1, 2. Quin regal preciós ens ha fet Jehovà?

 JEHOVÀ ens ha fet un regal meravellós a cadascun de nosaltres; el regal de la vida (Gènesi 1:27). Ell vol que tinguem la millor vida possible i, per tant, ens ha donat principis bíblics que ens ajuden a prendre bones decisions. Hauríem de fer ús d’estos principis per a poder «destriar entre el bé i el mal» (Hebreus 5:14). Quan ho fem, estem deixant que Jehovà entrene la nostra capacitat de pensar. A mesura que veiem com els principis bíblics milloren la nostra vida quan els posem en pràctica, arribem a comprendre lo meravellosos que són.

² La vida pot ser molt complicada i, a voltes, es presenten situacions on no hi ha cap llei bíblica específica que puguem aplicar. Per exemple, pot ser que haguem de prendre una decisió sobre algun tractament mèdic que implique l’ús de la sang. Com podem prendre una decisió que li agrade a Jehovà? La Bíblia conté principis que ens mostren el Seu punt de vista sobre la vida i la sang. Si comprenem estos principis, serem capaços de prendre bones decisions  i mantindre una bona consciència (Proverbis 2:6-11). Ara examinarem alguns d’estos principis.

3, 4. a) Com va revelar Déu el seu punt de vista sobre la sang? b) Què representa la sang?

³ La Bíblia ens ensenya que la sang és sagrada perquè representa la vida, i la vida és preciosa per a Jehovà. Després que Caín assassinara el seu germà, Jehovà li va dir: «La sang del teu germà clama a mi des de la terra!» (Gènesi 4:10). La sang d’Abel representava la seua vida i, quan Caín el va matar, li la va llevar.

⁴ Després del Diluvi, Déu li va dir a Noé i a la seua família que podien menjar carn, però els va dir específicament: «No mengeu la carn amb la seua vida, és a dir, amb la seua sang» (Gènesi 9:4). Este principi aplica a tots els descendents de Noé, entre els quals estem nosaltres. En poques paraules, per a Jehovà la sang representa la vida, i hem de considerar-la de la mateixa manera (Salm 36:9).

5, 6. Com mostrava la llei mosaica el punt de vista de Jehovà sobre la vida i la sang?

⁵ La llei mosaica deia que si algú «menjava sang de qualsevol animal», Jehovà es «posaria contra ell i l’exclouria del seu poble. Perquè la vida de tot ésser vivent està en la sang» (Levític 17:10, 11).

⁶ La llei que Jehovà va donar a través de Moisés deia que si algú matava un animal per a menjar-se’l, havia de derramar la sang a terra. Això representava que li tornava la vida de l’animal al seu Creador, Jehovà (Deuteronomi 12:16; Ezequiel 18:4).  Però Jehovà tampoc volia que els israelites se n’anaren als extrems quan dessagnaven un animal. Podien menjar-se la carn amb una consciència tranquiŀla si li llevaven tota la sang possible de manera raonable. Al mostrar respecte per la sang de l’animal, estaven mostrant-li respecte a Jehovà, el Dador de la vida. La Llei també estipulava que els israelites oferiren animals com a sacrifici pels seus pecats (consulta les notes 19 i 20).

7. Com va mostrar David respecte per la sang?

⁷ Podem vore el valor de la sang en allò que va fer David quan estava en guerra contra els filisteus. Els hòmens de David el van sentir dir que tenia molta set, així que van anar al perillós territori enemic i van arriscar la vida per a aconseguir-li aigua. Però quan li la van portar, David va rebutjar beure-la i, «abocant-la a terra, la va oferir al Senyor, mentre deia: —Déu me’n guarde, de beure-la! Aquesta aigua és la sang d’uns hòmens que han anat allà baix jugant-se la vida». David comprenia lo valuoses que són per a Jehovà la vida i la sang (2 Samuel 23:15-17).

8, 9. Com hauríem de considerar la sang els cristians de hui en dia?

⁸ En el segle I, el poble de Déu ja no havia d’oferir animals en sacrifici. Però havien de tindre el punt de vista correcte sobre la sang. De fet, una de les poques parts de la Llei que Jehovà encara volia que mantingueren era abstindre’s «de menjar sang». Això era tan important com evitar la immoralitat o la idolatria (Fets 15:28, 29).

 ⁹ Hui en dia passa lo mateix. Com a cristians, sabem que Jehovà és la Font de la vida i, per tant, tota vida li pertany. També sabem que la sang és sagrada i representa la vida, així que tenim presents els principis bíblics quan prenem qualsevol decisió respecte als tractaments mèdics que inclouen l’ús de la sang.

10, 11. a) Quin punt de vista tenim els testimonis de Jehovà sobre les transfusions de sang o els quatre components principals de la sang? b) Quines decisions personals ha de prendre cada cristià?

¹⁰ Els testimonis de Jehovà comprenem que abstindre’ns «de menjar sang» implica més que no menjar-la o beure-la. Significa no acceptar transfusions, donar sang ni permetre que es guarde la nostra sang per a tornar-nos-la a transfondre. També implica no acceptar transfusions de cap dels quatre components principals de la sang: glòbuls rojos, glòbuls blancs, plaquetes i plasma.

¹¹ Estos quatre components principals de la sang es poden separar en fraccions més xicotetes. Cada cristià ha de decidir si acceptarà estes fraccions o no. També ha de decidir quins procediments mèdics que impliquen l’ús de la sang del pacient acceptarà. Cadascú ha de decidir com es manipularà la seua sang durant una intervenció quirúrgica, prova mèdica o teràpia (consulta la nota 21).

12. a) Per què són importants per a Jehovà les nostres decisions en assumptes de consciència? b) Com podem prendre decisions sàvies a l’hora d’escollir algun procediment mèdic?

¹² De veres li importen a Jehovà les nostres decisions en assumptes de consciència? Clar que sí.  Jehovà s’interessa en el que pensem i en els nostres motius (llig Proverbis 17:3; 24:12). Per tant, quan prenem una decisió que implique un tractament mèdic, hem de demanar a Jehovà la seua guia en oració i després informar-nos sobre eixe tractament. Després d’això, hem de prendre una decisió basada en la nostra consciència entrenada per la Bíblia. No devem preguntar als altres què farien en la nostra situació, ni tampoc haurien els altres d’influir en la decisió que prenguem. Cada cristià «haurà de respondre per ell» mateix (Gàlates 6:5 NT; Romans 14:12).

13. Què ens ensenyen de Jehovà les seues lleis i principis sobre la sang?

¹³ Qualsevol cosa que Jehovà ens demana és per al nostre bé i demostra l’amor que ens té (Salm 19:8-12 [vv. 7-11 en altres bíblies]). Però no l’obeïm només perquè els seus manaments ens beneficien, sinó perquè l’estimem. El nostre amor per Jehovà ens mou a rebutjar les transfusions de sang (Fets 15:20). Això també protegix la nostra salut. Hui en dia, la majoria de la gent coneix alguns dels perills de les transfusions de sang, i molts metges opinen que operar sense sang és millor per a la salut dels seus pacients. Queda clar que els camins de Jehovà són savis i amorosos (llig Isaïes 55:9; Joan 14:21, 23).

14, 15. a) Quines lleis va donar Jehovà al seu poble per a protegir-lo? b) Com pots aplicar els principis que hi ha darrere d’estes lleis?

¹⁴ Les lleis de Déu sempre han sigut per al benefici  del seu poble. Jehovà va donar lleis als israelites de l’antiguitat per a protegir-los d’accidents greus. Per exemple, una llei deia que el propietari d’una casa havia de construir una barana en el terrat per a que ningú caiguera de dalt a baix (Deuteronomi 22:8). Hi havia una altra llei respecte als animals. Si algú tenia un bou agressiu, era responsable de mantindre’l controlat per a que no atacara o matara ningú (Èxode 21:28, 29). Si un israelita no obeïa estes lleis i, com a resultat, algú moria, era culpable d’eixa mort.

¹⁵ Estes lleis ens ensenyen que la vida és molt valuosa per a Jehovà. Per tant, hauríem de demostrar que respectem la vida al mantindre en bones condicions la nostra casa i el nostre vehicle, amb la nostra manera de conduir i a l’hora d’escollir l’entreteniment. Algunes persones, especialment els jóvens, pensen que no pot passar-los res roín, i per això s’arrisquen i ignoren els perills. Però este no és el comportament que Jehovà vol que tinguem. Vol que pensem que la vida és important, tant la nostra com la dels altres (Eclesiastés 11:9, 10).

16. Què pensa Jehovà sobre l’avort?

¹⁶ La vida de totes les persones és important per a Jehovà. Per a ell, inclús la vida d’un embrió és molt valuosa. En la llei mosaica, si algú feria accidentalment una dona embarassada i ella o el seu bebé morien, Jehovà el declarava culpable d’homicidi. Això volia dir que, encara que fora un accident, algú havia de pagar per eixa vida (llig Èxode 21:22, 23). Per  a Déu, un embrió és un ser viu. Sabent això, què creus que pensa sobre l’avort? Com creus que se sent quan veu que cada any s’acaba amb la vida de milions de xiquets que encara no han nascut?

17. Què pot tranquiŀlitzar a una dona que va avortar abans de conéixer a Jehovà?

¹⁷ I si una dona va avortar abans de conéixer el punt de vista de Jehovà? Pot estar segura que Jehovà la pot perdonar sobre la base del sacrifici de Jesús (Lluc 5:32; Efesis 1:7). Una dona que va cometre eixe error en el passat no ha de continuar sentint remordiments si s’ha penedit sincerament. Jehovà «és compassiu i benigne [...]. El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra, llança les nostres culpes lluny de nosaltres com l’orient és lluny de l’occident» (Salm 103:8-14).

18. Per què hem de fer tot lo possible per desfer-nos dels sentiments d’odi?

¹⁸ El respecte cap al regal de la vida comença al fons del cor, implica els nostres sentiments cap als altres. «Tot aquell que odia el seu germà és un assassí», va escriure l’apòstol Joan (1 Joan 3:15). Abans d’adonar-nos, l’antipatia per una persona pot acabar en odi. Eixe sentiment d’odi pot fer que algú falte al respecte als altres, els acuse falsament o inclús desitge que estiguen morts. Jehovà coneix els nostres sentiments (Levític 19:16; Deuteronomi 19:18-21; Mateu 5:22). Si trobem que sentim odi contra algú,  hem d’esforçar-nos per desfer-nos d’estos sentiments (Jaume 1:14, 15; 4:1-3).

19. De quina altra manera podem demostrar que valorem la vida?

¹⁹ Encara podem mostrar que valorem la vida d’una altra manera. El salmiste va dir que Jehovà «abomina els qui estimen» la violència (Salm 11:5, nota). Si triàrem entreteniment violent, estaríem demostrant que ens agrada la violència. I per què voldríem introduir paraules, idees i imatges violentes en la nostra ment? Més bé, volem omplir-la amb pensaments purs i pacífics (llig Filipencs 4:8, 9).

20-22. a) Com considera Jehovà el món de Satanàs? b) Com pot el poble de Déu mostrar que no forma part del món?

²⁰ El món de Satanàs no respecta la vida, i Jehovà el considera culpable de sang, és a dir, culpable d’assassinat. Al llarg dels segles, les potències polítiques han causat la mort de milions de persones, incloent molts testimonis de Jehovà. La Bíblia descriu estes potències, o governs, com bèsties ferotges i violentes (Daniel 8:3, 4, 20-22; Apocalipsi 13:1, 2, 7, 8). En el món actual, la venda d’armes letals és un gran negoci i genera molts beneficis. Clarament, «el món sencer està sotmés al Maligne» (1 Joan 5:19).

²¹ Però els cristians verdaders «no són [part] del món». El poble de Jehovà és neutral i no s’involucra en política ni en guerres. Per esta raó, tampoc dona suport a cap organització que comet assassinats (Joan 15:19; 17:16). Quan els cristians són perseguits,  no responen amb violència. Jesús va ensenyar que hauríem d’estimar inclús els nostres enemics (Mateu 5:44; Romans 12:17-21).

²² La religió també ha estat involucrada en la mort de milions de persones. Quan parla de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa, la Bíblia diu que està «tacada amb la sang dels profetes i del poble sant, i amb la de tots els qui han estat immolats a la terra». Comprens per què Jehovà ens diu: «Eixiu d’aquesta ciutat, poble meu»? (Apocalipsi 17:6; 18:2, 4, 24).

23. Què implica eixir-se’n de Babilònia la Gran?

²³ Eixir-se’n de Babilònia la Gran implica deixar ben clar que ja no formem part de cap religió falsa. Per exemple, potser caldria que ens asseguràrem que el nostre nom ja no apareix en la llista de membres d’una d’eixes religions. Però implica molt més. També hem d’odiar i rebutjar les coses roïnes que la religió falsa permet i promou, com la immoralitat, la política i l’avarícia (llig Salm 97:10; Apocalipsi 18:7, 9, 11-17). Estes coses han causat la pèrdua de milions de vides al llarg dels anys.

24, 25. Per què disfrutem de pau i una bona consciència?

²⁴ Abans de conéixer a Jehovà, cadascun de nosaltres donava suport d’alguna manera a les coses roïnes que fa el món de Satanàs. Però hem canviat, hem acceptat el rescat i hem dedicat la vida a Déu. Ara experimentem «un temps de consolació» de part de Jehovà. Disfrutem de pau i una bona consciència, perquè sabem que estem agradant a Déu (Fets 3:19, 20; Isaïes 1:18).

 ²⁵ Encara que alguna volta hagem format part d’una organització que no mostra respecte per la vida, Jehovà pot perdonar-nos sobre la base del rescat. Valorem de tot cor el regal de la vida i mostrem el nostre apreci esforçant-nos per ajudar els altres a aprendre sobre Jehovà, a abandonar el món de Satanàs i a disfrutar d’una relació estreta amb Déu (2 Corintis 6:1, 2).

26-28. a) Què li va demanar Jehovà a Ezequiel? b) Quina comissió ens ha donat Jehovà?

²⁶ En l’antic Israel, poc abans de la destrucció de Jerusalem, Jehovà li va dir al profeta Ezequiel que advertira al poble i que els mostrara què havien de fer per tal de sobreviure. Si Ezequiel no els avisava, Jehovà el faria responsable d’eixes vides (Ezequiel 33:7-9). Ezequiel va demostrar que valorava la vida esforçant-se per compartir este missatge tan important.

²⁷ El món de Satanàs prompte serà destruït. Per esta raó, Jehovà ens ha donat la comissió d’avisar la gent, i d’ajudar-la a conéixer-lo i a aconseguir passar al nou món (Isaïes 61:2; Mateu 24:14). Volem esforçar-nos per portar a la gent este missatge i poder dir lo mateix que Pau: «Sóc net de la sang de tots, ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu» (Fets 20:26, 27, nota).

²⁸ Per descomptat, hi ha altres aspectes de la vida en què hem de ser nets. Examinarem alguns en el següent capítol.