1-3. a) Quina situació afronta Esteve, i com reacciona? b) Quines preguntes analitzarem?

 ESTEVE es troba davant del tribunal del Sanedrí, en una sala imponent que probablement estava prop del temple de Jerusalem. Davant d’ell, formant un semicercle, estan assentats els 71 hòmens que componen este tribunal i que hui s’han reunit per a jutjar-lo. Estos hòmens influents tenen molt de poder, i la majoria d’ells no sent cap respecte per Esteve. De fet, l’home que ha convocat els jutges és el gran sacerdot Caifàs, el mateix que va presidir el Sanedrí quan, uns mesos abans, van condemnar a mort a Jesucrist. Com se sentirà Esteve? Creus que tindrà por?

² En estos moments, el semblant d’Esteve crida l’atenció. De fet, els jutges es queden mirant-lo i veuen que la seua cara és «com la d’un àngel» (Fets 6:15). Els àngels tenen motius per a no tindre por perquè el missatge que porten és de Jehovà. Lo mateix passa en el cas d’Esteve. Tant és aixina que inclús els jutges malvats poden vore que està seré i calmat. Com és possible que puga mantindre la calma en un moment tan difícil?

³ Saber la resposta a esta pregunta pot ajudar-nos en l’actualitat, però primer hem de saber què va portar a Esteve a esta situació tan crítica. Com havia defés la seua fe anteriorment? I, de quines maneres podem imitar-lo?

4, 5. a) Per què va ser Esteve tant valuós per a la congregació cristiana? b) En quin sentit estava «ple del favor de Déu i de poder»?

⁴ Com vam vore en el capítol anterior, Esteve va ser molt valuós per a la congregació cristiana que s’acabava de formar, ja que va ser un dels set hòmens que va estar dispost a ajudar humilment els apòstols. La seua humiltat resulta encara més destacable quan pensem en els dons que Jehovà li havia donat, igual que a alguns apòstols, per a fer «milacres i coses impressionants». A més, el relat també indica que estava «ple del favor de Déu i de poder» (Fets 6:8). Què significa açò?

 ⁵ La paraula grega que s’utilitza per a «ple del favor de Déu» també es pot traduir com «ple de gràcia» o «ple d’amabilitat». És evident que Esteve era amable, molt gentil i es guanyava la gent. A més, era convincent perquè molts veien que era sincer i que les veritats que ensenyava eren útils per a ells. Com se sotmetia humilment a la guia de l’esperit sant, este actuava en ell, i per això estava ple de poder. En lloc d’atribuir-se el mèrit a si mateix pels dons i habilitats que posseïa, li donava tota la glòria a Jehovà i es preocupava sincerament per les persones. No és d’estranyar que els opositors el consideraren una amenaça per al judaisme.

6-8. a) Quines dos acusacions llançaren contra Esteve els seus acusadors, i per què? b) Com ens pot ajudar l’exemple d’Esteve als cristians de hui en dia?

⁶ Què va ocórrer? Alguns hòmens intentaren discutir amb Esteve, «però eren incapaços de replicar-li perquè parlava amb molta saviesa i amb l’ajuda de l’esperit sant». a Plens de ràbia, estos van convéncer en secret uns altres hòmens per a que presentaren acusacions falses contra este innocent seguidor de Crist. D’esta manera, «van encendre els ànims entre el poble, els ancians i els escribes» i acabaren portant-lo a la força davant del Sanedrí (Fets 6:9-12). Els seus enemics el van acusar de blasfemar contra Déu i contra Moisés. Per què?

⁷ Per un costat, els falsos acusadors afirmaren que Esteve havia blasfemat contra Déu al parlar contra el «lloc sant», el temple de Jerusalem (Fets 6:13). I, per l’altre, el van acusar de blasfemar contra Moisés. Van dir que havia parlat contra la Llei perquè estava canviant els costums que Moisés havia ensenyat al poble. Estes acusacions eren molt greus perquè els jueus d’aquell temps donaven moltíssima importància al temple, als detallets de la Llei Mosaica i a les moltes tradicions orals que havien afegit a la Llei. Aixina que per a ells Esteve era un home perillós que mereixia morir.

⁸ Per desgràcia, hui en dia hi continuen havent persones religioses que utilitzen tàctiques paregudes per a posar traves als servents de Déu. A voltes, estos opositors religiosos inciten els governs a perseguir els testimonis de Jehovà. Què hauríem de fer quan ens acusen falsament? Vegem què podem aprendre de l’exemple d’Esteve.

9, 10. Per què alguns han criticat el discurs d’Esteve, i què hem de tindre present?

⁹ Com s’ha mencionat al principi del capítol, mentres Esteve escoltava els càrrecs que li imputaven, el seu semblant era seré i angelical.  Després, Caifàs es va girar cap a ell i li va preguntar: «És de veres això?» (Fets 7:1). Havia arribat el moment per a que Esteve es defenguera, i a gosades que ho va fer.

¹⁰ Alguns han criticat el discurs d’Esteve dient que, a pesar de la seua llargària, no va demostrar la seua innocència. Però la veritat és que Esteve ens va deixar un magnífic exemple de com «presentar una defensa» de les bones notícies (1 Pe. 3:15 TNM). Recordem que Esteve havia sigut acusat de blasfemar contra Déu per menysprear el temple i contra Moisés per parlar en contra de la Llei. Per a respondre a estes acusacions, va fer un resum de tres èpoques diferents de la història d’Israel i va destacar alguns punts clau. Analitzem una per una estes tres èpoques.

11, 12. a) Com va utilitzar Esteve l’exemple d’Abraham? b) Per què Esteve va mencionar a Josep en la seua defensa?

¹¹ L’època dels patriarques (Fets 7:1-16). Esteve va començar parlant d’Abraham, a qui els jueus respectaven molt per la seua fe. Esteve va aprofitar este terreny en comú per a emfatitzar que Jehovà, «el Déu de la glòria», es va aparéixer per primera volta a Abraham en Mesopotàmia (Fets 7:2). De fet, este home era un foraster en la terra promesa i, en aquella època, no existia el temple ni la Llei de Moisés. Aixina que era iŀlògic insistir que es necessitava un temple o un conjunt de lleis per a poder servir a Déu fidelment.

¹² Després, Esteve va parlar de Josep, un descendent d’Abraham, que també era molt respectat per tots ells. Els va recordar que els germans de Josep, els pares de les tribus d’Israel, el van tractar malament i el vengueren com a esclau. A pesar d’això, Déu el va utilitzar per a salvar el seu poble de la fam. Està clar que Esteve veia el paregut entre Josep i Jesucrist, però es va retindre de mencionar-ho per a que continuaren escoltant-lo.

13. Per què l’exemple de Moisés li va servir a Esteve per a demostrar que les acusacions contra ell eren falses, i quin fet va demostrar?

¹³ L’època de Moisés (Fets 7:17-43). Esteve va parlar molt sobre Moisés. Açò va estar molt encertat perquè gran part dels membres del Sanedrí eren saduceus i, per tant, rebutjaven els llibres de la Bíblia que no havien sigut escrits per Moisés. A més,  recordem que havien acusat a Esteve de blasfemar contra Moisés, però, amb la resposta que els va donar, va demostrar que sentia un profund respecte per ell i per la Llei (Fets 7:38). Després va destacar que, encara que Moisés va intentar salvar els israelites, ells el van rebutjar. Açò va passar quan ell tenia 40 anys, però és que unes quatre dècades després també es van rebeŀlar contra la seua autoritat i ho continuaren fent en moltes ocasions. b A poc a poc, Esteve va demostrar un fet: que el poble de Déu havia rebutjat una vegada darrere d’una altra a aquells a qui Jehovà havia elegit per a dirigir-los.

14. Quins punts va destacar Esteve amb l’exemple de Moisés?

¹⁴ Esteve va recordar al tribunal que Moisés va predir que un profeta com ell eixiria d’Israel. Qui seria, i com el tractarien? Esteve es va guardar la resposta per al final. Però, abans va mencionar una altra veritat important: Moisés va aprendre que qualsevol terreny podia ser sant, com en l’ocasió en què Jehovà li va parlar des de l’esbarzer ardent. Per tant, ¿volia Jehovà que només l’adoraren en un lloc específic, com per exemple el temple de Jerusalem? Vegem-ho.

15, 16. a) Per què va parlar Esteve del tabernacle en el seu discurs? b) Què volia destacar Esteve fent referència al temple?

¹⁵ El tabernacle i el temple (Fets 7:44-50). Després Esteve els va recordar que, abans que es construïra el temple en Jerusalem, Déu li va demanar a Moisés que fera una tenda transportable per a que l’adoraren. Així que si Moisés havia adorat allí a Jehovà, qui podia afirmar que esta tenda, o tabernacle, era inferior al temple?

¹⁶ A continuació, Esteve va afirmar: «L’Altíssim no viu en cases fetes per hòmens» (Fets 7:48). Amb estes paraules estava fent referència a l’oració que Salomó va fer per inspiració quan es va inaugurar el temple de Jerusalem. És evident que Jehovà va utilitzar un temple per a dur a terme el seu propòsit, però en realitat no necessita cap edifici per a que es faça la seua voluntat (2 Cròn. 6:18). Per tant, els seus servents no haurien de pensar que només poden adorar-lo com ell vol en un edifici fet per humans. Per acabar de rematar esta idea, Esteve va citar unes paraules d’Isaïes: «“El cel és el meu tron; i la terra, el meu reposapeus. Quina classe de casa em construireu? —diu Jehovà—. O a on està el meu lloc de descans? ¿No he fet totes estes coses amb les meues mans?”» (Fets 7:49, 50; Isa. 66:1, 2).

17. a) Com va destacar Esteve l’actitud incorrecta dels seus acusadors? b) Com va demostrar la seua innocència?

¹⁷ En la defensa que Esteve va fer davant del Sanedrí, va demostrar que Jehovà és flexible i que pot complir el seu propòsit de diferents maneres, perquè a Jehovà mai el limiten les circumstàncies ni les tradicions. ¡Amb  quina habilitat va destacar l’actitud incorrecta dels seus acusadors! Estos s’havien aferrat al temple i a les tradicions humanes que s’havien creat al voltant de la Llei mosaica i, com a conseqüència, havien perdut de vista per què Jehovà els havia donat la Llei i el temple. Indirectament, és com si Esteve els preguntara: «Hi ha una manera millor de respectar el temple i la Llei que obeir a Jehovà?». En realitat, este era el punt clau. Les paraules d’Esteve demostraren que no havia fet res del que se l’acusava perquè havia obeït a Jehovà de la millor manera possible.

18. De quines maneres hauríem d’imitar a Esteve?

¹⁸ Què podem aprendre del discurs d’Esteve? Ell coneixia molt bé les Escriptures. De la mateixa manera, nosaltres també hem de ser estudiants aplicats de la Bíblia si volem utilitzar «correctament la paraula de la veritat» (2 Tim. 2:15). També podem aprendre molt del tacte i la manera amable en què Esteve es va dirigir al seu auditori, i això que eren de lo pitjor. Aixina i tot, es va esforçar per mantindre un terreny en comú i parlar-los de coses que consideraven molt importants. A més, els va parlar amb respecte dirigint-se als ancians com a «pares» (Fets 7:2). Per tant, tots nosaltres també hem de parlar de les veritats de la Paraula de Déu «amb docilitat i gran respecte» (1 Pe. 3:15 TNM).

19. Quin missatge de juí va donar Esteve al Sanedrí?

¹⁹ No obstant, no volem deixar de parlar de les veritats de la Paraula de Déu ni suavitzar els missatges de juí de Jehovà per por d’ofendre a la gent. Esteve va ser un gran exemple en açò. És molt probable que s’adonara que les proves que havia presentat al Sanedrí no anaven a fer canviar d’opinió a aquells jutges insensibles. Aixina que mogut per l’esperit sant, va acabar el seu discurs dient-los amb valor que eren igualets que els seus avantpassats que havien rebutjat a Josep, a Moisés i a tots els altres profetes (Fets 7:51-53). De fet, estos jutges havien assassinat el Messies que Moisés i tots els profetes havien anunciat que vindria. En realitat, eren ells els qui havien desobeït la Llei mosaica de la pitjor manera possible.

20, 21. Com va reaccionar el Sanedrí a les paraules d’Esteve, i com el va enfortir Jehovà?

²⁰ Els jutges del Sanedrí no pogueren negar que les paraules d’Esteve eren certes. Això encara els va enrabiar més i, perdent la poca dignitat que els quedava, el miraren i apretaren les dents. Este home fidel es degué adonar que no rebria misericòrdia igual que tampoc en va rebre el seu mestre, Jesús.

²¹ Esteve necessitava ser valent per a afrontar el que li esperava, i no hi ha dubte que va rebre molt d’ànim gràcies a la visió que Jehovà bondadosament li va donar. En ella, va vore la glòria de Déu i a Jesús de peus  a la seua dreta. Mentres Esteve els contava la visió, els jutges es van tapar les orelles. Per què? Perquè poc temps abans, davant del mateix tribunal, Jesús havia dit que era el Messies i que s’assentaria a la dreta de son pare (Marc 14:62). I ara, la visió d’Esteve demostrava que el que Jesús havia dit era veritat. Aixina que el Sanedrí havia traït i assassinat el Messies! Després, s’afanyaren a emportar-se a Esteve per a apedregar-lo fins a la mort. c

22, 23. a) En quin sentit va ser la mort d’Esteve com la de Jesús? b) Per què la nostra confiança en Jehovà hauria de ser tan gran com la d’Esteve?

²² Esteve, igual que Jesús, va morir en pau ple de confiança en Jehovà i havent perdonat als qui l’assassinaren. Mentres moria va dir: «Senyor Jesús, rep el meu esperit», possiblement perquè encara estava veent el Fill de l’Home amb Jehovà en la seua visió. Està clar que Esteve coneixia les paraules tan animadores de Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida» (Jn. 11:25 TNM). Finalment, li va orar a Déu en veu alta: «Jehovà, no els tingues en compte este pecat!», i després d’estes paraules es va adormir en la mort (Fets 7:59, 60).

²³ Esteve va ser el primer deixeble de Jesús que va morir com a màrtir. (Consulta el quadro « En quin sentit va ser un màrtir?») Però, tristament, no seria l’últim. Fins als nostres dies, fanàtics religiosos, governants extremistes i altres opositors cruels han causat la mort d’alguns servents fidels de Jehovà. Però tenim motius per a confiar en Jehovà de la mateixa manera que ho va fer Esteve, ja que Jesús ja és rei i Jehovà li ha donat un poder extraordinari, aixina que res pot impedir-li que ressuscite els seus servents fidels (Jn. 5:28, 29).

24. De quina manera va contribuir Saule a la mort d’Esteve, i quins efectes a llarg termini va tindre la mort d’este deixeble fidel?

²⁴ Un jove anomenat Saule estava allí vigilant la roba dels qui estaven apedregant a Esteve. Este jove també va aprovar l’assassinat d’Esteve i, poc després, va encapçalar una onada de cruel persecució contra els cristians. Ara bé, la mort d’Esteve va tindre efectes positius a llarg termini. Per un costat, el seu exemple animaria els cristians a mantindre’s fidels a Jehovà fins a la mort. I, per l’altre, influiria en Saule —més tard anomenat Pau— qui es penediria d’haver participat en la mort d’Esteve (Fets 22:20). Amb el temps, va reconéixer lo següent: «Abans blasfemava, perseguia el seu poble i era un insolent» (1 Tim. 1:13 TNM). Està clar que Pau mai va oblidar a Esteve ni el discurs tan impactant que va fer eixe dia. De fet, en algunes de les seues cartes i discursos, va incloure temes que Esteve havia tractat en el seu discurs (Fets 7:48; 17:24; Heb. 9:24). Amb el temps, Pau va aprendre a seguir l’exemple de fe i valentia d’Esteve, un home «ple del favor de Déu i de poder». Mostrarem nosaltres la mateixa fe i valentia?