1-3. Quina visió va tindre Pere, i per què és important que entenguem el seu significat?

 ÉS LA tardor de l’any 36, i Pere es troba en la ciutat portuària de Jafa. Aprofitant que fa solet, ha pujat al terrat de la casa on s’allotja per a orar-li a Jehovà. L’amo d’esta casa, un tal Simó, es dedica a adobar pells d’animals. No tots els jueus estarien dispostos a allotjar-se allí. a Pere no és una persona amb esta classe de perjuís, però aixina i tot està a punt d’aprendre una lliçó important sobre la imparcialitat de Jehovà.

² Mentres Pere ora, té una visió. En ella veu com des del cel baixa un llançol ple d’animals que són impurs segons la Llei. Qualsevol jueu s’haguera posat les mans al cap només de vore-ho. Llavors, una veu li diu que els mate i se’ls menge. Pere li respon: «En la vida he menjat res contaminat o impur!». Però esta veu li repetix tres voltes: «Deixa de dir que les coses que Déu ha purificat estan contaminades» (Fets 10:14-16). La visió el deixa desconcertat, però Jehovà no tarda molt en fer-li entendre el que acabava de vore.

³ És important saber el que significa esta visió perquè ens ajuda a entendre com Jehovà veu a les persones. De fet, per a poder donar un testimoni complet del Regne de Déu, necessitem vore a les persones de la mateixa manera que Jehovà ho fa. Per a desxifrar el significat de la visió de Pere, vegem el que va passar abans i després d’este succés.

4, 5. Qui era Corneli, i què va passar mentres orava?

⁴ El que Pere no sabia era que un home anomenat Corneli també va tindre una visió el dia d’abans en Cesarea, a uns 50 quilòmetres d’allí.  Este home, que era centurió romà, «era un home devot». b També era un cap de família exemplar, ja que «tant ell com els de sa casa temien a Déu». Corneli no era un prosèlit jueu i, per tant, no estava circumcidat. No obstant, «feia súpliques constants a Déu», ajudava els jueus necessitats i els donava ajuda material (Fets 10:2).

⁵ Al voltant de les tres de la vesprada, mentres orava, Corneli va tindre una visió en la qual un àngel li deia: «Les teues oracions i bones obres han arribat a Déu, i ell les té en compte» (Fets 10:4). L’àngel li va dir a Corneli que enviara alguns dels seus hòmens a buscar a Pere. Per dir-ho aixina, estava a punt d’entrar per una porta que fins a eixe moment havia estat tancada per als gentils. De fet, anava a rebre el missatge de salvació.

6, 7. a) Relata una experiència que demostre que Déu contesta les oracions de les persones que el busquen amb sinceritat. b) Què ens demostren este tipo d’experiències?

⁶ Què podem dir de hui en dia? Contesta Déu les oracions de les persones sinceres que volen saber la veritat sobre ell? Vegem el que li va passar a una dona d’Albània que va acceptar un número de La Talaia que tenia un article sobre la criança dels fills. c Li va dir a la germana que va tocar a la seua porta: «Et pots creure que justetet ara estava demanant-li a Déu que m’ajudara a educar les meues filles, i va i toques a la porta? Déu t’ha enviat! El que m’has dit és just el que necessitava». Aquella dona i les seues filles van començar a estudiar la Bíblia i, més tard, el seu home també.

⁷ És este un cas aïllat? Ni pensar-ho! Este tipo d’experiències no poden ocórrer per casualitat perquè passen a tota hora per tot el món. De fet, demostren que Jehovà escolta i contesta les oracions de les persones sinceres que el busquen, i que els àngels guien l’obra de predicar (1 Re. 8:41-43; Sal. 65:2; Apoc. 14:6, 7).

8, 9. Què li va fer vore l’esperit a Pere, i com va respondre ell?

⁸ Pere continuava en el terrat «desconcertat» pel que havia vist en la visió. En eixe moment, van arribar els hòmens que Corneli havia enviat (Fets 10:17). Què faria Pere? Ell havia dit tres voltes que no menjaria aliments que la Llei considerava impurs. Aixina que, ¿estaria dispost a anar-se’n amb estos hòmens i entrar a la casa d’un gentil? Déu li va fer vore per mitjà del seu esperit el que havia de fer: «Escolta! Hi ha tres hòmens que pregunten per tu. Aixina que alça’t, baixa i ves-te’n amb ells sense pensar-t’ho, perquè els he enviat jo» (Fets 10:19, 20). Està clar que esta visió va preparar a Pere per a seguir la guia de l’esperit sant.

⁹ Estos hòmens li van dir a Pere que Corneli els havia enviat perquè un àngel li ho havia manat. Aixina que Pere «els va allotjar» (Fets 10:23a). Sense dubte, Pere ja havia començat a canviar el xip i a adonar-se de quina era ara la voluntat de Déu.

10. Com guia Jehovà el seu poble, i quines preguntes hauríem de fer-nos?

¹⁰ Hui en dia, Jehovà també ajuda el seu poble a entendre de forma gradual quina és la seua voluntat (Prov. 4:18). Per mitjà del seu esperit sant, dirigix «l’esclau fidel i sensat» (Mat. 24:45). Aixina que és possible que a voltes hi hagen canvis en l’organització o en la manera d’entendre alguns relats bíblics. Si eixe és el cas, faríem bé en preguntar-nos: «Estic dispost a acceptar estos canvis? Em deixe guiar per l’esperit sant en estos assumpts?».

11, 12. Què va fer Pere quan va arribar a Cesarea, i què havia arribat a entendre?

¹¹ Al sendemà d’haver tingut la visió, Pere, els tres missatgers que Corneli havia enviat i «sis germans» jueus de Jafa eixiren cap a Cesarea (Fets 11:12). Corneli havia reunit «els seus familiars i amics més íntims», possiblement tots gentils, per a rebre a Pere (Fets 10:24). Pere va fer una cosa que mai en la vida s’haguera imaginat: entrar en la casa d’un gentil incircumcís. Després va dir: «Com bé sabeu, va contra la llei que un jueu tinga tractes amb algú d’una altra raça o que s’acoste a ell, però Déu m’ha fet vore que no he de considerar contaminat o impur a ningú» (Fets 10:28). Per a eixe moment, Pere ja havia entés que la visió que havia tingut anava més enllà de saber quins aliments podia menjar. De fet, ell mateix va dir: «No he de considerar contaminat [...] a ningú», i això incloïa els gentils.

¹² Tots els que estaven en casa de Corneli desitjaven escoltar a Pere, aixina que Corneli va dir: «Ací estem tots davant de Déu per a escoltar  tot el que Jehovà t’ha manat que ens digues» (Fets 10:33). Imagina’t com et sentiries si algú del territori et diguera eixes paraules! Pere va començar amb esta afirmació contundent: «Ara sí que veig que Déu no és parcial, sinó que accepta a tots els que el temen i fan lo correcte, siguen de la nació que siguen» (Fets 10:34, 35). Pere havia entés que per a Déu ninguna raça ni nacionalitat és superior a una altra i que ningun color de pell és millor que un altre. Per tant, va començar a donar-los testimoni sobre el ministeri, la mort i la resurrecció de Jesús.

13, 14. a) Què va tindre de particular la conversió de Corneli i dels altres gentils en l’any 36? b) Per què no hauríem de jutjar les persones a qui prediquem?

¹³ Llavors ocorre una cosa que mai havia passat: «Mentres Pere encara estava parlant», l’esperit sant es va derramar sobre este grupet de «gent de les nacions» (Fets 10:44, 45). Esta és l’única volta que la Bíblia menciona que l’esperit sant es va derramar abans del baptisme. Això va fer que Pere s’adonara que estos gentils tenien l’aprovació de Déu, i «va manar que els batejaren» (Fets 10:48). D’esta manera, Pere va gastar la tercera de «les claus del Regne», la qual obria la porta per a que gentils incircumcisos arribaren a ser cristians ungits (Mat. 16:19). Aixina que la conversió d’estos gentils en l’any 36 va marcar la fi de l’època en què Jehovà havia tractat de forma especial la nació jueva (Dan. 9:24-27).

¹⁴ Hui en dia, els proclamadors del Regne sabem que «Déu no fa distinció de persones» i que «la seua voluntat és que tota classe de persones se salven» (Rom. 2:11; 1 Tim. 2:4). Aixina que mai hauríem de jutjar les persones per la seua aparença. La nostra comissió és donar un testimoni complet del Regne de Déu, i això implica predicar a tota la gent sense importar la seua raça, nacionalitat, aparença o antecedents religiosos.

15, 16. Per què alguns deixebles jueus no estaven d’acord amb el que Pere havia fet, i com va explicar ell el que havia passat?

¹⁵ Pere estava desitjós d’anar a Jerusalem a contar el que havia passat, però els germans d’allí ja s’havien enterat que els gentils incircumcisos havien «acceptat la paraula de Déu». Per esta raó, «els que defenien la circumcisió començaren a criticar-lo». Com estaven molestos, li van dir: «Has entrat en casa d’hòmens incircumcisos i has menjat amb ells!» (Fets 11:1-3). Per a ells, el problema no era que els gentils es feren cristians, sinó que pensaven que per a adorar a Jehovà els gentils havien d’obeir la Llei i circumcidar-se. Està clar que a alguns deixebles jueus els costava acceptar que ja no havien de complir la Llei de Moisés.

 ¹⁶ Com va explicar Pere el que havia passat? Segons Fets 11:4-16, va donar quatre raons per a demostrar que el que havia passat era la voluntat de Déu. Primera, havia rebut una visió de part de Déu (versicles 4-10). Segona, l’esperit de Déu li havia dit el que havia de fer (versicles 11 i 12). Tercera, l’àngel havia visitat a Corneli (versicles 13 i 14). I quarta, l’esperit s’havia derramat sobre els gentils (versicles 15 i 16). Finalment, Pere va acabar donant-los este raonament tan convincent: «Per tant, si Déu els estava donant el mateix regal que ens va donar a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, qui era jo per a portar-li la contra a Déu?» (Fets 11:17).

17, 18. a) Quina decisió van haver de prendre els deixebles jueus? b) Per què pot ser tot un repte mantindre la unitat de la congregació, i quines preguntes faríem bé de fer-nos?

¹⁷ Després que aquells jueus escoltaren el que Pere va dir, van haver de prendre una decisió. Serien capaços de deixar arrere els prejuís i acceptar com a germans els gentils que s’havien batejat? El relat diu: «Al sentir açò, [els apòstols i altres deixebles jueus] deixaren de posar-li objeccions i van donar glòria a Déu dient: “Està clar, Déu també li ha donat a gent de les nacions l’oportunitat de penedir-se per a rebre vida”» (Fets 11:18). Com estaven dispostos a canviar la seua manera de pensar, la congregació es va mantindre unida.

¹⁸ Hui en dia, mantindre la unitat també pot ser tot un repte, ja que els adoradors de Jehovà som de diferents «nacions, tribus, pobles i llengües» (Apoc. 7:9). De fet, en moltes congregacions tenim germans de diferents races, cultures i orígens. Aixina que faríem bé de preguntar-nos: «He arrancat del meu cor qualsevol indici de prejuí?», «Estic dispost a no deixar mai que les característiques divisives d’este món com el nacionalisme, els idiomes, la cultura i el racisme influïsquen en la manera com tracte els germans?». Recorda el que li va passar a Pere (Cefes) alguns anys després de la conversió dels primers gentils.  L’apòstol Pau el va haver de corregir perquè Pere es va deixar portar pels prejuís i es va apartar dels cristians gentils (Gàl. 2:11-14). Per tant, estiguem sempre alerta i no caiguem en la trampa del prejuí.

19. A qui van començar a predicar els deixebles jueus, i amb quin resultat?

¹⁹ ¿Van començar els deixebles de Jesús a predicar als gentils incircumcisos quan van entendre el punt de vista de Jehovà sobre este assumpt? Sí. Vegem el que va passar més tard en Antioquia de Síria. d Molts jueus vivien allí i pareix que es duien prou bé amb els gentils, aixina que Antioquia era un bon territori per a predicar. De fet, va ser allí a on alguns deixebles jueus començaren a predicar «a la gent de parla grega» (Fets 11:20). I no només els predicaven a ells, sinó també als gentils incircumcisos. Jehovà va beneir els seus esforços, i «moltes persones es van fer creients» (Fets 11:21).

20, 21. Com va demostrar modèstia Bernabé, i com podem imitar el seu exemple en la predicació?

²⁰ La congregació de Jerusalem va enviar a Bernabé a predicar a Antioquia, però com n’hi havien tantes persones interessades, ell no podia atendre-les a totes. Qui podria ajudar-lo millor que Saule, que arribaria a ser apòstol a les nacions? (Fets 9:15; Rom. 1:5). El voria Bernabé com un rival? Ni pensar-ho! Bernabé era humil i modest, per tant, reconeixia que necessitava ajuda. Aixina que va prendre la iniciativa, va anar a Tars a buscar a Saule per a que l’ajudara en Antioquia i junts passaren un any enfortint els deixebles de la congregació d’allí (Fets 11:22-26a).

²¹ De quina manera podem demostrar modèstia en la predicació? Esta qualitat implica reconéixer les nostres limitacions. No tots tenim les mateixes habilitats. Per exemple, alguns podrien ser molt bons en la predicació informal o de casa en casa, però els podria costar fer revisites o començar cursos bíblics. Si en el teu cas vols millorar en algun aspecte del teu ministeri, per què no demanes ajuda? Si prens la iniciativa, arribaràs a ser un bon mestre de la Bíblia i tindràs més alegria en la predicació (1 Cor. 9:26).

22, 23. Com van demostrar amor pels seus germans els cristians d’Antioquia, i com els imita el poble de Déu de l’actualitat?

²² «Als deixebles se’ls va anomenar cristians per primera vegada» en Antioquia (Fets 11:26b). Este nom que Déu els va donar descriu molt bé la manera de viure dels qui s’esforcen per seguir el que Crist va  ensenyar. Ara bé, la congregació estava formada per cristians jueus i gentils. Arribarien a estimar-se com a germans? Analitzem el que va passar en l’any·46, quan hi hagué una època de gran fam. e En èpoques com eixa, els pobres eren els qui més patien, ja que no tenien estalvis ni una despensa amb reserves de menjar. Durant eixe temps, molts dels cristians d’origen jueu que vivien en Judea eren pobres i no tenien què menjar. Quan els cristians d’Antioquia, entre ells els gentils, s’enteraren que els seus germans estaven passant necessitat, enviaren «ajuda [...] als germans que vivien en Judea» (Fets 11:29). Quina mostra més bonica d’amor!

²³ Lo mateix passa hui en dia en el poble de Déu. Quan sabem que els nostres germans, ja siga en el nostre país o en una altra zona, estan passant necessitats, fem tot lo possible per a ajudar-los. Els Comités de Sucursal organitzen ràpidament Comités de Socors per a ajudar als germans que han sigut afectats per desastres naturals, com per exemple huracans, terratrèmols i tsunamis. Tots estos esforços demostren que ens estimem com a germans de veritat (Jn. 13:34, 35; 1 Jn. 3:17).

24. Com demostrem que ens prenem seriosament el significat de la visió de Pere?

²⁴ Com a cristians verdaders, ens prenem seriosament el significat de la visió que Pere va tindre en Jafa. Adorem un Déu imparcial, i la seua voluntat és que donem testimoni complet del seu Regne a totes les persones sense importar la seua raça, origen o nivell social. Aixina que estiguem determinats a donar a totes les persones l’oportunitat d’escoltar les bones notícies (Rom. 10:11-13).