1-3 a) Per què havien portat els apòstols al Sanedrí, i davant de quina qüestió es trobaren? b) Per què és tan important per a nosaltres la seua resposta?

 ELS jutges del Sanedrí estan rabiosos. El gran sacerdot i president del tribunal, Caifàs, es dirigix als apòstols de Jesús que es troben enmig de la sala d’audiències i els diu amb to amenaçant: «Vos vam ordenar rotundament que deixàreu d’ensenyar en nom d’eixe home». Caifàs està tan enfadat que no vol ni mencionar el nom de Jesús. Aixina i tot, seguix dient-los: «Heu omplit Jerusalem amb les vostres ensenyances i esteu decidits a fer-nos culpables de la seua mort» (Fets 5:28). En altres paraules, o deixeu de predicar o anirem a per vosaltres.

² Quina serà la reacció dels apòstols? Jesús, amb l’autoritat que havia rebut de Déu, els havia donat la comissió de predicar (Mat. 28:18-20). Cediran els apòstols a la por a l’home i callaran? O seran valents i seguiran predicant? Bàsicament la pregunta és: obeiran a Déu o als hòmens? L’apòstol Pere no ho dubta i, en nom de tots els apòstols, dona una resposta clara i directa.

³ La resposta dels apòstols a les amenaces del Sanedrí té una gran importància per a nosaltres com a cristians, ja que el manament de Déu de predicar també és per a nosaltres i potser afrontem oposició (Mat. 10:22). Per exemple, el govern podria restringir o prohibir la nostra obra. Què faríem en eixe cas? Analitzar per què els apòstols van acabar davant del Sanedrí i què els va ajudar a ser tan valents reforçarà la nostra determinació de continuar predicant. a

4, 5. Per què estaven «plens d’enveja» Caifàs i els saduceus?

⁴ Si recordem, quan els van ordenar que deixaren de predicar la primera vegada, Pere i Joan van respondre: «Nosaltres no podem deixar de parlar de les coses que hem vist i sentit» (Fets 4:20). Després del  primer encontre amb el Sanedrí, Pere i Joan, junt amb la resta d’apòstols continuaren predicant en el temple. També van realitzar grans milacres, com curar malalts i expulsar dimonis. Ho feien en el «Pòrtic de Salomó», una columnata coberta que hi havia al costat est del temple, on es reunien molts jueus. De fet, pareix que alguns malalts es curaven quan l’ombra de Pere els tocava. Molts dels que eren sanats acceptaven les bones notícies, i com a resultat, «la quantitat de creients en el Senyor no parava d’augmentar, eren moltíssims hòmens i dones» (Fets 5:12-15).

⁵ Caifàs i tots els seus partidaris de la secta dels saduceus, «plens d’enveja», van detindre els apòstols i els tancaren en la presó (Fets 5:17, 18). Per què estaven tan rabiosos els saduceus? Perquè els apòstols estaven ensenyant que Jesús havia ressuscitat, i els saduceus no creien en la resurrecció. A més, els apòstols declaraven que la gent només podia salvar-se si posava fe en Jesús, però els saduceus temien represàlies de Roma si el poble veia a Jesús com el seu líder (Jn. 11:48). No és d’estranyar que els saduceus estigueren determinats a callar els apòstols.

6. Qui són els principals promotors de la persecució als servents de Jehovà, i per què no ens hauria de sorprendre?

⁶ En l’actualitat, els líders religiosos també són els principals promotors de la persecució als servents de Jehovà. A sovint, estos intenten influir en els governs i en els mitjans de comunicació per a silenciar la nostra predicació. Açò no ens hauria de sorprendre perquè el nostre missatge destapa les mentires de la religió falsa (Jn. 8:32). Quan la gent de cor sincer accepta les veritats de la Bíblia, són alliberats de creences i tradicions falses. Clar, per això el nostre missatge genera en els líders religiosos odi i enveja.

7, 8. Quin efecte va tindre en els apòstols la instrucció de l’àngel, i quina pregunta ens hauríem de fer?

⁷ Mentres esperaven el juí en la presó, és possible que els apòstols es preguntaren si acabarien sent torturats a mans dels seus enemics o si perdrien la vida (Mat. 24:9). Però eixa mateixa nit va passar una cosa inesperada: «l’àngel de Jehovà va obrir les portes de la presó» (Fets 5:19). b L’àngel els va donar la següent instrucció: «Aneu al temple i continueu parlant» (Fets 5:20). Quina manera més clara de confirmar-los que havien estat fent lo correcte! Gràcies a les paraules de l’àngel, els apòstols es resolgueren a mantindre’s ferms passara el que passara. Amb gran fe i valentia, «se n’anaren al temple quan clarejava el dia i començaren a ensenyar» (Fets 5:21).

⁸ Cada un de nosaltres deuria preguntar-se: «Tindria jo la fe i la valentia necessàries per a continuar predicant en una situació pareguda?».  Recordar que els àngels estan darrere de l’obra de donar «testimoni complet del Regne de Déu» segur que ens dona forces (Fets 28:23; Apoc. 14:6, 7).

9-11. Com van contestar els apòstols quan el Sanedrí els va exigir que deixaren de predicar, i quin precedent establiren per als cristians verdaders?

⁹ Caifàs i els altres jutges del Sanedrí estaven preparats per a sentenciar els apòstols. Sense saber el que havia passat en la presó, el tribunal va manar que portaren els presoners. Quina cara se’ls degué quedar als oficials quan descobriren que els presoners no estaven, encara que la ceŀla estava ben tancada i «els guardes estaven en la porta» (Fets 5:23). Poc després, el capità de la guàrdia del temple es va enterar que els apòstols havien tornat al temple i que estaven fent lo mateix que els havia portat a la presó, donar testimoni sobre Jesús. Ràpidament, junt amb els seus oficials, anaren a arrestar-los i els escortaren fins al Sanedrí.

¹⁰ Com hem vist en la introducció d’este capítol, els líders religiosos els van ordenar als apòstols que deixaren de predicar. Però la resposta dels apòstols va ser clara. Pere, com a portaveu, va contestar amb valentia: «Hem d’obeir a Déu com a governant abans que als hòmens» (Fets 5:29). Amb estes paraules, els apòstols van crear un precedent per a tots els cristians. És cert que hem d’obeir els governs humans, però estos no tenen l’autoritat de prohibir el que Déu vol o de demanar el que Déu prohibix. Aixina que si les autoritats superiors prohibixen la nostra obra, no podem abandonar la comissió de predicar les bones notícies perquè ens l’ha donada Déu (Rom. 13:1). En comptes d’això, buscarem maneres discretes de continuar donant testimoni complet del Regne de Déu.

¹¹ No ens sorprén que els jutges «es posaren fets una fúria» a l’escoltar la resposta valenta dels apòstols i que estigueren decidits a matar-los (Fets 5:33). El castic pareixia inevitable, però Jehovà els va ajudar d’una manera sorprenent.

12, 13. a) Què va suggerir Gamaliel al Sanedrí, i què feren finalment? b) Com pot actuar Jehovà a favor del seu poble, i de què podem estar segurs si patim «pel fet de ser justos»?

¹² A continuació, «Gamaliel, un mestre de la Llei molt respectat per tot el poble» i també pels altres jutges, es va alçar per a defendre els apòstols. c Era tan respectat que quan «va ordenar que feren eixir als apòstols un moment», l’obeïren (Fets 5:34). Gamaliel va recordar als altres jutges algunes revoltes que s’havien acabat al morir els seus líders, i els va suggerir que foren pacients amb els apòstols i que no intentaren detindre’ls, ja que el seu líder, Jesús, feia poc que havia mort. De manera persuasiva, els va dir: «No vos claveu amb estos hòmens, deixeu-los estar, perquè si el que es proposen o el que fan ve dels hòmens, fracassarà; però si ve de Déu, no podreu fer que fracasse. És més, inclús podríeu estar lluitant contra Déu mateix» (Fets 5:38, 39). Els jutges seguiren el seu consell, però aixina i tot, els assotaren i «els van ordenar que deixaren de parlar en el nom de Jesús» (Fets 5:40).

¹³ Hui en dia, Jehovà també pot fer que persones prominents, com Gamaliel, intervinguen a favor del seu poble (Prov. 21:1). Amb el seu esperit, pot impulsar a governants, jutges o legisladors per a que facen el que ell vol (Neh. 2:4-8). Ara bé, Jehovà podria permetre que patírem «pel fet de ser justos» (1 Pe. 3:14). Però podem estar segurs que ell ens donarà les forces que necessitem per a aguantar i que els opositors no podran fer que fracasse l’obra de Déu (Isa. 54:17; 1 Cor. 10:13).

14, 15. a) Com es van sentir els apòstols quan foren assotats, i per què? b) Comenta una experiència que demostre que els servents de Jehovà aguantem amb alegria.

¹⁴ Es desanimaren els apòstols pels assots? Deixaren de predicar? Ni pensar-ho! És més, «van eixir del Sanedrí molt contents» (Fets 5:41). Per què «contents»? Òbviament, estarien amargs després dels assots, però estaven contents perquè sabien que havien sigut perseguits per mantindre’s íntegres a Jehovà i seguir l’exemple del seu Mestre, Jesús (Mat. 5:11, 12).

¹⁵ A nosaltres tampoc ens agrada ser perseguits, maltractats o que ens tanquen en presó, però igual que els germans del segle I, ens sentim pagats i desvanits quan mantenim la nostra integritat (1 Pe. 4:12-14). Fixem-nos, per exemple, en el germà Henryk Dornik qui va patir molt durant anys al ser perseguit per règims totalitaris. En agost de 1944, les autoritats l’enviaren a ell i al seu germà a un camp de concentració. Ell recorda que els opositors deien: «És impossible convéncer-los que canvien d’opinió. El seu martiri els fa feliços». El germà Dornik explica: «Encara que no volia ser un màrtir, patir amb valentia i dignitat per la meua lleialtat a Jehovà em donava alegria» (Jau. 1:2-4).

16. Com demostraren els apòstols que estaven determinats a donar un testimoni complet, i com seguim eixe mètode hui en dia?

 ¹⁶ Els apòstols no van perdre el temps i tornaren a predicar immediatament. Sense por, continuaren «cada dia en el temple i de casa en casa» participant en l’obra «d’anunciar les bones notícies sobre el Crist» (Fets 5:42). d Estos zelosos predicadors estaven determinats a donar un testimoni complet. Per això, anaven a portar el missatge a les cases de les persones tal com Jesús els havia manat (Mat. 10:7, 11-14). Sense dubte, aixina és com conseguiren omplir Jerusalem amb la seua ensenyança. Hui en dia, als testimonis de Jehovà també se’ns coneix per predicar amb el mateix mètode que utilitzaren els apòstols. Al tocar a cada una de les portes del nostre territori, oferim a cada persona l’oportunitat d’escoltar les bones notícies i, d’esta manera, demostrem que volem donar un testimoni complet. Ha beneït Jehovà la nostra predicació de casa en casa? Per descomptat que sí! Milions de persones han acceptat el missatge del Regne en este temps de la fi, i molts d’ells no havien escoltat les bones notícies fins que un Testimoni va tocar a la seua porta.

17-19. Quin problema va sorgir, i com el van resoldre els apòstols?

¹⁷ Prompte, va sorgir un altre perill dins de la congregació que amenaçava la seua unitat. De què estem parlant? Molts dels deixebles que s’havien batejat estaven de visita a Jerusalem i volien aprendre més abans de tornar a casa. Els cristians que vivien allí donaren de bona gana diners per a que els nous deixebles pogueren comprar menjar i cobrir les seues necessitats (Fets 2:44-46; 4:34-37). El problema era que, en «la distribució d’aliment que es feia cada dia», «no tenien en compte» a les viudes de parla grega, però sí a les de parla hebrea (Fets 6:1). Sembla que era un cas de discriminació i, si no es corregia, podia dividir la congregació.

¹⁸ Els apòstols estaven molt ocupats organitzant i dirigint l’obra com a junta directiva i van arribar a la conclusió que no era sensat deixar «de  costat la paraula de Déu per a servir menjar» (Fets 6:2). Per a resoldre el problema, els apòstols els van demanar als deixebles que buscaren set hòmens «plens d’esperit i de saviesa» per a dur a terme esta «faena necessària» (Fets 6:3). Es necessitaven hòmens amb estes qualitats perquè no es tractava només de distribuir menjar, sinó també de gestionar diners, comprar subministraments i portar un registre de tot el que es feia. Els set hòmens que triaren tenien noms grecs, possiblement aixina a les viudes ofeses els resultaria més fàcil confiar en ells. Finalment, els apòstols oraren al respecte i nomenaren estos hòmens recomanats per a fer esta «faena necessària». e

¹⁹ ¿Els eximia de la responsabilitat de predicar les bones notícies el fet d’encarregar-se de la distribució del menjar? Per descomptat que no! Entre els hòmens escollits estava Esteve, qui no tardaria en demostrar ser un valent i zelós predicador de les bones notícies (Fets 6:8-10). Felip també va ser un dels set escollits i se’l va conéixer com «l’evangelitzador» (Fets 21:8). És evident que els set continuaren sent predicadors entusiastes.

20. Com seguix el poble de Jehovà hui en dia el model dels apòstols?

²⁰ Hui en dia, el poble de Jehovà seguix el model dels apòstols quan es nomena hòmens per a supervisar la congregació. Els germans recomanats per a tindre responsabilitats han de demostrar en la seua vida que tenen la saviesa que ve de Déu i manifestar les qualitats del fruit de l’esperit. Seguint la direcció de la Junta Directiva, els germans que complixen  els requisits bíblics són nomenats ancians o servents ministerials (1 Tim. 3:1-9, 12, 13). f Com els requisits s’escrigueren en la Bíblia per esperit sant, es pot dir que aquells que els complixen són nomenats per esperit sant. Estos hòmens treballadors s’encarreguen de moltes faenes necessàries. Per exemple, els ancians fan plans per a que els germans majors de la congregació que ho necessiten reben ajuda pràctica (Jau. 1:27). Altres participen activament en la construcció de Sales del Regne, organitzen assemblees o coŀlaboren amb el Comité d’Enllaç amb els Hospitals. Els servents ministerials també estan molt ocupats ajudant la congregació de maneres pràctiques i això permet als ancians centrar-se en la seua funció de pastors i mestres. No obstant, tots estos germans han de compaginar les responsabilitats en la congregació i l’organització amb l’obligació de predicar les bones notícies del Regne (1 Cor. 9:16).

21, 22. Què mostra que Jehovà va beneir la jove congregació?

²¹ Amb l’ajuda de Jehovà, la jove congregació va sobreviure tant a la persecució com al problema que causava divisions entre els germans. Estava clar que Jehovà estava beneint la congregació, ja que Fets 6:7 diu: «La paraula de Déu va continuar estenent-se, i la quantitat de deixebles en Jerusalem va seguir creixent moltíssim. Inclús molts sacerdots van acceptar la fe». Esta és una de les moltes experiències que llegim en el llibre de Fets sobre com Jehovà va beneir la congregació (Fets 9:31; 12:24; 16:5; 19:20; 28:31). Veritat que hui en dia també ens alegra escoltar informes sobre el progrés de la predicació en altres parts del món?

²² Però tornem al segle I. Els líders religiosos estaven tan furiosos que no anaven a rendir-se. Prompte començaria una onada de persecució i, com vorem en el següent capítol, Esteve seria l’objectiu principal d’un despietat atac.