Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

CAPÍTOL 11

«Plens de goig i d’esperit sant»

«Plens de goig i d’esperit sant»

Pau ens dona un bon exemple al tractar amb persones hostils i indiferents

Basat en Fets 13:1-52

1, 2. Per què és diferent el viatge que Bernabé i Saule estan a punt de fer, i com van ajudar al compliment de Fets 1:8?

 ÉS UN dia molt especial per a la congregació d’Antioquia. D’entre tots els profetes i mestres d’allí, l’esperit sant va triar a Bernabé i a Saule per a portar les bones notícies a llocs llunyans (Fets 13:1, 2). a És cert que en el passat s’havien enviat missioners on ja n’hi havien cristians (Fets 8:14; 11:22). Però esta volta, Bernabé i Saule anirien a llocs on la majoria de persones no havien escoltat les bones notícies acompanyats per Joan Marc, qui els ajudaria.

2 Uns 14 anys abans, Jesús ja els va dir als seus deixebles: «Sereu testimonis de mi en Jerusalem, en tota Judea i Samària i fins als confins de la terra» (Fets 1:8). El fet que es nomenara a Bernabé i a Saule per a ser missioners ajudaria al compliment de les paraules profètiques de Jesús. b

«Aparteu-me a Bernabé i a Saule» (Fets 13:1-12)

3. Per què era tan difícil viatjar en el segle I?

3 Hui en dia, gràcies als mitjans de transport com els cotxes o els avions, la gent pot viatjar llargues distàncies en una hora o dos. Però no passava lo mateix en el segle I. En aquella època, la manera més habitual de viatjar era a peu, a voltes per terrenys en males condicions. En un dia de viatge, una persona podria recórrer com a molt 30 quilòmetres i acabaria feta pols. c Per tant, encara que Bernabé i Saule tenien moltes ganes de començar la seua nova assignació, segurament eren molt conscients del sacrifici que això implicava (Mat. 16:24).

4. a) Com van ser elegits Bernabé i Saule, i com reaccionaren els germans al nomenament? b) Com podem ajudar als qui reben assignacions teocràtiques?

4 Per què va elegir l’esperit sant a Bernabé i a Saule per a fer esta obra? (Fets 13:2) La Bíblia no ho diu, però el que sí que diu és que l’esperit sant va dirigir el seu nomenament. Res indica que els profetes i els mestres d’Antioquia qüestionaren esta decisió. Tot lo contrari, donaren suport totalment a este nomenament. Imagina com es degueren sentir Bernabé i Saule quan els seus germans espirituals —sense tindre’ls enveja— dejunaren, oraren, «els imposaren les mans i els enviaren» (Fets 13:3). Nosaltres també devem donar suport als qui reben assignacions teocràtiques, inclosos els que són nomenats superintendents en la congregació. Més que tindre enveja per qui rep el privilegi, deuríem tractar-lo «amb el més gran respecte i amor per consideració a la seua missió» (1 Tes. 5:13).

5. Descriu com predicaren l’illa de Xipre Bernabé i Saule.

5 Després d’arribar a Selèucia, un port a prop d’Antioquia, Bernabé i Saule van fer un viatge en barco d’uns 200 quilòmetres cap a l’illa de Xipre. d Com que Bernabé era de Xipre, tenia moltes ganes de predicar les bones notícies en la seua terreta. Aixina que, després d’arribar a Salamina, una ciutat de la costa est de l’illa, es van posar mans a l’obra i «van començar a predicar la paraula de Déu en les sinagogues dels jueus» (Fets 13:5). e Bernabé i Saule van recórrer Xipre d’una punta a l’altra, possiblement donant testimoni en les ciutats més grans al llarg del camí. Depenent de la ruta que agarraren, podrien haver caminat uns 160 quilòmetres.

6, 7. a) Qui era Sergi Pau, i per què Barjesús no volia que sabera de les bones notícies? b) Què va fer Saule per a parar a Barjesús?

6 En el segle I, Xipre estava plena de l’adoració a déus falsos. Açò es va fer evident sobretot quan Bernabé i Saule van arribar a Pafos, situada en la costa oest de l’illa. Allí van conéixer a «Barjesús, que era un mag i un fals profeta. Ell estava amb el procònsol Sergi Pau, un home inteŀligent». f En aquella època, molts romans importants a sovint acudien a mags o a astròlegs per a que els ajudaren a prendre decisions importants. Eixe també va ser el cas de Sergi Pau, a pesar de ser un home inteŀligent. En qualsevol cas, Sergi Pau sentia curiositat pel missatge del Regne i «tenia moltes ganes d’escoltar la paraula de Déu». Això no li degué pegar bé a Barjesús, a qui també se’l coneixia professionalment com Elimes, que significa ‘mag’ (Fets 13:6-8).

7 Barjesús es va posar en contra del missatge del Regne. De fet, per tal de protegir la seua posició com a conseller de Sergi Pau, «va intentar que el procònsol s’apartara de la fe» (Fets 13:8). Però Saule no permetria que este home li impedira donar testimoni a Sergi Pau. Què va fer a continuació? «Saule, a qui també anomenaven Pau, es va omplir d’esperit sant, va mirar a Elimes fixament i li va dir: “Tu que estàs ple de tota classe d’engany i de maldat, fill del Diable i enemic de tot el que és just! Quan deixaràs de fer torts els camins rectes de Jehovà? Mira! La mà de Jehovà està contra tu, i et quedaràs cego. No voràs la llum del sol durant un temps”. A l’instant, una foscor i una boira espessa li van cobrir els ulls, i va començar a buscar a palpes algú que el portara de la mà». g Com va acabar l’assumpt? «Quan el procònsol va vore el que havia passat, es va fer creient, perquè estava meravellat per les ensenyances de Jehovà» (Fets 13:9-12).

Igual que Pau, nosaltres també defenem la veritat quan afrontem oposició

8. Com podem imitar la valentia de Pau hui en dia?

8 De la mateixa manera que Pau no es va deixar intimidar per Barjesús, nosaltres tampoc deuríem acovardir-nos quan algú tracta d’impedir el progrés d’una persona interessada. Òbviament, volem que les nostres paraules «siguen sempre agradables, adobades amb sal» (Col. 4:6 TNM). Però al mateix temps, no voldríem posar en perill l’interés d’una persona simplement per evitar un conflicte. Tampoc hauríem de tindre por de dir què fa malament la religió falsa, ja que continua fent «torts els camins rectes de Jehovà» tal com va fer Barjesús (Fets 13:10). Al contrari, igual que Pau, hem de declarar amb valentia la veritat i ajudar a les persones sinceres a saber més sobre Jehovà. I encara que no vegem l’ajuda de Jehovà d’una manera tan clara com en el cas de Pau, segur que Jehovà utilitzarà el seu esperit sant per a atraure els mereixedors a la veritat (Jn. 6:44).

«Unes paraules d’ànim» (Fets 13:13-43)

9. Quin bon exemple van donar Pau i Bernabé a aquells que porten la davantera en la congregació hui en dia?

9 Pau, Bernabé i Marc deixaren Pafos i navegaren cap a Perga, en la costa d’Àsia Menor (l’actual Turquia), a uns 250 quilòmetres de distància. A partir d’eixe moment, tal com diu Fets 13:13, a este grup d’hòmens se l’anomena «Pau i els seus companys». Açò podria indicar que Pau va començar a portar la davantera en les activitats del grup. No obstant, no n’hi ha res que demostre que Bernabé començara a tindre enveja de Pau. Més bé tot lo contrari, estos dos hòmens van continuar treballant colze a colze per a complir la voluntat de Déu. Aixina que Pau i Bernabé són un bon exemple per a aquells que porten la davantera en la congregació hui en dia. En lloc de buscar prominència, els cristians recordem les paraules de Jesús: «Tots vosaltres sou germans» i «tot aquell que s’enaltisca serà humiliat, però tot aquell que s’humilie serà enaltit» (Mat. 23:8, 12).

10. Descriu com va ser el viatge des de Perga fins a Antioquia de Pisídia.

10 Una volta arribaren a Perga, Joan Marc va deixar a Pau i Bernabé i se’n va tornar a Jerusalem. La Bíblia no explica quin va ser el motiu pel qual se’n va anar de repent. El cas és que Pau i Bernabé continuaren el viatge de Perga a Antioquia de Pisídia, una ciutat de la província de Galàcia. Este viatge no era gens fàcil perquè Antioquia de Pisídia està a uns 1.100 metres sobre el nivell del mar. A més, els camins de muntanya eren traïdors perquè n’hi havien molts lladres que podien atracar-los i, per a postres, és possible que en eixe moment l’apòstol Pau començara a tindre problemes de salut. h

11, 12. Com va atraure Pau l’atenció dels qui estaven en la sinagoga d’Antioquia de Pisídia?

11 Quan arribaren a Antioquia de Pisídia, Pau i Bernabé entraren a la sinagoga en dissabte. El relat diu: «Després de la lectura pública de la Llei i els Profetes, els presidents de la sinagoga van fer que els digueren: “Germans, si voleu dirigir al poble unes paraules d’ànim, feu-ho”» (Fets 13:15). Aixina que Pau es va alçar per a parlar.

12 Pau va començar amb estes paraules: «Hòmens d’Israel i tots els altres que temeu a Déu, escolteu» (Fets 13:16). Estos hòmens no reconeixien a Jesús com al Messies promés. Aixina que, com va atraure Pau l’atenció dels jueus i prosèlits que estaven escoltant? En primer lloc, Pau va parlar sobre què havia fet Jehovà per la nació d’Israel, com «va fer d’ells una nació poderosa mentres vivien com a forasters en la terra d’Egipte» i com «els va suportar durant uns 40 anys» mentres estigueren en el desert. A més, Pau els va contar com Jehovà els va ajudar a conquistar la Terra Promesa i com «els va donar aquella terra com a herència» (Fets 13:17-19). Hi han algunes persones que creuen que Pau estava fent referència a uns textos de les Escriptures que s’acabaven de llegir moments abans en la celebració del dissabte. Si eixe fora el cas, este és un altre exemple que demostra que Pau va arribar «a ser de tot amb gent de tota classe» (1 Cor. 9:22 TNM).

13. Com podem arribar al cor dels qui ens escolten?

13 Nosaltres també hauríem d’esforçar-nos per captar l’atenció de les persones a qui prediquem. Per exemple, conéixer les creences de la persona amb qui parlem pot ajudar-nos a triar temes que li puguen interessar. A més, podem citar algun text de la Bíblia amb el qual estiga familiaritzada. I encara podria ser més efectiu si li diem a la persona que ho lligga en la seua pròpia bíblia. Per tant, busquem maneres d’arribar al cor dels que ens escolten.

14. a) Què va explicar Pau per a arribar a parlar de Jesús, i quina advertència els va donar? b) Com va reaccionar la gent al seu discurs?

14 Després, Pau va explicar que els reis d’Israel van ser antepassats de Jesús i també que Joan el Baptiste va preparar el camí per a que les persones acceptaren a «un salvador [...] que és Jesús». A més, va descriure que Jesús havia de morir i ressuscitar (Fets 13:20-37). Pau va dir: «Sapieu que el perdó dels pecats només és possible per mitjà d’ell, i això és el que vos estem anunciant. [...] A través d’ell, tots els que creuen poden ser declarats innocents». A continuació, l’apòstol els va donar esta advertència: «Aneu alerta per a que no vos passe el que es diu en els Profetes: “Vosaltres, que tant vos agrada burlar-vos, mireu l’obra que estic fent en els vostres dies, meravelleu-vos i moriu, perquè és una obra que no vos creuríeu encara que algú vos l’explicara en detall”». La resposta va ser tan sorprenent que «la gent els va suplicar que tornaren el dissabte següent per a que continuaren parlant-los d’estes coses». A més, quan se’n van anar de la sinagoga, «molts jueus i prosèlits que adoraven a Déu van seguir a Pau i a Bernabé» (Fets 13:38-43).

«Ara predicarem a les nacions» (Fets 13:44-52)

15. Què va passar el dissabte següent del discurs de Pau?

15 El dissabte següent, «quasi tota la ciutat» es va reunir per a escoltar a Pau. A alguns jueus no els va fer gens de gràcia el que va dir Pau i, per tant, «començaren a contradir amb blasfèmies tot el que estava dient». Però ell i Bernabé els contestaren amb valentia: «Era necessari que se vos anunciara la paraula de Déu a vosaltres primer. Però com l’heu rebutjat i no vos considereu dignes de la vida eterna, ara predicarem a les nacions. Perquè Jehovà ens ho ha ordenat amb estes paraules: “T’he nomenat llum de les nacions per a que portes la salvació fins als confins de la terra”» (Fets 13:44-47; Isa. 49:6).

«Els jueus [...] van promoure una persecució contra Pau i Bernabé [...]. Els deixebles, per la seua part, continuaven plens de goig i d’esperit sant» (Fets 13:50-52)

16. Com reaccionaren els jueus al que Pau i Bernabé els digueren, i què feren els missioners?

16 Els gentils s’alegraren del que havien escoltat i «tots els que tenien l’actitud correcta per a obtindre vida eterna es van fer creients» (Fets 13:48). Per tant, la paraula de Jehovà es va estendre en poc de temps per tota la regió. Però això no els va fer gens de gràcia als jueus. Aixina que Pau i Bernabé els van dir que, encara que a ells se’ls havia predicat primer, havien rebutjat al Messies i per això Déu ja no aprovava la seua adoració. Els jueus començaren a calfar-li el cap a la gent i «encengueren els ànims de les dones influents i devotes i dels hòmens importants de la ciutat. D’esta manera, van promoure una persecució contra Pau i Bernabé i els van expulsar del seu territori». Però estos missioners «es van espolsar els peus com a testimoni contra ells i se n’anaren a Iconi». ¿Va ser este el final dels cristians d’Antioquia de Pisídia? Ni pensar-ho! Els cristians d’allí van continuar «plens de goig i d’esperit sant» (Fets 13:50-52).

17-19. De quines maneres podem imitar l’exemple de Pau i Bernabé, i com ens ajudarà açò a ser feliços?

17 La manera com respongueren a l’oposició ens ensenya una lliçó important: no hem de deixar de predicar inclús quan persones influents i importants ens ho intenten impedir. A més, fixem-nos que, quan la gent d’Antioquia va rebutjar el missatge, Pau i Bernabé «es van espolsar els peus». Este gest no significava que estigueren enfadats, sinó que ja no eren responsables del que feren estes persones. Sabien que no podien controlar com respondria la gent, però se centraren en el que que podien fer: continuar predicant. Per tant, decidiren anar-se’n a Iconi.

18 Què va passar amb els deixebles d’Antioquia? Encara que vivien en una zona on estaven sent perseguits, la seua felicitat no depenia de si la gent escoltava o no el seu missatge. De fet, Jesús va dir: «Feliços els que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica!» (Lluc 11:28). I això és exactament el que els deixebles d’allí estaven decidits a fer.

19 Igual que Pau i Bernabé, hem de recordar que tenim la responsabilitat de predicar les bones notícies. Ara bé, són les persones les que han d’elegir si escoltaran el missatge o no. En el cas que no els interesse la veritat, podem aprendre molt del que van fer els primers cristians. Aixina que, si valorem la predicació i deixem que Déu ens guie amb el seu esperit, serem feliços encara que patim persecució (Gàl. 5:18, 22).

a Consulta el quadro « Bernabé, “fill del consol”».

b En este moment, ja hi havien congregacions tan allunyades de Jerusalem com la d’Antioquia de Síria, que estava a uns 550 quilòmetres.

d En el segle I, un barco podria navegar uns 160 quilòmetres en un dia si el vent era favorable, de lo contrari el viatge podia ser molt més llarg.

e Consulta el quadro « Les sinagogues dels jueus».

f Xipre estava governada pel Senat romà. El principal administrador de l’illa era el governador provincial amb el títol de procònsol.

g A partir d’este moment a Saule se l’anomena Pau. Alguns diuen que va començar a utilitzar este nom romà en honor a Sergi Pau. No obstant, l’apòstol va continuar utilitzant el nom Pau després d’anar-se’n de Xipre, i això ens fa pensar que el motiu per a canviar-se el nom era un altre. Com va ser nomenat «apòstol a les nacions», va decidir utilitzar el seu nom romà. Un altre motiu pel qual és possible que es canviara el nom és perquè la pronunciació grega del nom hebreu, Saule, és pareguda a una altra paraula grega que té un significat lleig (Rom. 11:13 TNM).

h En la carta que va escriure als gàlates uns anys després, Pau va dir: «Va ser degut a una malaltia que vaig poder predicar-vos les bones notícies per primera volta» (Gàl. 4:13 TNM).