1-3. a) Per què l’apòstol està tan molest en Atenes? b) Què aprendrem a l’estudiar l’exemple de Pau?

 PAU es troba en Atenes (Grècia), una ciutat molt important on filòsofs com Sòcrates, Plató i Aristòtil van ensenyar les seues idees. Els habitants d’esta ciutat són molt religiosos i adoren molts déus. Per això, hi han ídols per tots els llocs: en els temples, en les places públiques i en els carrers. Pau està molt molest perquè sap com Jehovà, el Déu verdader, veu la idolatria (Èxo. 20:4, 5). Igual que Jehovà, este fidel apòstol odia els ídols.

² El que Pau veu quan entra a l’àgora, o la plaça del mercat, el deixa impactat. Veu que està plena de santuaris i que hi ha una gran fila d’estàtues obscenes del déu Hermes en el cantó nord-oest prop de l’entrada principal. Què farà Pau per a predicar en este ambient ple d’idolatria? Serà capaç de mantindre la calma i trobar un terreny en comú amb la gent d’allí? Conseguirà que algú vullga buscar el Déu verdader i adorar-lo?

³ En Fets 17:22-31, podem vore que el discurs que Pau els va fer a les persones d’Atenes és un model d’eloqüència, tacte i discerniment. A l’estudiar el seu exemple, podem aprendre molt sobre com establir un terreny en comú per a ajudar a raonar als que ens escolten.

4, 5. En quin lloc d’Atenes va predicar Pau, i quina classe de persones hi havia allí?

⁴ Pau va visitar Atenes en el seu segon viatge missional, al voltant de l’any 50. a Mentres esperava que Siles i Timoteu arribaren de Berea, Pau «va començar a raonar en la sinagoga amb els jueus» com tenia per costum. Va buscar un lloc per a predicar als ciutadans d’Atenes que no eren jueus i va trobar «la plaça», o l’àgora (Fets 17:17). L’àgora estava situada al nord-oest de l’Acròpolis i tenia unes cinc hectàrees de superfície. Era un lloc on no només es podia comprar i vendre, sinó que era el lloc més important de la ciutat. Segons una obra de referència, esta plaça era «el  centre econòmic, polític i cultural de la ciutat». b Als atenesos els encantava reunir-se allí i tindre conversacions intel·lectuals.

⁵ No anava a ser gens fàcil per a Pau raonar amb les persones que estaven en la plaça. Entre elles estaven els epicuris i els estoics, que eren membres d’escoles rivals de filosofia. c Els epicuris creien que la vida va sorgir per casualitat. La seua percepció de la vida podria resumir-se aixina: «No s’ha de témer a Déu; no hi ha dolor en la mort; el bé es pot aconseguir; el mal es pot aguantar». d Per un altre costat, els estoics li donaven molta importància a la raó i a la lògica, i no creien que Déu fora una persona. Ni uns ni altres creien en la resurrecció que ensenyaven els deixebles de Crist. Està clar que els punts de vista filosòfics d’estos dos grups eren incompatibles amb les ensenyances cristianes que Pau estava predicant.

6, 7. Com reaccionaren alguns grecs intel·lectuals al missatge de Pau, i quina cosa pareguda passa hui en dia?

⁶ Quina opinió tenien estos grecs intel·lectuals del missatge de Pau? Alguns digueren que Pau era un «xarrador», o literalment «recollidor de llavors» (consulta la nota d’estudi de Fets 17:18 en nwtsty-S). Sobre este terme grec, un erudit va dir: «La paraula original feia referència a un pardalet que anava d’ací cap allà picotejant llavors. Després també es va utilitzar per a referir-se a les persones que anaven pel mercat recollint sobres de menjar i altres trastos. Amb el temps, es va utilitzar figurativament per a descriure a les persones que anaven agarrant informació d’ací i d’allà, però especialment a aquells que eren incapaços d’entendre el que deien». e Aixina que estos intel·lectuals estaven insultant a Pau dient que era un ignorant i que només estava repetint les idees dels altres. Però, tal com vorem, eixe insult no el va intimidar.

⁷ Hui en dia, la cosa no ha canviat molt. Moltes persones es burlen de nosaltres i ens insulten per les nostres creences basades en la Bíblia. Per exemple, alguns professors ensenyen que l’evolució és un fet i que les persones intel·ligents creuen en ella. D’esta manera, etiqueten com a ignorants els que la rebutgem. A més, volen que els altres pensen que som tontos perquè ensenyem el que diu la Bíblia i demostrem que existix un Creador que ha dissenyat totes les coses. Però nosaltres no ens deixem intimidar. Tot lo contrari, defenem amb convicció que la vida en la terra va ser creada per un dissenyador intel·ligent, Jehovà (Apoc. 4:11).

8. a) Com reaccionaren algunes persones al missatge de Pau? b) A què podria referir-se la paraula Areòpag? (Consulta la nota.)

⁸ No tots els que estaven en la plaça escoltant el missatge de Pau reaccionaren de la mateixa manera. Alguns digueren: «Pareix que és  un predicador de déus estrangers» (Fets 17:18). Però, ¿realment estava parlant Pau de déus que no coneixien els atenesos? En cas de ser aixina, estaria clavant-se en un gran problema perquè, segles abans, esta va ser una de les raons per les que Sòcrates va ser jutjat i condemnat a mort. Per això, no és d’estranyar que s’endugueren a Pau a l’Areòpag i li demanaren que els explicara eixes coses noves que per a ells eren tan estranyes. f Com explicaria Pau el seu missatge a persones que no coneixien les Escriptures?

9-11. a) Com se les va apanyar Pau per a establir un terreny en comú amb els qui l’escoltaven? b) Com podem imitar el seu exemple al predicar?

⁹ Recordem que Pau estava molt molest per tota la idolatria que havia vist, però en comptes de deixar-se portar per les emocions, va mantindre la  calma i no va tractar el tema de la idolatria directament. Amb tot el tacte del món, es va esforçar per guanyar-se els qui l’escoltaven establint un terreny en comú. Va començar dient: «Hòmens d’Atenes, veig que en tots els aspectes pareixeu més devots als déus que altres persones» (Fets 17:22). És com si Pau estiguera dient: «Veig que sou persones molt religioses». Pau va ser molt intel·ligent al felicitar-los per ser persones amb inclinació religiosa. Sabia que, encara que estaven cegats per ensenyances falses, podien estar dispostos a acceptar la veritat. Després de tot, Pau reconeixia que ell mateix «havia actuat amb ignorància i sense fe» (1 Tim. 1:13 TNM).

¹⁰ Pau va mencionar que el fet que hi haguera un altar dedicat «a un Déu Desconegut» demostrava que els atenesos eren persones religioses. D’acord amb una obra de consulta, «era costum per als grecs i altres persones dedicar altars a déus desconeguts per por que no s’haguera tingut en compte algun déu que poguera ofendre’s». g Aixina que el fet que existira eixe altar demostrava que els atenesos creien en l’existència d’un Déu a qui no coneixien. Pau va aprofitar açò per a introduir les bones notícies. A continuació va dir: «És d’ell de qui vos estic parlant, d’aquell a qui adoreu sense conéixer-lo» (Fets 17:23). El raonament de Pau va ser subtil però poderós. No els va parlar d’un déu nou o estrany, com alguns l’havien acusat d’haver fet, sinó que els va parlar del Déu que era desconegut per a ells, el Déu verdader.

¹¹ Com podem imitar l’exemple de Pau al predicar? Si som observadors, podrem vore si la persona és religiosa, possiblement perquè porte un símbol o adorn religiós o pel que es puga vore en sa casa, en el seu pati o en la seua terrassa. Tal volta li podríem dir: «Veig que és una persona religiosa. M’alegre de trobar algú que siga creient». Parlar amb tacte de les creences religioses de la persona ens ajudarà a establir un terreny en comú i a poder tindre una bona conversació. A més, recordem que el nostre objectiu no és jutjar les persones per les seues creences religioses. De fet, molts dels nostres germans en un temps creien en ensenyances religioses falses.

12. Com va adaptar Pau la predicació als seus oients?

¹² Podria Pau continuar mantenint el terreny en comú que havia establit? Com sabia que els seus oients estaven familiaritzats amb la filosofia grega i no coneixien les Escriptures, va adaptar la seua manera de predicar de diferents maneres. Primer, va ensenyar veritats bíbliques sense citar directament de les Escriptures. Segon, va fer que els seus oients sentiren que els entenia i, de tant en tant, gastava les paraules «ens» i «nosaltres». I tercer, va citar d’escriptors grecs per a demostrar que algunes de les coses que ensenyava també les havien dit ells. Analitzem per  què va ser tan eficaç el que va dir i què va ensenyar sobre el Déu que no coneixien els atenesos.

13. Què va explicar Pau sobre l’origen de l’univers, i què va deixar ben clar?

¹³ Déu va crear l’univers. Pau va dir: «El Déu que ha fet el món i tot el que hi ha en ell no viu en temples fets per hòmens, perquè és el Senyor del cel i de la terra» (Fets 17:24). h En efecte, l’univers no va arribar a existir per casualitat perquè el Creador de totes les coses és el Déu verdader (Sal. 146:6). La glòria d’Atenea o d’altres deïtats depenia dels seus temples, santuaris i altars, mentres que no hi ha cap temple fet per hòmens que puga contindre al Senyor Sobirà del cel i de la terra, Jehovà (1 Re. 8:27). Pau va deixar ben clar que el Déu verdader és molt més poderós que qualsevol ídol que estiga en un temple fet per humans (Isa. 40:18-26).

14. Com va demostrar Pau que Déu no depén dels humans?

¹⁴ Déu no depén dels humans. Les persones que adoraven ídols solien vestir-los amb roba luxosa, fer-los regals molt cars o donar-los menjar i beguda com si els ídols necessitaren eixes coses. No obstant, és possible que alguns dels filòsofs grecs que estaven escoltant a Pau cregueren que un déu no necessitava res dels humans. En cas de ser aixina, estarien d’acord quan Pau va dir que Déu no «necessita ser atés per humans, com si li faltara alguna cosa». De fet, Déu no necessita que li donem res material. Més bé, és ell el que ens dona «vida, alé i totes les coses» que necessitem, com el sol, la pluja i la terra fèrtil (Fets 17:25; Gèn. 2:7). Aixina que està clar que Déu, que ens ho dona tot, no necessita res de nosaltres.

15. Com va corregir Pau el punt de vista dels atenesos, i quina lliçó important podem aprendre del seu exemple?

¹⁵ Déu va crear els sers humans. Els atenesos creien que eren superiors als altres pel fet de ser grecs. Però la Bíblia diu que ningú hauria de creure’s  millor per la seua nacionalitat o raça (Deut. 10:17). Aixina que Pau va tractar este tema delicat i els va corregir amb molta mà i tacte. Segur que va fer pensar als qui l’escoltaven quan va dir que Déu «va crear d’un sol home tots els pobles de la humanitat» (Fets 17:26). Al dir açò, estava fent referència al relat de la creació d’Adam, qui va ser el progenitor de la humanitat (Gèn. 1:26-28). Com tots els humans tenim un antepassat en comú, cap raça o nacionalitat és superior a una altra. Segur que tots van entendre el que va dir. Açò ens ensenya una lliçó important: volem tindre tacte i ser raonables quan prediquem, però al mateix temps no volem restar-li importància al missatge bíblic per a facilitar que les persones l’accepten.

16. Quin és el propòsit del Creador per als humans?

¹⁶ Déu vol que els humans s’acosten a ell. Encara que aquells filòsofs s’hagueren passat anys debatent el propòsit de l’existència humana, mai haurien arribat a una explicació raonable. No obstant, Pau els va explicar clarament quin era el propòsit de Déu per a la humanitat al dir-los: «Déu vol que la gent el busque, encara que siga a palpes, i que el trobe. De fet, ell no està lluny de cadascun de nosaltres» (Fets 17:27). Realment es pot conéixer el Déu que era desconegut per als atenesos, ja que no està lluny d’aquells que sincerament volen trobar-lo i aprendre d’ell (Sal. 145:18). A més, un detall que veem és que Pau va utilitzar la paraula «nosaltres», aixina que es va incloure entre aquells que necessitaven buscar-lo, encara que fora a palpes.

17, 18. Per què hauríem de sentir-nos a prop de Déu, i què podem aprendre de la manera com Pau es va guanyar als qui l’escoltaven?

¹⁷ Els humans haurien de sentir la necessitat d’acostar-se a Déu. Pau va  dir que gràcies a Déu «tenim vida, ens movem i existim». Alguns erudits diuen que, quan Pau va dir estes paraules, estava citant a Epimènides, un poeta cretenc del segle VI a. n. e. que va ser molt important en la cultura atenesa. i a més, Pau va destacar per què hauríem de voler acostar-nos a Déu al dir: «Com han dit alguns dels vostres poetes: “Nosaltres també som fills seus”» (Fets 17:28). Per tant, hauríem de sentir que som família de Déu perquè ell va crear a Adam i tots descendim d’ell. Per altra part, Pau va citar sàviament d’obres gregues que segur que respectaven per a guanyar-se els qui l’escoltaven. j Igual que Pau, de tant en tant, podem utilitzar algunes cites de llibres d’història, enciclopèdies o altres obres respectades. Per exemple, una bona cita d’una font respectada podria ajudar algú que no siga Testimoni a entendre l’origen de certes creences religioses falses.

¹⁸ El que Pau va fer fins a este punt en el seu discurs va ser transmetre algunes veritats importants sobre Déu adaptant-les amb molta destresa als qui l’escoltaven. Però clar, què esperava que feren els atenesos amb esta informació? Este és el següent punt que va tractar en el seu discurs.

19, 20. a) De quina manera va explicar Pau que no tenia cap sentit adorar ídols? b) Què havien de fer els qui l’escoltaven?

¹⁹ Pau havia preparat el terreny per a animar-los a passar a l’acció. Tornant a citar de l’obra grega, va dir: «Per tant, com som fills de Déu, no hauríem de pensar que el Ser Diví és com l’or, la plata o la pedra que els humans esculpixen amb la seua habilitat i imaginació» (Fets 17:29). Ací Pau els va fer vore amb tacte que no tenia sentit adorar ídols fets per hòmens, perquè si Déu havia creat els humans, ¿com podia ser que els ídols fets per hòmens foren com Déu? (Sal. 115:4-8; Isa. 44:9-20). Com Pau es va incloure al dir «no hauríem», els va fer més fàcil acceptar el consell.

²⁰ L’apòstol va deixar clar que havien de prendre acció al dir: «Déu va tolerar eixa ignorància en el passat, però ara els està dient a tots per totes parts que es penedisquen» (Fets 17:30). Com alguns s’imaginaven que Déu podia estar content amb els humans que adoraven ídols, és possible que els xocara que Pau diguera que s’havien de penedir. Però este impactant discurs va demostrar clarament que li devien la vida a Déu i que, per tant, eren responsables de les seues accions. De fet, necessitaven buscar a Déu, aprendre la veritat sobre ell i viure segons la manera que a Déu li agrada. Per als atenesos, açò significava entendre que la idolatria era un pecat i que havien de deixar de practicar-la.

21, 22. Amb quines impactants paraules va acabar Pau el seu discurs, i quin significat tenen per a nosaltres hui en dia?

 ²¹ Pau va acabar el seu discurs amb estes paraules impactants: «[Déu] ha fixat un dia per a jutjar la terra amb justícia per mitjà de l’home que ha nomenat, i ha donat a tots una garantia ressuscitant-lo d’entre els morts» (Fets 17:31). Saber que arribaria el Dia del Juí que es menciona ací era una raó de pes per a buscar i trobar el Déu verdader. Pau no va dir el nom del jutge, però sí que va dir una cosa sorprenent sobre ell: que havia viscut com a humà, que havia mort i que Déu l’havia ressuscitat.

²² Estes paraules finals estan plenes de significat per a nosaltres. Sabem que el jutge que Déu va nomenar és Jesucrist (Jn. 5:22). També sabem que el Dia del Juí durarà mil anys i que està a punt de vindre (Apoc. 20:4, 6). I no tenim por que arribe perquè sabem que portarà benediccions incomptables per als que siguen fidels. És més, la nostra esperança d’un futur meravellós està garantida pel més gran dels milacres: la resurrecció de Jesucrist.

23. Com va reaccionar la gent al discurs de Pau?

²³ Les persones van reaccionar de diferents maneres al discurs de Pau. Quan alguns escoltaren sobre la resurrecció, «van començar a burlar-se». Altres no tenien ganes de compromisos i li van dir educadament: «En un altre moment t’escoltarem parlar d’este tema» (Fets 17:32). Aixina i tot, hi hagueren uns quants que respongueren positivament. «Alguns s’uniren a ell i es feren creients. Entre ells estaven Dionisi, que era jutge del tribunal de l’Areòpag, una dona que es deia Dàmaris i alguns més» (Fets 17:34). Hui en dia, la gent també respon de diferents maneres. Alguns es burlen de nosaltres, mentres que altres, encara que són educats, responen de manera indiferent al missatge. No obstant, ens alegrem molt quan algú accepta el missatge del Regne i es fa creient.

24. Què ens ha ensenyat el discurs que Pau va fer en l’Areòpag?

²⁴ Analitzar el discurs de Pau ens ha ensenyat a adaptar-nos a la gent del nostre territori i a donar-los arguments lògics i convincents. També ens ha ajudat a vore que necessitem ser pacients i tindre tacte amb aquells que estan cegats per creences religioses falses. A més, hem vist que mai hauríem de restar-li importància al missatge de la Bíblia per a que les persones l’accepten. En efecte, si imitem l’exemple de l’apòstol Pau, serem millors mestres en la predicació i els ancians podran millorar la seua ensenyança en la congregació. D’esta manera, estarem tots ben preparats per a ajudar la gent a buscar el Déu verdader i a trobar-lo (Fets 17:27).