1-3. a) Què amenaçava la unitat de la congregació? b) Com ens pot ajudar este relat?

 PAU i Bernabé acaben de tornar a Antioquia de Síria després del seu primer viatge missional. Estan molt contents perquè Jehovà ha «obert la porta de la fe a les nacions» (Fets 14:26, 27). De fet, lo mateix està passant en Antioquia, ja que s’estan predicant les bones notícies i «moltes persones» de les nacions estan arribant a formar part de la congregació (Fets 11:20-26).

² La bona notícia sobre este augment de creients prompte arriba a Judea, però no tots s’alegren. Alguns pensen que tots els cristians s’haurien de circumcidar, mentres que altres no. Ara bé, quina hauria de ser la relació entre els jueus i els gentils? ¿Haurien d’obeir la Llei mosaica els gentils? Este tema causa una polèmica tan gran que amenaça la unitat de la congregació. Com s’arreglarà este assumpt?

³ A mesura que analitzem este relat del llibre de Fets, aprendrem lliçons molt valuoses que ens ajudaran a actuar sàviament quan sorgisquen temes controvertits que puguen causar divisions.

4. Què continuaven pensant alguns cristians d’origen jueu, i quina pregunta sorgix?

⁴ Lluc va escriure: «Van baixar alguns hòmens de Judea [a Antioquia] i van començar a ensenyar als germans dient: “Si no vos circumcideu segons la Llei de Moisés, no podeu salvar-vos”» (Fets 15:1). No sabem si estos «hòmens de Judea» havien sigut fariseus abans de fer-se cristians, però sembla que encara pensaven com els fariseus, que aplicaven la Llei de forma molt estricta. A més, és possible que digueren que el que ensenyaven venia de part dels apòstols i dels ancians de Jerusalem (Fets 15:23, 24). Per tant, ¿com és possible que els cristians d’origen jueu continuaren promovent este assumpt si ja feia uns tretze anys que Déu li havia deixat clar a l’apòstol Pere que s’acceptaven els gentils incircumcisos en la congregació? (Fets 10:24-29, 44-48). a

5, 6. a) Per què creien alguns cristians jueus que la circumcisió encara era necessària? b) Formava el pacte de la circumcisió part del pacte amb Abraham? Explica-ho. (Consulta la nota.)

⁵ És possible que hi hagen diferents raons. Una d’elles podria ser que,  per als jueus, la circumcisió significava tindre una relació especial amb Jehovà. De fet, havia sigut ell qui els havia manat que es circumcidaren. Esta pràctica va començar amb Abraham i tots els de sa casa, i més tard es va incloure en el pacte de la Llei (Lev. 12:2, 3). b La Llei mosaica indicava que inclús els estrangers havien de circumcidar-se si volien disfrutar d’alguns privilegis com, per exemple, celebrar la Pasqua (Èxo. 12:43, 44, 48, 49). Aixina que els jueus consideraven que un home que no estava circumcidat era impur i no podia servir a Déu (Isa. 52:1).

⁶ Per tant, els cristians d’origen jueu necessitaven fe i humiltat per a adaptar la seua manera de pensar a la de Jehovà. El nou pacte havia reemplaçat el pacte de la Llei, aixina que nàixer jueu no significava formar part automàticament del poble de Déu. A més, els cristians que vivien en comunitats jueves, com va ser el cas dels cristians de Judea, necessitaven molt de valor per a ser deixebles de Crist i acceptar que n’hi hagueren cristians gentils que no estigueren circumcidats (Jer. 31:31-33; Lluc 22:20).

7. Quines veritats no havien acabat d’entendre els «hòmens de Judea»?

⁷ Òbviament, les normes de Déu no havien canviat. El nou pacte encara mantenia l’essència de la Llei mosaica (Mat. 22:36-40). Per exemple, Pau va escriure més tard sobre la circumcisió: «És jueu de veritat el qui ho és per dins, i la circumcisió verdadera és la del cor, la que ve per l’Esperit i no en virtut de la lletra de la Llei» (Rom. 2:29; Deut. 10:16). Estos «hòmens de Judea» no havien entés estes veritats, sinó que afirmaven que Déu encara exigia que el seu poble se circumcidara. Estarien dispostos a reajustar la seua manera de pensar?

8. Per què va ser necessari recórrer a la junta directiva per a tractar el tema de la circumcisió?

⁸ Lluc continua dient: «Pau i Bernabé no estaven d’acord amb ells [amb els hòmens que havien baixat de Judea] i, després d’una llarga discussió, es van fer plans per a que Pau, Bernabé i alguns dels altres pujaren a Jerusalem per a tractar el tema amb els apòstols i els ancians» (Fets 15:2). c En eixa «llarga discussió», es van fer evidents les idees tan arrelades i els sentiments tan forts que tenien les dos parts i, com tots pensaven que tenien  la raó, no van poder arribar a un acord. Aixina que, per a mantindre la pau i la unitat de la congregació, es va decidir pujar «a Jerusalem per a tractar el tema amb els apòstols i els ancians», els quals formaven la junta directiva. Què aprenem dels ancians d’Antioquia?

9, 10. Quin bon exemple ens donen Pau, Bernabé i els germans d’Antioquia?

⁹ Una lliçó molt important que podem aprendre és que hem de confiar en l’organització de Déu. Pensem en açò: els germans de la congregació d’Antioquia sabien que la junta directiva estava formada completament per cristians d’origen jueu. Aixina i tot, confiaven que resoldrien el tema de la circumcisió d’acord amb les Escriptures. Per què estaven tan segurs? Perquè tenien plena confiança que Jehovà utilitzaria el seu esperit sant i el cap de la congregació cristiana, Jesucrist, per a resoldre este assumpt (Mat. 28:18, 20; Efe. 1:22, 23). En l’actualitat, quan isquen temes polèmics, confiem en l’organització de Jehovà i en la Junta Directiva tal com van fer els cristians d’Antioquia.

¹⁰ Este relat també ens ensenya la importància de ser humils i pacients. Encara que Pau i Bernabé havien sigut ungits per l’esperit sant per a predicar a les nacions, no van gastar eixa autoritat per a resoldre el problema de la circumcisió allí en Antioquia (Fets 13:2, 3). Més tard, Pau va dir que va pujar a Jerusalem «mogut per una revelació» i, d’esta manera, va indicar que l’havia guiat l’esperit sant (Gàl. 2:2). Hui en dia, els ancians també s’esforcen per tindre la mateixa actitud humil i pacient quan sorgixen temes que amenacen la unitat de la congregació. En comptes de discutir o d’encabotar-se pensant que tenen la raó, s’esforcen per buscar la guia de les Escriptures i de l’esclau fidel i sensat (Fili. 2:2, 3).

11, 12. Per què és important esperar que Jehovà ens ajude a entendre un assumpt?

¹¹ És possible que, en alguns casos, faça falta esperar que Jehovà ens ajude a entendre bé un assumpt. Eixe va ser el cas de la circumcisió; va fer falta que passaren 13 anys des que Corneli va ser ungit fins  que Jehovà va deixar clar que no era necessari que els gentils se circumcidaren. Per què va fer falta tant de temps? Perquè el pacte de la circumcisió que Jehovà havia fet amb Abraham, a qui els jueus estimaven i respectaven molt, havia estat en vigor durant 1.900 anys, aixina que es tractava d’un canvi molt gran (Jn. 16:12). Per tant, és possible que Déu deixara passar prou de temps per a que els jueus sincers ajustaren el seu punt de vista.

¹² Que bonico és vore la paciència i la bondat amb la que el nostre Pare celestial ens ensenya! Els resultats d’esta ensenyança sempre són per al nostre profit (Isa. 48:17, 18; 64:8). No hauríem de ser orgullosos i pensar que la nostra manera de pensar és la millor. Tampoc hauríem de criticar els nous enteniments d’alguns textos ni els canvis que fa l’organització (Ecl. 7:8). Si notem que comencem a tindre esta tendència, per què no orem al respecte i meditem en les lliçons que podem aprendre del capítol 15 de Fets? d

13. Com podem imitar la paciència de Jehovà en la predicació?

¹³ També és possible que necessitem paciència quan als nostres estudiants de la Bíblia els coste deixar arrere creences o pràctiques religioses a les que els tenen carinyo. En eixos casos, és possible que hàgem de donar un temps raonable a l’estudiant per a que l’esperit sant l’ajude a fer canvis (1 Cor. 3:6, 7). De totes maneres, farem bé d’orar al respecte. Siga com siga, Jehovà ens farà vore al temps degut quina és la millor manera d’ajudar-los (1 Jn. 5:14).

14, 15. a) Com va demostrar la congregació d’Antioquia que estimava a Pau i als seus companys? b) Com van animar Pau i els seus companys als germans durant el viatge?

¹⁴ El relat de Fets continua: «Aixina que la congregació els va acompanyar durant part del camí, i després ells continuaren el viatge. Mentres passaven per Fenícia i Samària, contaven en detall com la gent de les nacions s’havia fet creient, i els germans s’alegraven molt» (Fets 15:3). Tal com hem llegit, la congregació d’Antioquia va acompanyar a Pau, Bernabé i als altres viatgers part del camí. Això demostrava que els estimaven i que volien que Jehovà els beneïra. De nou, ens van donar un bon exemple que podem imitar. ¿I nosaltres, demostrem que estimem als germans i les germanes, sobretot als ancians que «es dediquen a la predicació i a l’ensenyament»? (1 Tim. 5:17).

¹⁵ De camí cap a Jerusalem, Pau i els seus companys van animar els cristians de Fenícia i Samària al contar-los «en detall» les experiències sobre com els havia anat en territori no jueu. És possible que entre els que escoltaren estes experiències n’hi hagueren cristians d’origen jueu  que havien fugit a estes zones després que mataren a Esteve. Hui en dia, estar informats de com Jehovà està beneint l’obra de fer deixebles també anima molts dels nostres germans, especialment a aquells que estan passant per proves. Podem trobar experiències i biografies animadores en les reunions, les assemblees, les publicacions i en jw.org. Estem aprofitant al màxim esta informació?

16. Què demostra que la circumcisió s’havia convertit en un problema important?

¹⁶ Després de viatjar uns 550 quilòmetres, el grup de viatgers per fi va arribar al seu destí. El relat diu: «Quan van arribar a Jerusalem, tant la congregació com els apòstols i els ancians els van rebre amablement, i ells els van contar tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells» (Fets 15:4). No obstant, «alguns de la secta dels fariseus que s’havien fet creients es van alçar i van dir: “És necessari circumcidar-los i ordenar-los que obeïsquen la Llei de Moisés”» (Fets 15:5). Òbviament, el tema de la circumcisió s’havia convertit en un problema important que s’havia de resoldre.

17. Qui formava part de la junta directiva, i per què hi havia «ancians» entre els seus membres?

¹⁷ Proverbis 13:10 diu: «És savi el qui es deixa aconsellar». Aixina que en harmonia amb este principi, «els apòstols i els ancians es van reunir per a analitzar el tema» de la circumcisió (Fets 15:6). «Els apòstols i els ancians» actuaven en representació de tots els cristians, tal com fa hui en dia la Junta Directiva. Com és que també hi havia ancians en esta reunió? Recordem que l’apòstol Jaume havia sigut executat i que l’apòstol Pere havia sigut empresonat durant un temps. Açò demostra que els altres apòstols també podien passar per circumstàncies paregudes. Per tant, el fet que hi haguera altres ancians ungits per esperit que formaven part de la junta directiva assegurava que es continuara supervisant l’obra.

18, 19. Quins arguments de pes va dir Pere, i a quina conclusió degueren arribar els que l’escoltaren?

¹⁸ El relat continua dient: «Després d’una discussió llarga i intensa, Pere es va alçar i els va dir: “Germans, com bé sabeu, des del principi Déu em va escollir d’entre vosaltres per a que la gent de les nacions escoltara  dels meus llavis el missatge de les bones notícies i es fera creient. I Déu, que coneix els cors, va demostrar que els havia aprovat donant-los l’esperit sant, tal com ens el va donar a nosaltres. Ell no ha fet cap distinció entre nosaltres i ells, sinó que ha purificat els seus cors per mitjà de la fe”» (Fets 15:7-9). D’acord amb una obra de referència, l’expressió grega que es traduïx en el versicle 7 com a «discussió llarga i intensa», també pot transmetre la idea d’investigar amb deteniment o fer preguntes. e Al paréixer, tenien punts de vista diferents, però van estar dispostos a expressar-los amb llibertat.

¹⁹ Les paraules de Pere tenien molt de pes perquè ell mateix havia estat present quan els primers gentils incircumcisos, és a dir, Corneli i els de sa casa, van ser ungits per esperit sant en l’any 36 de la nostra era. Per tant, per què haurien de fer ells distincions entre jueus i no-jueus quan Jehovà no estava fent-les? És més, les paraules de Pere demostraven que a una persona se la considerava justa, no per si complia la Llei mosaica, sinó per la seua fe en Crist (Gàl. 2:16).

20. De quina manera estaven posant a prova a Déu els defensors de la circumcisió?

²⁰ Basant-se en el que Déu havia dit i en com havia utilitzat el seu esperit sant, Pere va arribar a la següent conclusió: «Aixina que, per què esteu posant a prova a Déu a l’imposar sobre els deixebles un jou que ni nosaltres ni els nostres avantpassats vam poder dur? Més bé, estem convençuts que, igual que a nosaltres se’ns salva per mitjà de la bondat immerescuda del Senyor Jesús, a ells també» (Fets 15:10, 11). Els que promovien la circumcisió estaven «posant a prova a Déu», o posant a prova la seua paciència, a l’intentar que els gentils compliren una llei que ni els mateixos jueus podien complir completament i que, per tant, els condemnava a mort (Gàl. 3:10). En comptes d’açò, estos jueus haurien d’estar agraïts per la bondat immerescuda que Déu havia mostrat per mitjà de Jesucrist.

21. Què van aportar Bernabé i Pau a l’anàlisi del tema de la circumcisió?

²¹ Probablement, les paraules de Pere els van fer pensar, ja que «tots es van quedar callats». A continuació, Bernabé i Pau els van contar «tots els milacres i les coses impressionants que Déu havia fet entre les nacions a través d’ells» (Fets 15:12). En eixe moment, per fi els apòstols i els ancians tenien totes les cartes sobre la taula per a analitzar totes les proves i prendre una decisió que deixara clar el punt de vista de Déu sobre la circumcisió.

22-24. a) Com seguix hui en dia la Junta Directiva l’exemple dels apòstols i els ancians del segle I? b) Com poden demostrar tots els ancians que respecten la guia de l’organització?

²² Hui en dia, quan es reunixen els membres de la Junta Directiva, també  busquen guia en la Bíblia i li supliquen a Déu que els done el seu esperit sant (Sal. 119:105; Mat. 7:7-11). Abans de la reunió, reben una agenda amb els temes que es van a tractar amb suficient antelació per a que puguen orar i meditar al respecte (Prov. 15:28). Durant la reunió, gasten la Bíblia moltes voltes i expressen obertament i amb respecte les seues opinions.

²³ Els ancians de congregació fan bé d’imitar este exemple. Si després d’analitzar un assumpt important en una reunió d’ancians no es troba una solució, la junta d’ancians pot consultar a la sucursal o algun dels seus representants, com els superintendents de circuit. Per altra part, la sucursal també pot escriure a la Junta Directiva si ho necessita.

²⁴ Jehovà beneïx els qui obeïxen de bona gana la guia que ens dona l’organització i les congregacions. També beneïx els qui demostren ser humils, fidels i pacients. En el pròxim capítol vorem com, si fem açò, Jehovà ens recompensarà amb pau verdadera, progrés espiritual i unitat en les congregacions.