1, 2. Què passa quan Pau i Bernabé estan en Listra?

 LA GENT de Listra està molt sorpresa. Un home coixo de naiximent bota d’alegria quan dos forasters el curen. La gent es queda amb la boca oberta i pensa que estos dos hòmens són déus. Aixina que un sacerdot de Zeus els du garlandes, o corones, i porta uns bous per a sacrificar-los en el seu honor. Però Pau i Bernabé intenten detindre’ls, s’esgarren la roba, es planten davant de la gent i supliquen que no els adoren, encara que els costa molt que els facen cas.

² En eixe moment, alguns opositors jueus arriben d’Iconi i d’Antioquia de Pisídia i es posen a calumniar a Pau i Bernabé. La gent de Listra, que fa no res volia adorar-los, rodeja a Pau i l’apedrega fins a deixar-lo inconscient. Quan la gent es calma, arrastren el cos malferit de Pau fora de la ciutat i el donen per mort.

3. Quines preguntes analitzarem en este capítol?

³ Què va ocórrer abans que açò passara? Què podem aprendre sobre Pau, Bernabé i la gent de Listra tots els que prediquem les bones notícies? I com poden els ancians de congregació imitar l’exemple d’estos dos servents fidels que van parlar «amb valentia perquè Jehovà els va donar autoritat»? (Fets 14:3)

4, 5. Per què van anar Pau i Bernabé a Iconi, i què va passar allí?

⁴ Uns dies abans, alguns jueus els plantaren cara a Pau i Bernabé i els expulsaren de la ciutat romana d’Antioquia de Pisídia. Les persones d’allí no volien escoltar-los. Però en comptes de desanimar-se, Pau i Bernabé «es van espolsar els peus com a testimoni contra ells» (Fets 13:50-52; Mat. 10:14). A continuació, se n’anaren pacíficament i deixaren que estos opositors patiren les conseqüències que vindrien de part de Déu. Aixina que, sense perdre l’alegria, van continuar  amb el seu viatge missional (Fets 18:5, 6; 20:26). Després de caminar uns 150 quilòmetres cap al sud-est, van arribar a un altiplà fèrtil entre les muntanyes del Taure i del Sultà.

⁵ Primerament van parar a Iconi, una de les principals ciutats romanes de la província de Galàcia caracteritzada per la cultura grega. a Allí vivien molts prosèlits i jueus influents i, igual que en altres ocasions, Pau i Bernabé entraren en la sinagoga i començaren a predicar (Fets 13:5, 14). Tal com diu el relat, «es van posar a parlar de tal manera que moltíssims jueus i grecs es feren creients» (Fets 14:1).

6. Per què els va anar tan bé a Pau i Bernabé, i com podem imitar el seu exemple?

⁶ Per què els va anar tan bé a Pau i Bernabé? Per una part, perquè Pau era un pou de saviesa. Va començar a explicar de manera magistral la història de la Bíblia, les profecies i la Llei per a demostrar que Jesús era el Messies promés (Fets 13:15-31; 26:22, 23). I per una altra part, Bernabé demostrava molt d’interés en les persones (Fets 4:36, 37; 9:27; 11:23, 24). No obstant, ningun d’estos dos hòmens es basava en el seu propi enteniment, sinó que parlaven perquè «Jehovà els va donar autoritat per a fer-ho». Com podem imitar el seu exemple quan prediquem? Coneixent bé la Paraula de Déu, triant textos bíblics que puguen arribar al cor dels que ens escolten, buscant maneres pràctiques de consolar la gent i basant el que diem en la Paraula de Déu, no en la nostra saviesa.

7. a) Quins efectes produïxen les bones notícies? b) Si estàs patint oposició de part de la teua família a causa de les bones notícies, què hauries de recordar?

⁷ No obstant, en Iconi, no tots estaven feliços d’escoltar el que Pau i Bernabé havien de dir. Lluc va escriure que «els jueus que no havien cregut calfaren els ànims de la gent de les nacions i van fer que es posaren en contra dels germans». Aixina que Pau i Bernabé van vore la necessitat de defendre les bones notícies i «es van quedar allí prou de temps parlant amb valentia». Finalment, «la gent de la ciutat estava dividida: alguns estaven a favor dels jueus, i altres a favor dels apòstols» (Fets 14:2-4). En l’actualitat, les persones també reaccionen de diferents maneres a les bones notícies. Per a uns fomenten unitat, mentres que per a altres causen divisions (Mat. 10:34-36). Si estàs patint oposició de part de la teua família perquè eres obedient a les bones notícies, recorda que, a sovint, els familiars se’ns oposen perquè han sentit rumors falsos i mentires que alguns conten sobre nosaltres. Però la teua bona conducta pot demostrar que eixos rumors són falsos i, amb el temps, és possible que canvien d’actitud (1 Pe. 2:12; 3:1, 2).

8. Per què se n’anaren d’Iconi Pau i Bernabé, i quina lliçó aprenem del seu exemple?

⁸ Temps després, alguns opositors d’Iconi maquinaren un pla per  a apedregar a Pau i a Bernabé. Aixina que quan Pau i Bernabé s’enteraren, se n’anaren a un altre territori (Fets 14:5-7). Igual que ells, hui en dia els proclamadors del Regne també hem d’actuar amb saviesa. Quan afrontem atacs verbals, ens defenem amb valentia (Fili. 1:7; 1 Pe. 3:13-15). Però quan l’ambient es calfa i està a punt d’aparéixer la violència, no hem de posar en perill les nostres vides ni les dels nostres germans (Prov. 22:3).

9, 10. A on estava situada Listra, i què sabem dels seus habitants?

⁹ Pau i Bernabé se n’anaren cap a Listra, una colònia romana situada a uns 30 quilòmetres al sud-oest d’Iconi. Encara que els seus habitants probablement parlaven grec, la seua llengua materna era la de licaònia. Listra tenia moltes coses en comú amb Antioquia de Pisídia, però allí no n’hi havien molts jueus. És molt probable que en esta ciutat no n’hi haguera sinagoga i que, per això, Pau i Bernabé decidiren predicar pel carrer. En unes circumstàncies paregudes, Pere va curar a un home que estava impedit de naiximent i, després d’eixe milacre, una gran multitud es va fer creient (Fets 3:1-10). No obstant, Pau també va curar a un home coixo de naiximent en Listra, però el resultat va ser molt diferent (Fets 14:8-10).

¹⁰ Tal com es descriu en la introducció d’este capítol, quan l’home coixo va començar a pegar bots, la gent de Listra va pensar que esta parella de predicadors eren déus. Creien que Bernabé era Zeus, el principal déu grec, i que Pau era Hermes, el fill de Zeus i el portaveu dels déus (consulta el quadro « Listra i l’adoració de Zeus i Hermes»). No obstant, Pau i Bernabé volien que entengueren que ningun déu pagà els havia  donat autoritat per a predicar i fer milacres, sinó que eixa autoritat els l’havia donat Jehovà, l’únic Déu verdader (Fets 14:11-14).

11-13. a) Què els digueren Pau i Bernabé als habitants de Listra? b) Quina lliçó aprenem del que van dir Pau i Bernabé?

¹¹ A pesar de la reacció de la gent i d’estar davant d’un auditori que creia en déus pagans, Pau i Bernabé encara tractaven de donar-los el missatge. Fixem-nos en la manera tan efectiva com Pau i Bernabé raonaren amb ells: «Però què feu? Nosaltres només som hòmens amb debilitats, igual que vosaltres. Vos estem predicant les bones notícies per a que abandoneu estes coses inútils i vos gireu cap al Déu viu, aquell que va fer el cel, la terra, el mar i tot el que hi ha en ells. En el passat, ell va permetre que totes les nacions anaren a la seua, aixina i tot, no va deixar de donar testimoni de si mateix fent coses bones. De fet, vos va donar pluges del cel i collites abundants. També vos va donar menjar per a que quedàreu satisfets i vos va omplir el cor d’alegria» (Fets 14:15-17).

¹² Què aprenem del que Pau i Bernabé van dir a la gent? Primer, que no es consideraven superiors als altres. No pretenien ser superherois per haver curat a un home. Humilment, van admetre que eren hòmens igual que ells, amb debilitats. És de veres que Pau i Bernabé havien rebut esperit sant, havien sigut alliberats d’ensenyances falses i tenien l’esperança de governar amb Crist, però també eren conscients que els habitants de Listra podien rebre les mateixes benediccions si obeïen a Crist.

¹³ I en el nostre cas? Què pensem de les persones a qui prediquem? Els veem d’igual a igual? Si les persones a qui  ensenyem la Paraula de Déu comencen a alabar-nos, els ho intentem impedir tal com van fer Pau i Bernabé? Charles Taze Russell, que va portar la davantera en la predicació a finals del segle XIX i principis del XX, també ens va donar un bon exemple al respecte. Este exceŀlent mestre va escriure: «No volem homenatges ni reverències, ni per a nosaltres ni per al que escrivim, ni volem que ens diguen reverend ni rabí». Esta és la mateixa actitud que tenien Pau i Bernabé. De la mateixa manera, quan prediquem no busquem l’alabança de les persones, sinó que es dirigisquen «cap al Déu viu».

14-16. Quines altres lliçons aprenem del que Pau i Bernabé van dir als habitants de Listra?

¹⁴ Una segona lliçó que podem aprendre d’este discurs és que Pau i Bernabé eren adaptables. A diferència dels jueus i prosèlits d’Iconi, els habitants de Listra tenien poc o gens de coneixement de les Escriptures i tampoc sabien quina havia sigut la relació entre Déu i la nació d’Israel. Però com Listra era una ciutat que disfrutava d’un clima templat, terrenys fèrtils i molts d’allí es dedicaven a l’agricultura, Pau i Bernabé van aprofitar açò per a establir un terreny en comú. Estes persones podien vore clarament les qualitats del Creador reflectides en el terreny tan productiu que tenien (Rom. 1:19, 20).

¹⁵ I en el nostre cas? Podem ser adaptables també? Encara que un llaurador plante la mateixa llavor en diferents camps, és possible que haja de canviar la manera de preparar el terreny. Alguns és possible que ja estiguen preparats per a plantar i, altres és possible que necessiten més treball. Igualment, la llavor que nosaltres plantem és sempre la mateixa: el missatge del Regne que trobem en la Paraula de Déu. No obstant, si volem ser igual que Pau i Bernabé, tractarem de conéixer les circumstàncies i creences religioses de les persones. Açò ens permetrà ajustar la manera de presentar el nostre missatge (Lluc 8:11, 15).

¹⁶ Una tercera lliçó que podem aprendre d’este relat és que, a pesar dels nostres millors esforços, a voltes la llavor que plantem pega en pedra o algú la pot arrancar (Mat. 13:18-21). Si això ens passa, no ens desanimem. Tal com Pau va recordar més tard als cristians de Roma, «cada un de nosaltres [i això inclou tot aquell amb qui parlem de la Bíblia] haurà de donar compte a Déu de si mateix» (Rom. 14:12).

17. A on van anar Pau i Bernabé quan eixiren de Derbe, i per què?

¹⁷ Després que alguns jueus tragueren a Pau a rastres de la ciutat de Listra i el donaren per mort, els deixebles anaren a ajudar-lo i li donaren un lloc a on passar la nit. Al sendemà, Pau i Bernabé eixiren cap a Derbe, que estava a uns 100 quilòmetres. No podem ni imaginar-nos  lo malament que es trobaria Pau durant eixe viatge tan difícil a causa de les pedrades que li havien pegat. A pesar d’això, ell i Bernabé no es donaren per vençuts i, quan arribaren a Derbe, feren «molts deixebles». Després, en comptes d’agarrar el camí més curt per a tornar a Antioquia de Síria, que els servia de base per a les seues activitats missionals, «van tornar a Listra, a Iconi i a Antioquia» de Pisídia. Per què van pegar tota eixa volta? Perquè volien «enfortir els deixebles» i animar-los «a mantindre’s en la fe» (Fets 14:20-22). Xe, quin bon exemple van donar estos dos missioners! És evident que per a ells era més important ajudar la congregació que buscar les seues pròpies comoditats. Els superintendents de circuit i missioners de temps moderns també han demostrat el mateix esperit de sacrifici.

18. Quins passos se seguixen per a nomenar un ancià?

¹⁸ A més d’enfortir els deixebles amb les seues paraules i exemple, Pau i Bernabé nomenaren «ancians en cada congregació». Encara que «l’esperit sant va guiar estos hòmens» en el seu viatge missional, Pau i Bernabé van continuar orant i dejunant quan deixaven els ancians «en mans de Jehovà» (Fets 13:1-4; 14:23). Hui en dia, els ancians són nomenats de manera pareguda. Abans de recomanar el nomenament d’un germà, la junta d’ancians revisa si complix els requisits bíblics (1 Tim. 3:1-10, 12, 13; Tit. 1:5-9; Jau. 3:17, 18; 1 Pe. 5:2, 3). Saben que lo més important no és el temps que el germà du com a Testimoni, sinó que han de poder vore fins a quin punt la seua manera de parlar, conducta i reputació demostren que l’esperit sant actua en la seua vida. Per tant, si reunix els requisits que menciona la Bíblia per als superintendents, demostrarà que està qualificat per a servir com a ancià de congregació (Gàl. 5:22, 23). Per últim, és el superintendent de circuit qui té la responsabilitat de fer eixe nomenament (compara-ho amb 1 Timoteu 5:22).

19. Quina responsabilitat tenen els ancians, i com poden imitar a Pau i Bernabé?

¹⁹ Els ancians saben que són responsables davant de Déu per la manera com tracten la congregació (Heb. 13:17). Per tant, igual que Pau i Bernabé, els ancians prenen la davantera en la predicació, enfortixen els germans amb les seues paraules i estan dispostos a posar els interessos de la congregació per davant dels seus (Fili. 2:3, 4).

20. Com ens beneficia estar informats del treball fidel dels nostres germans?

²⁰ Quan finalment Pau i Bernabé arribaren a la seua base missional en Antioquia de Síria, «es van reunir amb la congregació i els van explicar tot el que Déu havia fet a través d’ells» i com «Déu havia obert la porta de la fe a les nacions» (Fets 14:27). De la mateixa manera, quant més coneguem el treball fidel dels nostres germans i germanes i vegem com Jehovà beneïx els seus esforços, més animats ens sentirem per a continuar «parlant amb valentia» gràcies a l’autoritat de Jehovà.