1, 2. Què va passar quan els opositors intentaren parar la predicació?

 ESCLATA una onada de persecució i Saule comença «a perseguir la congregació sense pietat» (Fets 8:3). Com a resultat, els deixebles fugen, i potser alguns pensen que l’objectiu de Saule de parar la predicació dels cristians ha donat resultat. Però ocorre una cosa sorprenent. De què es tracta?

² Els cristians que se n’han anat de Jerusalem comencen a anunciar «les bones notícies de la paraula» allà on van (Fets 8:4). Encara que parega mentira, la persecució no ha parat l’obra de predicar. Tot lo contrari! Ha ajudat a difondre les bones notícies en altres llocs. Sense voler-ho, els opositors han conseguit que s’escampe la predicació per territoris llunyans. I, com vorem, ha passat lo mateix en l’actualitat.

3. a) Qui era Felip? b) Per què no s’havia predicat encara en Samaria, però que va predir Jesús que passaria allí?

³ Un dels «que havien sigut dispersats» va ser Felip a (Fets 8:4; consulta el quadro « Felip l’evangelitzador»). Ell va anar a Samària, una ciutat on la majoria de la gent encara no havia escoltat les bones notícies, perquè Jesús els havia dit als apòstols: «No [...] entreu en ninguna ciutat samaritana. Més bé, aneu repetidament a buscar les ovelles perdudes d’Israel» (Mat. 10:5, 6). No obstant, Jesús sabia que, amb el temps, es predicaria als samaritans, ja que abans de pujar al cel va dir: «Sereu testimonis de mi en Jerusalem, en tota Judea i Samària, i fins als confins de la terra» (Fets 1:8).

4. Com respongueren els samaritans a la predicació de Felip, i per què és possible que l’escoltaren?

⁴ Quan Felip va arribar a Samària, es va adonar que els camps estaven  «blancs, a punt per a la sega» (Jn. 4:35). El seu missatge va ser com aire fresc per als que vivien allí. Per què diem açò? Perquè els jueus no es feien amb els samaritans. De fet, molts jueus inclús els odiaven. Aixina que quan els samaritans van escoltar les bones notícies, van vore que este missatge no feia distincions socials. A diferència dels fariseus que tenien una manera de pensar tancada, Felip va demostrar que no era parcial al predicar zelosament als samaritans. Amb raó, «la multitud estava molt atenta al que Felip els deia» (Fets 8:6).

5-7. Relata alguna experiència que demostre com la persecució ha contribuït a la difusió de les bones notícies.

⁵ Hui en dia, igual que en el segle I, la persecució no ha conseguit que el poble de Déu deixe de predicar. En repetides ocasions, el fet que els cristians s’hagen vist obligats a anar ja siga a la presó o a altres països, ha permés que el missatge del Regne arribe a persones que viuen en altres llocs. Per exemple, durant la Segona Guerra Mundial, els testimonis de Jehovà van poder donar un gran testimoni en els camps de concentració nazi. Una mostra d’açò és el que li va passar a un jueu que va conéixer un testimoni de Jehovà allí. Ell conta: «La fortalea dels testimonis de Jehovà que estaven presos em va  convéncer que la seua fe estava basada en la Bíblia, i això em va motivar a fer-me Testimoni».

⁶ En alguns casos, inclús els que ens perseguixen han rebut testimoni i han respost favorablement. Per exemple, quan un Testimoni anomenat Franz Desch va ser traslladat al camp de concentració de Gusen (Àustria), un oficial de les SS va acceptar estudiar la Bíblia amb ell. Quina alegria degueren tindre quan anys més tard es trobaren en una assemblea regional i els dos eren germans!

⁷ Va passar una cosa pareguda quan els germans de Malawi van haver de fugir a Moçambic en els anys 70. Temps després, quan va començar la persecució en Moçambic, la predicació va continuar avant. Un germà anomenat Francisco Coana relata: «És de veres que a alguns de nosaltres ens arrestaren en diferents ocasions per predicar, però vore que molts acceptaven el missatge del Regne ens assegurava que Déu estava ajudant-nos, igual que va ajudar els cristians del segle I».

8. Com han permés els canvis polítics i econòmics que més persones escolten les bones notícies?

⁸ Per descomptat, la persecució no és l’única raó per la qual les bones notícies s’estan escampant per tot el món. En els últims anys, les guerres, la pobresa i els conflictes polítics i econòmics han fet que moltes persones hagen fugit dels seus països d’origen. Açò els ha permés escoltar les bones notícies i estudiar la Bíblia en els països on han anat. Per això, amb l’augment de refugiats, ha sorgit la necessitat de predicar en molts idiomes. T’estàs esforçant per predicar a gent de «totes les nacions, tribus, pobles i llengües» del teu territori? (Apoc. 7:9)

9. Qui era Simó, i per què li va cridar l’atenció el que va fer Felip?

⁹ Felip va fer molts milacres en Samària. Per exemple, va curar persones amb discapacitats i inclús va expulsar esperits malignes (Fets 8:6-8). Hi havia un home, anomenat Simó, que es va quedar molt impressionat pels milacres de Felip. La gent el respectava molt perquè practicava la màgia. De fet, deien d’ell: «Este home és el Poder de Déu». Però quan Simó va vore els milacres que feia Felip, es va adonar que eixe era el verdader poder de Déu i es va fer creient (Fets 8:9-13). Però, quins eren els seus verdaders motius per a fer-se cristià?

10. a) Què van fer Pere i Joan en Samària? b) Què va fer Simó al vore que els nous deixebles rebien esperit sant per mitjà dels apòstols?

¹⁰ Quan els apòstols van vore l’augment de deixebles que hi havia en Samària, enviaren allí a Pere i Joan (consulta el quadro « Pere utilitza “les claus del Regne”»). Quan arribaren, els imposaren les mans als  nous deixebles, i cada un d’estos va començar a rebre esperit sant. b A Simó li va agradar el que va vore i per això els va dir als apòstols: «Doneu-me a mi també este poder, per a que tot aquell a qui li impose les mans reba esperit sant». Fins i tot, els va oferir diners perquè pensava que podia comprar este privilegi sagrat (Fets 8:14-19).

11. Com va reprendre Pere a Simó, i com va respondre este?

¹¹ Pere li va respondre amb fermesa: «Que la teua plata siga destruïda amb tu, perquè et pensaves que podies conseguir el regal de Déu amb diners. Tu no pots participar en este assumpt ni tens res a vore amb ell, perquè el teu cor no és sincer als ulls de Déu». Després, el va animar a penedir-se i a demanar-li perdó a Déu. Li va dir: «Suplica-li a Jehovà que, si és possible, perdone les males intencions del teu cor». Tot sembla indicar que Simó no era un mal home. Volia fer el que estava bé, però en eixe moment es va cegar pels seus mals desitjos, aixina que els va demanar als apòstols: «Supliqueu-li a Jehovà per mi, per a que no em passe res del que heu dit» (Fets 8:20-24).

12. Què és la «simonia», i com ha demostrat ser una trampa per a la cristiandat?

¹² Les fermes paraules que Pere li va dirigir a Simó són una advertència per a tots els cristians de hui en dia. De fet, com a resultat d’este incident va sorgir la paraula «simonia», que vol dir comprar o vendre una posició en contextos religiosos a canvi de diners. La història  de la cristiandat apòstata està plena d’esta pràctica. És més, la novena edició de The Encyclopædia Britannica (1878), referint-se a les juntes de cardenals per a elegir papa, afirma: «Si algú estudia la història dels conclaves papals, s’adona que cap elecció ha estat lliure de simonia. En moltes ocasions esta pràctica ha sigut molt descarada, greu i vergonyosa».

13. De quines maneres podem evitar els cristians caure en la simonia?

¹³ Els cristians han d’estar alerta de no caure en la simonia. Per exemple, per una banda, no estaria bé elogiar exageradament els ancians o omplir-los de regals per a que ens donen privilegis en la congregació. I, per l’altra, tampoc estaria bé que aquells que tenen autoritat mostraren favoritisme als qui tenen diners. Les dos situacions són simonia, i, per tant, estan malament. Tots els servents de Déu hem de comportar-nos com «un dels més menuts» i deixar que siga l’esperit sant de Jehovà qui faça els nomenaments (Lluc 9:48). No hi ha lloc dins de l’organització de Jehovà per a aquells que intenten «buscar massa honors» per a si mateixos (Prov. 25:27).

14, 15. a) Qui era l’eunuc etíop, i com el va trobar Felip? b) Com va respondre l’etíop al missatge de Felip, i per què podem dir que no es va batejar per impuls? (Consulta també la nota.)

¹⁴ L’àngel de Jehovà li va dir a Felip que agarrara el camí que anava de Jerusalem a Gaza. Potser Felip es preguntava per què li havia dit que anara per allí, però no va tardar en saber-ho, ja que es va trobar amb un eunuc etíop que estava «llegint en veu alta el profeta Isaïes» (consulta el quadro « En quin sentit era eunuc?»). Impulsat per l’esperit sant, Felip es va acostar corrents al carruatge de l’eunuc i li va preguntar: «Realment entens el que estàs llegint?». I l’eunuc li va contestar: «Com vols que ho entenga si no m’ho explica ningú?» (Fets 8:26-31).

¹⁵ L’etíop li va dir a Felip que pujara al carruatge. Imagina’t quina conversació més interessant degueren tindre! L’etíop, igual que moltes  persones, no sabia la identitat de l’«ovella», o del «servent», a què feia referència la profecia d’Isaïes (Isa. 53:1-12). Però, mentres viatjaven, Felip li va explicar que esta profecia es va complir en Jesucrist. Com a conseqüència, igual que els deixebles que es van batejar en el Pentecostés de l’any 33, l’eunuc —que ja era un prosèlit jueu— va saber en seguida què havia de fer, i li va dir a Felip: «Mira! Ací hi ha aigua. Què impedix que em batege?». Immediatament, Felip el va batejar c (consulta el quadro « Per a batejar-se “entraren a l’aigua”»). Després d’açò, Felip va rebre una nova assignació, se’n va anar a Asdod, on va continuar declarant les bones notícies (Fets 8:32-40).

16, 17. De quina manera estan implicats els àngels en la predicació hui en dia?

¹⁶ Els cristians de hui en dia també tenim el privilegi de participar en la mateixa obra que Felip. A sovint, aprofitem qualsevol ocasió que tenim per a predicar, com per exemple quan viatgem. En moltes ocasions, no és coincidència que ens trobem amb persones de cor sincer. Açò no ens hauria de sorprendre perquè la Bíblia diu que els àngels estan dirigint la predicació per a que el missatge del Regne arribe a persones de «totes les nacions, tribus, llengües i pobles» (Apoc. 14:6). De fet, això és el que Jesús va predir en la seua paràbola del blat i la mala herba. Va dir que durant el temps de la sega, és a dir, la conclusió del sistema, «els segadors» serien «els àngels». També va dir que les criatures espirituals arrancarien «del seu Regne totes les coses que fan caure en el pecat i les persones que violen la llei» (Mat. 13:37-41). Al mateix temps, Jehovà està utilitzant els àngels per a reunir tant als qui tenen l’esperança de governar en el cel com a «una gran  multitud» d’«altres ovelles» que Jehovà atrau a la seua organització (Apoc. 7:9 TNM; Jn. 6:44, 65; 10:16).

¹⁷ Una prova que demostra que els àngels dirigixen la predicació és que moltes voltes trobem persones que han estat demanant-li a Déu la seua guia. Analitzem l’experiència d’un xiquet que anava predicant amb dos publicadors. Al final del matí, quan els dos germans estaven a punt d’acabar, el xiquet va insistir en tocar la següent porta. De fet, va anar ell a soletes i va tocar. Quan la xica va obrir, els dos Testimonis es van acostar a parlar amb ella. Es van sorprendre molt quan la xica els va contar que acabava de demanar-li a Déu que algú anara a sa casa per a ajudar-la a entendre la Bíblia. Es va començar un curs bíblic amb ella.

18. Per què no deuríem donar mai per fet el nostre ministeri?

¹⁸ Com a part de la congregació cristiana, tens el privilegi de treballar amb els àngels en una obra sense precedents que es du a terme hui en dia. Mai dones per fet este privilegi. Si continues esforçant-te per predicar zelosament, sentiràs l’alegria que prové de declarar «les bones notícies sobre Jesús» (Fets 8:35).