1. Descriu l’ambient que es respirava en la festa del Pentecostés.

 EN ELS carrers de Jerusalem es respira un ambient de festa. a El fum puja des de l’altar del temple mentres els levites canten el Haŀlel (els Salms 113 a 118). Probablement canten de manera antifònica, és a dir, uns canten una part, i els altres els responen. La ciutat està plena de forasters. Han vingut des de llocs llunyans com Elam, Mesopotàmia, Capadòcia, Pont, Egipte i Roma. b Per a què han vingut? Per a celebrar el Pentecostés, «el dia de la festa de les primícies del camp» (Nom. 28:26). Esta festa anual marca la fi de la collita de la civada i l’inici de la del blat. És un dia de molta alegria.

2. Quins fets extraordinaris tenen lloc en el Pentecostés de l’any 33?

² Cap a les nou del matí d’este agradable dia de primavera de l’any 33, ocorre un milacre que es recordarà durant segles. De repent, se sent «un soroll del cel, com si s’haguera girat un vent molt fort», o «una remor com d’una ventada violenta» (Fets 2:2 NT). Esta forta remor ompli la casa on estan reunits uns 120 deixebles de Jesús. A continuació, passa una cosa extraordinària. Apareixen com unes llengües de foc que van repartint-se i posant-se sobre cada un dels deixebles. c Llavors, tots s’omplin «d’esperit sant» i comencen a parlar en llengües estrangeres. Quan ixen de la casa, els forasters que es troben pels carrers de la ciutat es queden bocabadats al vore que els deixebles poden parlar amb ells «en el seu propi idioma» (Fets 2:1-6).

3. a) Per què el Pentecostés de l’any 33 és un moment clau en la història de l’adoració verdadera? b) Com va gastar Pere eixe dia la primera de «les claus del Regne»?

³ Este emocionant relat descriu un moment clau en l’adoració verdadera, el naixement de l’Israel espiritual, la congregació dels cristians ungits (Gàl. 6:16). Però ahí no s’acaba tot. Quan Pere es va dirigir  a la multitud eixe dia, va gastar la primera de les tres «claus del Regne». Cada una d’estes claus obria una oportunitat especial a un grup diferent de persones (Mat. 16:18, 19). La primera clau va fer possible que els jueus i els jueus prosèlits acceptaren les bones notícies i foren ungits amb l’esperit sant de Déu. d D’esta manera, arribarien a ser part de l’Israel espiritual i, per tant, tindrien l’esperança de governar com a reis i sacerdots en el Regne messiànic (Apoc. 5:9, 10). Amb el temps, esta oportunitat també s’obriria als samaritans i després als gentils, és a dir, als qui no eren jueus ni prosèlits. Què podem aprendre hui en dia de tots estos esdeveniments?

4. Per què podem dir que la congregació cristiana de hui en dia és una extensió de la que es va formar en l’any 33?

⁴ La congregació cristiana va començar amb uns 120 deixebles que estaven «tots junts en el mateix lloc», en l’habitació del pis de dalt d’una casa, i que van ser ungits amb esperit sant (Fets 2:1). Al llarg d’eixe dia, es van batejar milers de persones, i eixe va ser només el principi del creixement d’una organització que continua expandint-se hui en dia. En l’actualitat, la congregació cristiana està formada per hòmens i dones fidels que servixen a Jehovà i que prediquen les «bones notícies del Regne [...] per tota la terra habitada com a testimoni per a totes les nacions» abans que arribe la fi d’este sistema (Mat. 24:14).

5. Quines benediccions tindrien tant els cristians del segle I com els de hui en dia de reunir-se?

⁵ La congregació cristiana també serviria per a que els que formaren  part d’ella s’ajudaren i s’animaren, tant els ungits com més tard les «altres ovelles» (Jn. 10:16). L’apòstol Pau va deixar clar que valorava molt el suport que els germans de la congregació de Roma es donaven entre si quan va escriure: «Perquè tinc moltes ganes de vore-vos per a compartir amb vosaltres algun do espiritual amb el propòsit d’enfortir-vos, és a dir, per a que ens animem els uns als altres per mitjà de la nostra fe, tant la vostra com la meua» (Rom. 1:11, 12 TNM).

6, 7. Com està complint hui en dia la congregació cristiana la comissió de Jesús de predicar a totes les nacions?

⁶ Hui en dia, la congregació cristiana té els mateixos objectius que tenia en el segle I. Jesús els va donar als seus deixebles una comissió difícil però emocionant: «Feu deixebles de gent de totes les nacions. Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant. Ensenyeu-los a obeir tot el que vos he manat» (Mat. 28:19, 20).

⁷ En l’actualitat, només els testimonis de Jehovà duen a terme esta comissió. Per descomptat, és tot un repte arribar a persones que parlen diferents idiomes. Però, els testimonis de Jehovà han traduït publicacions basades en la Bíblia en més de 1.000 idiomes. Aixina que si estàs reunint-te regularment amb la congregació i estàs participant en l’obra de predicar i fer deixebles, tens raons per a alegrar-te, ja que eres una de les poques persones que hi ha en la terra que tenen el privilegi de donar un testimoni complet del nom de Jehovà.

8. Com ens beneficia formar part de la congregació?

⁸ Per a ajudar-nos a aguantar amb alegria durant estos temps crítics, Jehovà ens ha donat una germandat internacional. Amb raó Pau va escriure als cristians hebreus: «Estiguem pendents els uns dels altres per a motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres, sense deixar de reunir-nos, com alguns tenen per costum. Més bé, animem-nos els uns als altres, sobretot al vore que el dia s’acosta» (Heb. 10:24, 25 TNM). La congregació és un regal que Jehovà ens ha fet per a que pugam donar i rebre  l’ànim que tant necessitem. Per tant, mantinguem-nos a prop dels nostres germans i germanes i mai deixem de reunir-nos.

9, 10. Quins esforços han fet alguns per a predicar a aquells que parlen un altre idioma?

⁹ Imagina’t l’alegria que degueren sentir els jueus i els prosèlits en el Pentecostés de l’any 33. És possible que la majoria d’ells parlara un idioma comú, tal volta, el grec o l’hebreu. Però ara, cada u sentia que els deixebles «parlaven en el seu propi idioma» (Fets 2:6). Segurament escoltar les bones notícies en la seua llengua materna els va tocar el cor. Clar, els cristians de hui en dia no parlem en llengües de manera miraculosa, però a pesar d’això, molts s’han fet disponibles per a predicar el missatge del Regne a persones de tot el món. De quina manera? Alguns han aprés un nou idioma per a poder servir en una congregació pròxima de parla estrangera o inclús s’han mudat a un altre país. A sovint, quan les persones veuen l’esforç que els Testimonis fan per aprendre el seu idioma, es queden impressionades.

¹⁰ Vejam l’exemple de Christine, qui va fer un curs de gujarati amb altres set Testimonis. Quan es va trobar amb una companya de faena que parlava gujarati, la va saludar en la seua llengua materna. La dona es va quedar impressionada i va voler saber per què Christine estava esforçant-se per aprendre un idioma tan difícil com el gujarati. Així que Christine li va poder donar un bon testimoni, i la xica li va dir: «Estic segura que tens alguna cosa important a dir-me».

11. Com podem estar preparats per a predicar el missatge del Regne a persones que parlen altres idiomes?

¹¹ Per descomptat, no tots podem aprendre un altre idioma. No obstant, podem estar preparats per a predicar el missatge del Regne  a persones que parlen una altra llengua. Com podem fer-ho? Una manera és usant l’aplicació JW Language^® per a aprendre una salutació en algun idioma que es parle a on vivim. També podem aprendre unes quantes frases en eixe idioma que puguen despertar l’interés d’aquells que el parlen. Podem dirigir-los a jw.org i tal volta mostrar-los la varietat de vídeos i publicacions que hi ha disponibles en la seua llengua. A l’utilitzar estes ferramentes en el nostre ministeri, podem experimentar la mateixa alegria que els germans del segle I quan van vore que les persones es meravellaven al sentir les bones notícies «en el seu propi idioma».

12. a) Com es va complir la profecia de Joel en el Pentecostés de l’any 33? b) Per què els deixebles de Jesús esperaven el compliment de la profecia de Joel?

¹² El relat continua dient que «Pere es va posar dret» i es va dirigir a aquella multitud internacional (Fets 2:14). Els va explicar que el milacre que estaven presenciant de parlar en diferents llengües complia les paraules que Joel va profetitzar: «Abocaré el meu esperit sobre tots» (Joel 3:1 [2:28 TNM]). De fet, abans de pujar al cel, Jesús els havia promés als seus deixebles: «Pregaré el Pare, que vos donarà un altre Defensor». Jesús mateixa va explicar que este ajudant seria «l’Esperit» (Jn. 14:16, 17).

13, 14. Què va fer Pere per a arribar al cor dels seus oients, i com el podem imitar?

¹³ Les paraules de conclusió que Pere va dir a la multitud van ser contundents: «Que a tota la casa d’Israel li quede clar que Déu va fer Senyor i Crist a este Jesús a qui vosaltres vau executar en un pal» (Fets 2:36). Clar, la majoria de les persones que estaven allí escoltant no van presenciar la mort de Jesús en el pal de turment, però com formaven part de la nació que l’havia matat, també eren responsables. Aixina i tot, Pere es va dirigir als seus germans jueus de forma respectuosa amb la intenció d’arribar-los al cor perquè el seu objectiu era motivar-los a penedir-se, no condemnar-los. ¿Els va pegar tort el que  Pere els va dir? No, però és de veres que «sentiren un dolor que els va travessar el cor» i van preguntar: «Què hem de fer?». La manera com Pere va abordar el tema probablement els va arribar al cor i molts es van penedir (Fets 2:37).

¹⁴ Nosaltres també podem imitar la manera com Pere va arribar al cor de les persones. Quan prediquem, no hem de rebatre cada punt de vista que l’amo de casa expresse i que estiga en contra del que la Bíblia diu. En comptes d’això, hauríem d’establir un terreny en comú parlant de coses amb les quals estem d’acord. Si ho fem aixina, podrem ajudar la gent a entendre el que la Bíblia diu. Per tant, serà més fàcil que les persones de bon cor responguen favorablement a les veritats bíbliques si les presentem de manera respectuosa com va fer Pere.

15. a) Quina exhortació va fer Pere, i quin va ser el resultat? b) Com pot ser que aquells que escoltaren les bones notícies en el Pentecostés del 33 qualificaren per a batejar-se eixe mateix dia?

¹⁵ En eixe emocionant dia del Pentecostés de l’any 33, Pere va dir als jueus i prosèlits que havien reaccionat: «Penediu-vos, i que cada un de vosaltres es batege» (Fets 2:38). Com a resultat, unes 3.000 persones es van batejar, probablement en estanys o piscines de Jerusalem i els seus voltants. e ¿Es van batejar per impuls? ¿Vol dir este relat que els estudiants de la Bíblia i els xiquets que s’han criat en la veritat s’haurien d’afanyar a batejar-se encara que no estiguen preparats? En absolut. Tinguem en compte que aquells jueus i prosèlits que es batejaren en el Pentecostés eren estudiants  entusiastes de la Paraula de Déu i que formaven part d’una nació que havia sigut dedicada a Jehovà. A més, ja havien demostrat la seua fe, ja que alguns havien viatjat llargues distàncies per a estar presents en esta festa anual. Aixina que només els feia falta acceptar el paper de Jesús en el compliment del propòsit de Déu. En el moment que ho feren, ja estarien preparats per a continuar servint a Déu, però ara com a seguidors batejats de Crist.

16. Com demostraren els cristians del segle I un esperit de sacrifici?

¹⁶ Està clar que aquell grup comptava amb la benedicció de Jehovà. El relat continua dient: «Tots els que es feien creients es quedaven junts i compartien tot el que tenien. Venien els seus béns i propietats, i els diners recaptats es repartien entre tots, segons el que necessitara cada u» (Fets 2:44, 45). f No hi ha dubte que tots els cristians verdaders desitgem imitar este esperit d’amor i sacrifici.

17. Quins passos ha de fer una persona per a qualificar per al baptisme?

¹⁷ La Bíblia mostra que hi ha certes coses que una persona ha de fer abans de dedicar-se a Jehovà i batejar-se. La persona ha d’adquirir coneixement de la Paraula de Déu (Jn. 17:3). També ha d’exercir fe, penedir-se del seu estil de vida anterior i demostrar que li dol moltíssim tot el que ha fet malament (Fets 3:19). A més, ha de convertir-se, és a dir, canviar de direcció en la vida, i començar a fer el que està en harmonia amb la voluntat de Déu (Rom. 12:2; Efe. 4:23, 24). Després ha de fer una oració per a dedicar-se a Déu i batejar-se (Mat. 16:24; 1 Pe. 3:21).

18. Quin privilegi tenen els deixebles batejats de Crist?

¹⁸ Eres un deixeble de Jesús dedicat i batejat? Si és aixina, pots estar molt content pel privilegi que se t’ha donat. I, tal com Jehovà va fer amb els deixebles del segle I, a tu també et donarà el seu esperit per a que pugues donar un testimoni complet de la veritat i fer la seua voluntat!