntat, sinó la teua» (Lluc 22:42; consulta la nota 11).

8. Quines són algunes de les formes en què Jehovà ens guia? (Consulta el quadro « Escolta el consell».)

⁸ Hui en dia, Jehovà ens guia de maneres diferents. Per exemple, ens ha donat la Bíblia i els ancians de la congregació. Quan respectem aquells que ell utilitza per a dirigir-nos, demostrem que respectem l’autoritat de Jehovà. Si rebutgem la seua ajuda, és com si rebutjàrem a Jehovà. Quan els israelites van rebutjar a Moisés, Jehovà s’ho va prendre seriosament; va considerar que l’estaven rebutjant a Ell (Nombres 14:26, 27; consulta la nota 12).

9. Com ens motivarà l’amor a seguir les instruccions?

⁹ Quan respectem l’autoritat, demostrem que també estimem els nostres germans. Pensa-ho d’esta manera: quan passa un desastre natural, a sovint un equip de socors treballa unit per a salvar tantes persones com siga possible. Per a que l’equip siga eficaç, algú l’ha de coordinar, i cada membre de l’equip ha de seguir la seua direcció. Però, què passa si una persona ignora les instruccions i simplement fa el que vol? Encara que la seua intenció siga bona, si es nega a obeir podria causar problemes als seus companys d’equip, probablement exposant-los a sofrir danys de gravetat. De manera pareguda, si no seguim la guia de Jehovà i la d’aquells a qui ha donat alguna autoritat, podríem fer patir els altres. Però quan obeïm a Jehovà, demostrem que volem els nostres germans  i respectem l’orde que ell ha establit (1 Corintis 12:14, 25, 26).

10, 11. Què analitzarem a continuació?

¹⁰ Tot el que Jehovà ens demana que fem és per al nostre bé. Si mostrem respecte per l’autoritat en la família, en la congregació i quan tractem amb funcionaris del govern, tots ens beneficiarem (Deuteronomi 5:16; Romans 13:4; Efesis 6:2, 3; Hebreus 13:17).

¹¹ Comprendre per què Jehovà vol que mostrem respecte pels altres, ens ajuda a fer-ho. Vegem en detall com podem mostrar respecte en tres aspectes de la vida.

12. Com pot un marit demostrar que respecta l’autoritat?

¹² Jehovà va crear la família i va atorgar a cada  membre un paper. Si cada membre comprén què espera Jehovà d’ell, l’estructura de la família funcionarà bé i tots se’n beneficiaran (1 Corintis 14:33). Jehovà ha disposat que l’espòs siga el cap de família. Això vol dir que Jehovà espera que cuide i dirigisca amorosament la seua dona i els seus xiquets. Així que el marit ha de respondre davant de Jehovà per com cuida d’ells. Un espòs cristià és amable i amorós, i tracta la seua família igual que Jesús tracta la congregació. Si un marit complix amb açò, demostra que respecta a Jehovà (Efesis 5:23; consulta la nota 13).

13. Com pot una esposa demostrar que respecta l’autoritat?

¹³ El paper de l’esposa cristiana també és important i digne. Recolza el treball dur que fa el seu  marit per a ser un bon cap de família. Els dos tenen la responsabilitat d’educar els xiquets. Una manera en què ella els ensenya és donant-los exemple (Proverbis 1:8). Respecta el marit i coopera amb les seues decisions. Quan no està d’acord amb ell sobre alguna cosa, li explica el que pensa de manera amable i respectuosa. Si una cristiana està casada amb algú que no és Testimoni, afronta reptes únics. Però si continua tractant el seu espòs amb amor i respecte, potser algun dia ell també vullga conéixer a Jehovà i servir-lo (llig 1 Pere 3:1).

14. Com poden els xiquets mostrar respecte per l’autoritat?

¹⁴ Els fills són preciosos als ulls de Jehovà i, en especial, necessiten protecció i guia. Quan els xiquets obeïxen els seus pares, els fan molt feliços. Més important encara, al ser obedients mostren respecte a Jehovà i el fan feliç (Proverbis 10:1). En moltes famílies, els xiquets creixen amb només un dels pares. Açò pot ser molt difícil per als dos, tant per al pare com per al fill. Però si els xiquets són obedients i recolzen la seua mare o pare, la vida familiar serà molt millor. En qualsevol cas, cap família és perfecta. Però totes les famílies poden ser més felices si tots els membres seguixen la direcció de Jehovà. Açò li dona glòria al Creador de la família (Efesis 3:14, 15).

15. Com podem demostrar que respectem l’autoritat en la congregació?

¹⁵ Jehovà ens guia a través de la congregació cristiana,  i li ha donat plena autoritat a Jesús sobre ella (Colossencs 1:18). Per la seua part, Jesús li ha donat al «servent fidel i sensat» la responsabilitat de cuidar del poble de Déu en la terra (Mateu 24:45-47). En l’actualitat, «el servent fidel i sensat» és la Junta Directiva. Esta proveïx al temps oportú el que necessitem per a mantindre ferma la nostra fe. Els ancians, servents ministerials i responsables itinerants atenen les congregacions de tot el món i reben direcció de part de la Junta Directiva. Tots estos germans tenen la responsabilitat de cuidar-nos i responen davant de Jehovà per com efectuen esta responsabilitat. Així que, quan mostrem respecte per estos hòmens, estem respectant a Jehovà (llig 1 Tessalonicencs 5:12; Hebreus 13:17; consulta la nota 14).

16. Per què podem dir que els ancians i servents ministerials són nomenats per esperit sant?

¹⁶ Els ancians i servents ministerials ajuden la congregació a mantindre’s unida i fidel a Jehovà. Òbviament, són imperfectes com nosaltres. Llavors, com se’ls selecciona? Eixos germans han de complir amb els requisits que diu la Bíblia (1 Timoteu 3:1-7, 12; Titus 1:5-9). Jehovà va inspirar per mitjà del seu esperit sant els escriptors bíblics que van posar per escrit eixos requisits. Els ancians li demanen esperit sant a Jehovà en oració quan es reunixen per a deliberar qui deuria ser nomenat ancià o servent ministerial. Per descomptat, Jesús i Jehovà dirigixen les congregacions (Fets 20:28). I els hòmens nomenats  que ens atenen i ajuden són dons, o regals, de part de Déu (Efesis 4:8).

17. Per tal de mostrar respecte, què hauria de fer a voltes una germana?

¹⁷ A voltes, podria no haver ancians o servents ministerials disponibles per a atendre alguna labor de la congregació. En eixe cas, altres germans batejats poden ajudar, però si no n’hi ha cap disponible, una germana podria atendre una responsabilitat que normalment atendria un germà batejat. Si es donara el cas, ella es cobriria el cap amb un fulard, mocador de cap o barret. D’esta manera, demostra que respecta l’orde que Jehovà ha establit tant en la família com en la congregació (consulta la nota 15).

18, 19. a) Què aprenem de Romans 13:1-7? b) Com demostrem que respectem els governs?

¹⁸ Hui en dia, Jehovà permet que els governs tinguen certa autoritat, i nosaltres deuríem respectar-los. El govern dirigix el país per a que hi haja orde i els seus ciutadans reben els servicis necessaris. El cristians obeïxen el mandat de Romans 13:1-7 (llig-lo). Respectem «les autoritats que tenen el poder» i obeïm les lleis del país on vivim. Estes lleis podrien afectar la nostra família, negoci o possessions. Per exemple, paguem els impostos i aportem la informació que el govern ens demana. Però, què deuríem fer si el govern ens demana alguna cosa que va en contra de les lleis de Déu? L’apòstol Pere va  dir: «Cal obeir Déu abans que els hòmens» (Fets 5:28, 29).

¹⁹ Si hem de tractar amb un funcionari del govern, com un jutge o un policia, sempre els hauríem de mostrar respecte. Els jóvens cristians mostren respecte als seus professors i altres empleats de l’institut. Al lloc de faena, mostrem respecte al nostre cap, encara que els altres empleats no ho facen. Quan ho fem, imitem l’apòstol Pau, qui va ser respectuós amb els funcionaris a pesar que a voltes li va ser difícil (Fets 26:2, 25). Inclús quan els altres no ens tracten bé, continuem sent respectuosos (llig Romans 12:17, 18; 1 Pere 3:15).

20, 21. Què pot passar si mostrem respecte pels altres?

²⁰ Per totes bandes, la gent mostra cada volta menys respecte pels altres. Però el poble de Jehovà és diferent. Nosaltres ens posem la meta de respectar a tot el món. Seguim la directriu de l’apòstol Pere, qui va dir: «Respecteu tots els hòmens» (1 Pere 2:17). Quan respectem els altres, ells se n’adonen. Jesús va dir: «Que brille igualment la vostra llum davant de la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel» (Mateu 5:16).

²¹ Si mostrem respecte en la família, en la congregació i en altres aspectes de la vida, el nostre bon exemple motivarà les persones que ens observen a voler aprendre més sobre Jehovà. Al respectar els altres, estem respectant l’autoritat de Jehovà. Açò el fa feliç i li demostra que el volem molt.