1-4. Quina difícil situació afronta Pere, i com et sentiries si estigueres en la seua pell?

 EL SOROLL d’una gran porta de ferro ressona a l’esquena de Pere. Dos soldats romans l’han portat encadenat a la ceŀla on l’acaben de tancar. Ahí empresonat té poques coses a la vista: les parets, les barres, les cadenes i els guardes de la presó. Haurà d’esperar hores, o fins i tot dies, per a saber què faran amb ell.

² Per fi les notícies arriben, però no són gens bones. El rei Herodes Agripa I està decidit a acabar amb Pere. a De fet, vol portar-lo davant del poble després de la Pasqua i sentenciar-lo a mort per a complaure les multituds. Pere sap que no és una simple amenaça, ja que l’apòstol Jaume, un dels seus companys, acaba de ser executat per este rei.

³ És la nit abans de la seua execució i Pere està a soles en la seua obscura ceŀla. Potser recorde que, fa uns anys, Jesús li va dir que el lligarien, se l’emportarien a la força i el matarien (Jn. 21:18, 19). Hauria arribat eixe moment?

⁴ Si estigueres en la pell de Pere, com et sentiries? Molts es desanimarien pensant que tot està perdut, però per a un autèntic seguidor de Crist no hi ha cap situació que el deixe sense esperança. Què podem aprendre de la manera com Pere i els altres cristians afrontaren la persecució?

5, 6. a) Per què va atacar Herodes la congregació cristiana, i com ho va fer? b) Per què va ser la mort de Jaume un colp molt dur per a la congregació?

⁵ Com vam aprendre en el capítol anterior, la conversió de Corneli i la seua família va ser un succés emocionant per a la congregació cristiana. Però als jueus no creients els degué xocar molt vore als jueus cristians adorant a Déu amb gentils.

⁶ Herodes, que era molt astut, va vore en açò una oportunitat per  a guanyar-se el favor dels jueus, aixina que va començar a perseguir els cristians. Sabia que Jaume era un dels apòstols que més unit estava a Jesús. Sabent açò, Herodes «va fer matar a espasa a Jaume, el germà de Joan» (Fets 12:2). Quin colp més dur per a la congregació! Jaume havia sigut un dels tres apòstols que va presenciar la transfiguració de Jesús i altres milacres que els altres apòstols no van vore (Mat. 17:1, 2; Marc 5:37-42). Jesús havia nomenat a Jaume i al seu germà Joan «fills del tro» perquè eren molt entusiastes (Marc 3:17). Per tant, la congregació havia perdut un apòstol molt valent, fidel i estimat.

7, 8. Com va actuar la congregació davant l’empresonament de Pere?

⁷ Tal com esperava Agripa, l’execució de Jaume va satisfer els jueus. Aixina que va anar a per Pere i el va empresonar. Agripa segurament recordava que això de tancar als apòstols no sempre havia eixit bé, ja que en el passat havien sigut alliberats miraculosament tal com vam vore en el capítol 5. Per això, Herodes no volia arriscar-se i va manar que l’encadenaren a dos guàrdies i que 16 guàrdies més feren torns dia i nit per a vigilar-lo. Si se’ls escapava, estos guàrdies afrontarien la mateixa sentència de mort que Pere. En estes circumstàncies tan difícils, com podien ajudar a Pere els seus germans cristians?

⁸ La congregació sabia bé què havia de fer. Fets 12:5 diu: «Ara bé, mentres Pere estava tancat en presó, la congregació no deixava d’orar intensament per ell». Les oracions pel seu estimat germà van ser intenses i sentides. La mort de Jaume no havia fet que perderen la fe, seguien convençuts que Jehovà escoltava les seues oracions. Tots els cristians de hui en dia hauríem de tindre clar que per a Jehovà  són molt importants les nostres oracions. Si estan d’acord amb la seua voluntat, ell les respondrà (Heb. 13:18, 19; Jau. 5:16).

9. Com podem imitar als cristians que van orar per Pere?

⁹ Saps d’algun germà que estiga passant alguna prova? Potser està passant persecució, limitacions per prohibicions del govern o patint per un desastre natural. Per què no l’inclous en les teues oracions personals? Potser també coneixes algú que estiga passant per proves que no són tan evidents com problemes familiars, desànim o altres situacions que posen a prova la seua fe. Aixina que, abans d’orar, para’t a pensar en els germans i menciona’ls per nom quan parles amb Jehovà, qui escolta les pregàries (Sal. 65:2). Al cap i a la fi, tots afrontem problemes i necessitarem que els nostres germans oren per nosaltres.

10, 11. Conta com un àngel de Jehovà va alliberar a Pere de la presó.

¹⁰ Com se sentiria Pere pel que se li venia damunt? Creus que tindria por? No ho sabem, però el que sí que sabem és que aquella nit en la presó, Pere estava dormint com un tronc entre els dos guardes que el vigilaven. Este home de fe segurament sabia que, passara el que passara al dia següent, estava segur en les mans de Jehovà (Rom. 14:7, 8). Però, el que no s’haguera imaginat mai són els successos tan sorprenents que anaven a passar. De repent, una llum encegadora va omplir tota la ceŀla. Un àngel, que al paréixer els guardes no van vore, va despertar a Pere de pressa. En eixe moment, les cadenes que pareixien irrompibles li van caure de les mans.

 ¹¹ L’àngel li va donar a Pere instruccions molt clares: «Alça’t, afanya’t!», «viste’t i posa’t les sandàlies», «posa’t el mantell i seguix-me». Pere el va obeir en seguida. A continuació, eixiren de la ceŀla, passaren en silenci per davant dels guardes i es dirigiren cap a la gran porta de ferro que donava a l’eixida. Com la travessarien? Si Pere s’ho preguntava, no tardaria en saber la resposta. Quan ja estaven propet de la porta, esta «es va obrir a soles». Sense massa temps per a pensar en el que havia passat, Pere i l’àngel van travessar la porta i eixiren al carrer. Una volta allí, l’àngel va desaparéixer. En eixe moment, Pere va entendre que tot el que havia passat era real. No havia sigut una visió. Estava lliure! (Fets 12:7-11)

12. Per què ens anima saber que Jehovà va alliberar a Pere?

¹² No creus que és animador vore que el poder de Jehovà no té límits per a alliberar els seus servents? Encara que Pere havia sigut empresonat per un rei que tenia el suport de l’imperi més poderós que el món havia vist, va poder eixir de la presó com si res. Clar, Jehovà no salva de forma miraculosa a tots els seus servents. No ho va fer en el cas de Jaume i tampoc ho va fer amb Pere més avant, quan les paraules de Jesús sobre la mort de l’apòstol es van complir. Hui en dia, els cristians tampoc podem esperar que Jehovà ens salve o ens protegisca miraculosament, però sabem que Jehovà no ha canviat i que, molt prompte, per mitjà del seu fill, alliberarà milions de persones de la mort, una presó de la qual sembla impossible escapar (Mal. 3:6; Jn. 5:28, 29). Centrar-nos en esta promesa ens pot donar l’ànim que necessitem per a afrontar les proves que patim.

13-15. a) Com reaccionaren els cristians que estaven en ca Maria quan Pere va arribar? b) En què se centra a partir d’ara el llibre de Fets, però què va continuar fent Pere?

¹³ En la foscor de la nit, Pere estava en el carrer pensant cap a on podia anar. De repent, li va vindre al cap que prop d’allí vivia una cristiana viuda anomenada Maria, aixina que va decidir anar a sa casa. Sembla que esta germana tenia diners perquè tenia una casa lo suficientment gran per a que es reunira allí la congregació. També tenia un fill anomenat Joan Marc que més avant arribaria a ser com un fill per a Pere. Esta és la primera volta que el relat de Fets el menciona (1 Pe. 5:13). Aquella nit, encara que era tard, molts germans de la congregació estaven en casa de Maria orant intensament per l’alliberació de Pere, però segur que no s’esperaven la manera com Jehovà els respondria.

¹⁴ Pere va arribar a la casa i va tocar a la porta de l’entrada principal que donava al pati. Una serventa anomenada Rode, un nom grec que  significa ‘rosa’, va anar a obrir. No es podia creure el que escoltava, era la veu de Pere. De l’alegria que li va entrar, en comptes d’obrir la porta, se’n va anar corrents a avisar als germans que Pere estava fora. Quan l’escoltaren, li van dir que no estava bé del cap, però ella seguia insistint per a convéncer-los que era veritat. Al remat, alguns la cregueren perquè pensaren que potser havia anat un àngel en representació de Pere (Fets 12:12-15). Mentrestant, Pere va continuar tocant fins que finalment li obriren.

¹⁵ Quan van obrir la porta i el van vore, «es van quedar de pedra» (Fets 12:16). Estaven tan emocionats que Pere va haver de demanar-los que callaren per a poder explicar-los el que havia passat. També els va demanar que els ho contaren al deixeble Jaume i als altres germans, i se’n va anar abans que els soldats d’Herodes pogueren trobar-lo. Pere va continuar servint a Jehovà fidelment en un lloc més segur. L’última volta que se’l menciona en el llibre de Fets és en el capítol 15, quan va ajudar a resoldre l’assumpt de la circumcisió. A partir d’este moment, el relat se centra en Pau i els seus viatges. No obstant, podem estar segurs que Pere va enfortir la fe dels germans i germanes allà on va anar. De fet, quan se’n va anar de ca Maria, els deixebles es van quedar molt contents.

16. Per què estem segurs que ens esperen moments molt feliços?

¹⁶ De vegades, Jehovà ens dona molt més del que esperem, i això ens ompli d’alegria. Aixina és com se sentiren Pere i els seus germans i germanes espirituals aquella nit, i aixina és com ens sentim nosaltres quan Jehovà ens beneïx (Prov. 10:22). A més, en el futur, vorem complides totes les promeses de Jehovà per tot el món, i segur que superen tot el que ens podem imaginar. Aixina que, si som fidels a Jehovà, podem estar segurs que ens esperen moments molt feliços.

17, 18. Quines circumstàncies van provocar que la gent adulara a Herodes?

¹⁷ Herodes es va enfadar moltíssim perquè Pere es va escapar de la presó. Aixina que va manar en seguida que el buscaren per tots els llocs, va interrogar els guàrdies que havien custodiat a Pere i va manar «que els castigaren» (Fets 12:19). Herodes era un home cruel i gens compassiu. Va pagar per les seues males accions?

¹⁸ És possible que Agripa se sentira humiliat per haver fracassat amb l’execució de Pere. Però molt prompte va trobar l’oportunitat de sanar el seu orgull ferit quan uns enemics seus van voler fer les paus amb ell. Aixina que va aprofitar l’ocasió per a fer un discurs davant d’un gran auditori. Lluc diu que, abans d’eixe discurs, «Herodes es va posar la vestimenta reial» i, segons l’historiador jueu Flavi Josep, esta  vestimenta estava feta de plata per a que, quan la llum li pegara, brillara i pareguera un déu. Quan va fer el discurs, la gent el va adular i va dir: «És la veu d’un déu, no la d’un home!» (Fets 12:20-22).

19, 20. a) Per què va castigar Jehovà a Herodes? b) Per què ens reconforta el relat de la mort d’Herodes Agripa?

¹⁹ Eixa glòria li pertanyia a Déu, i Déu estava veent-ho. Si Herodes haguera représ la multitud o almenys no haguera estat d’acord amb ells, hauria evitat el castic de Déu. Açò demostra que l’orgull porta al desastre (Prov. 16:18). El relat continua dient: «A l’instant, l’àngel de Jehovà el va ferir» i «va morir menjat pels cucs» (Fets 12:23). Este rei arrogant i egocèntric va tindre una mort repugnant. Flavi Josep va explicar que Herodes es va posar malalt de repent i que va admetre que tot el que li estava passant va ser perquè va acceptar les alabances de la gent. També va dir que Herodes va estar agonitzant durant cinc dies abans de morir. b

²⁰ A voltes pot paréixer que la gent malvada actua malament i no rep cap castic. Això no hauria de sorprendre’ns perquè «el món sencer està sotmés al poder del Maligne» (1 Jn. 5:19 TNM). No obstant, als servents fidels a voltes els afecta que les persones malvades no paguen pel que fan. Esta és una de les raons per les quals relats com estos són tan reconfortants. De fet, mostren que Jehovà jutja els malvats i estima la justícia (Sal. 33:5). Tard o prompte, Jehovà farà justícia.

21. En què se centra principalment el capítol 12 de Fets, i com ens anima hui en dia?

²¹ Este relat conclou amb una idea que encara és més animadora: «La paraula de Jehovà va continuar creixent i escampant-se» (Fets 12:24). Esta expansió en l’obra de predicar potser ens recorda com Jehovà ha estat beneint la mateixa obra hui en dia. És de veres que el capítol 12 de Fets parla, entre altres coses, sobre la mort d’un apòstol i sobre l’alliberació de la presó d’un altre, però se centra en com Jehovà va parar l’atac de Satanàs d’acabar amb la congregació cristiana i de detindre la predicació. Tots els seus malvats plans han fracassat i continuaran fracassant (Isa. 54:17). En canvi, els qui estan de part de Jehovà i Jesús participen en una obra que mai fracassarà. Quina idea més animadora i quin privilegi tenim de difondre «la paraula de Jehovà» hui en dia!