1-3. a) Qui és el nou company de l’apòstol Pau, i què sabem d’ell? b) Què aprendrem en este capítol?

 ESTÀ fent-se fosc i l’apòstol Pau deixa arrere la regió de Listra i d’Iconi. L’acompanya un jove ple d’energia que potser ronda els 20 anys. Li diuen Timoteu. Mentres caminen per terrenys irregulars i plens d’obstacles, Pau està pensant en el seu nou acompanyant. Cada pas que fan allunya este jove de sa casa. Han començat el segon viatge missional. Què els espera? Pau sap que tenen per davant molts reptes. Com els afrontarà este jove que l’acompanya?

² Pau té molta confiança en Timoteu, potser més de la que este jove té en si mateix. Les coses que li han passat fa poc fan que Pau estiga més convençut que mai que necessita un bon company. Per exemple, visitar les congregacions i enfortir-les requerix que tant ell com el seu company estiguen units i tinguen la mateixa manera de pensar. A més, pot ser que Pau pense d’esta manera perquè fa poc que ha discutit amb Bernabé i s’han separat.

³ En este capítol aprendrem quina és la millor manera de solucionar desacords. A més, vorem per què Pau va triar a Timoteu com a company de viatge. I, per últim, també considerarem per què els superintendents de circuit de hui en dia fan un treball tan important.

4. Quins dos objectius tenia el segon viatge missional de Pau?

⁴ En el capítol anterior vam vore com Pau, Bernabé, Judes i Siles van enfortir la congregació d’Antioquia quan van transmetre la decisió de la junta directiva sobre la circumcisió. Què va passar a continuació? L’apòstol Pau se li va acostar a Bernabé i li va dir: «Tornem a cada una de les ciutats on vam predicar la paraula de Jehovà i visitem els germans per a vore com estan» (Fets 15:36). Òbviament, Pau no estava referint-se a fer una visiteta a aquells que s’havien fet cristians feia poc. Més bé,  el llibre de Fets explica quins eren els objectius d’este segon viatge missional. En primer lloc, Pau volia transmetre les instruccions de la junta directiva (Fets 16:4). I, en segon lloc, com a superintendent viatjant tenia la intenció d’enfortir la fe dels germans de les congregacions (Rom. 1:11, 12). ¿Com imita l’organització de Jehovà de hui en dia a la junta directiva del segle I a l’hora d’enfortir les congregacions?

5. De quines maneres dona la Junta Directiva guia i ànim a les congregacions?

⁵ En l’actualitat, Jesús utilitza la Junta Directiva dels testimonis de Jehovà per a dirigir la congregació cristiana. Estos hòmens fidels utilitzen cartes, publicacions impreses i digitals, reunions i altres mitjans per a guiar i enfortir les congregacions de tot el món. A més, la Junta Directiva intenta mantindre un contacte estret amb cada una d’elles i, per això, ha nomenat directament com a superintendents de circuit a milers d’ancians qualificats per a que visiten les congregacions de tot el món.

6, 7. Quines són algunes responsabilitats dels superintendents de circuit?

⁶ Els superintendents de circuit mostren interés per tots els germans de les congregacions i s’esforcen per enfortir la seua fe. Per a aconseguir-ho, seguixen l’exemple dels superintendents viatjants del segle I com Pau. De fet, este home li va dir al seu company Timoteu: «Predica la paraula, fes-ho amb urgència tant en temps favorables com en temps difícils, censura, reprén i exhorta, amb molta paciència i art d’ensenyar. [...] Fes la teua faena d’evangelitzador» (2 Tim. 4:2, 5 TNM).

⁷ D’acord amb les paraules de Pau a Timoteu, el superintendent de circuit, junt amb la seua dona si està casat, treballa amb els publicadors en les diferents facetes de la predicació. A més, el seu entusiasme per la predicació i les seues habilitats com a mestre són qualitats que tenen un efecte positiu entre els germans (Rom. 12:11; 2 Tim. 2:15). A estos germans se’ls coneix pel seu amor abnegat i fan un bon treball encara que el clima no acompanye o inclús si estan en zones perilloses (Fili. 2:3, 4). També animen, ensenyen i donen consell a les congregacions per mitjà dels discursos que presenten. Aixina que tots en la congregació es beneficien al vore el seu bon exemple i a l’imitar la seua fe (Heb. 13:7).

8. Com va respondre Bernabé a la invitació de Pau?

⁸ A Bernabé li va paréixer de categoria la proposta de Pau de visitar els germans (Fets 15:36). Els dos ja eren bons companys de viatge i coneixien bé les regions i la gent que anaven a visitar (Fets 13:2–14:28). Aixina que la idea d’anar junts pareixia lògica i pràctica, però va sorgir  un problemeta; Fets 15:37 diu que «Bernabé estava decidit a endur-se a Joan, a qui anomenaven Marc». I pareix que no era una simple suggerència. Bernabé estava decidit a que el seu cosí Marc els acompanyara.

9. Per què Pau no va estar d’acord amb Bernabé?

⁹ Per què no va estar d’acord Pau en emportar-se a Marc? El relat diu: «Però a Pau no li va paréixer bé endur-se’l perquè s’havia separat d’ells en Pamfília i no els havia acompanyat en l’obra de predicar» (Fets 15:38). En el primer viatge missional, Marc va acompanyar a Pau i Bernabé (Fets 12:25). No obstant, al poc de temps de començar el viatge, quan encara estaven en Pamfília, Marc els va deixar i se’n va tornar a Jerusalem (Fets 13:13). La Bíblia no explica per què se’n va anar, però és possible que l’apòstol Pau pensara que la seua manera d’actuar era irresponsable i tal volta es preguntava si podia tornar a confiar en ell.

10. Què va passar després de la discussió de Pau i Bernabé?

¹⁰ Bernabé tenia molt clar que volia endur-se a Marc, però Pau no volia endur-se’l per res del món. «Això va fer esclatar una discussió tan forta entre ells que es van separar» (Fets 15:39). Aixina que Bernabé va agarrar un barco cap a Xipre, a on es va criar, i es va endur a Marc. Per l’altra part, «Pau va triar a Siles per a que l’acompanyara. Després, els germans oraren per a que la bondat immerescuda de Jehovà cuidara de Pau, i ell se’n va anar» (Fets 15:40). Els dos junts van «recórrer Síria i Cilícia enfortint les congregacions» (Fets 15:41).

11. Quines qualitats són necessàries per a que no es trenque l’amistat amb algú que ens ha ofés?

¹¹ Este relat ens recorda que tots som imperfectes. Pau i Bernabé havien rebut un nomenament especial com a representants de la junta directiva. De fet, és possible que amb el temps Pau arribara a formar part d’este grup. Però encara que estos germans tenien qualitats molt bones, en esta ocasió, van perdre els papers. ¿Permetrien que açò trencara la seua amistat? Ni pensar-ho! Pau i Bernabé eren hòmens humils i tenien la ment de Crist. Amb el temps, feren les paus i tornaren a ser amics (Efe. 4:1-3). I, més tard, Pau i Marc van tornar a treballar junts (Col. 4:10). a

12. Quines qualitats haurien de tindre els superintendents cristians en imitació de Pau i Bernabé?

¹² Encara que Pau i Bernabé es van enfadar en esta ocasió, ningun dels dos tenia tendència a la ira. Bernabé era un home carinyós i generós. De fet, en comptes de cridar-lo pel seu nom, «Josep», els apòstols  li deien Bernabé, que significa «fill del consol» (Fets 4:36). Per altra part, Pau era una persona bondadosa i que es preocupava pels altres (1 Tes. 2:7, 8). Per tant, tots els superintendents de hui en dia, inclosos els superintendents de circuit, haurien d’esforçar-se per ser humils i tractar els altres ancians i a tots els germans amb tendresa, igual que Pau i Bernabé (1 Pe. 5:2, 3).

13, 14. a) Qui era Timoteu, i com el va conéixer Pau? b) Per què es va fixar Pau en Timoteu? c) Quina assignació va rebre Timoteu?

¹³ En el segon viatge missional, Pau es va dirigir cap a la província romana de Galàcia, on s’havien format algunes congregacions. El relat diu que Pau «va arribar a Derbe i a Listra. Allí hi havia un deixeble que es deia Timoteu, que era fill d’una jueva creient, però de pare grec» (Fets 16:1). b

¹⁴ Pel que pareix, Pau ja havia conegut la família de Timoteu dos o tres anys abans, en el seu primer viatge missional al voltant de l’any 47. Però, per què es va fixar Pau especialment en el jove Timoteu en esta ocasió? Perquè els germans «parlaven molt bé d’ell», i no només els de la seua congregació, sinó també els de la congregació d’Iconi, que estava a uns 30 quilòmetres (Fets 16:2). Aixina que els ancians, guiats per esperit sant, li van donar a Timoteu una assignació de molta responsabilitat: ajudar a Pau i a Siles com a superintendent viatjant (Fets 16:3).

15, 16. Com es va guanyar Timoteu la seua bona reputació?

¹⁵ Com és que Timoteu es va guanyar eixa bona reputació a pesar de ser tan jove? ¿Era per la seua intel·ligència, la seua aparença física o les seues habilitats innates? Òbviament no. És cert que estes qualitats solen impressionar-nos. De fet, açò li va passar fins i tot al profeta Samuel. Per això, Jehovà li va haver de recordar: «El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor» (1 Sam. 16:7). Per tant, els germans parlaven bé de Timoteu, no per les seues habilitats, sinó per les seues bones qualitats.

¹⁶ Alguns anys després, l’apòstol Pau va parlar d’algunes qualitats espirituals de Timoteu, com per exemple la seua bona actitud, el seu amor abnegat i el seu esforç per cuidar de les congregacions (Fili. 2:20-22). A més, també se’l coneixia per la seua «fe sincera» (2 Tim. 1:5).

17. Com poden els jóvens imitar a Timoteu?

¹⁷ Hui en dia, molts jóvens seguixen el bon exemple de Timoteu i cultiven  bones qualitats. D’esta manera, es fan un bon nom davant de Jehovà i dels germans fins i tot des de ben menuts (Prov. 22:1; 1 Tim. 4:15). A més, com tenen una fe sincera, no porten una doble vida (Sal. 26:4). Com a resultat, igual que Timoteu, estos jóvens són molt valuosos en les congregacions. Ens anima molt vore el seu progrés quan arriben a ser publicadors, i més tard es dediquen i es bategen.

18. a) De quins privilegis disfrutaren Pau i Timoteu com a superintendents viatjants? b) Com es beneficiaren les congregacions?

¹⁸ Pau i Timoteu treballaren junts durant anys i dugueren a terme algunes assignacions que els va encomanar la junta directiva com a superintendents viatjants. El relat de Fets diu: «Mentres Pau i els seus companys viatjaven de ciutat en ciutat, anaven comunicant als germans les decisions que havien pres els apòstols i els ancians de Jerusalem» (Fets 16:4). Segurament, les congregacions seguiren la guia de la junta directiva i, com a resultat, «continuaren enfortint-se en la fe i creixent cada dia més» (Fets 16:5).

19, 20. Per què hauríem de ser obedients a aquells que ens dirigixen?

¹⁹ De manera pareguda, quan obeïm de bona gana la direcció d’aquells que ens dirigixen, Jehovà beneïx les congregacions (Heb. 13:17). A més, és molt important que els cristians ens mantinguem al dia amb l’aliment espiritual que proveïx «l’esclau fidel i sensat», perquè l’escena d’este món està canviant contínuament (Mat. 24:45; 1 Cor. 7:29-31). Fer açò ens ajudarà a tindre forta la nostra fe i a mantindre’ns nets de la brutícia del món de Satanàs (Jau. 1:27).

²⁰ És cert que els membres de la Junta Directiva, igual que la resta de superintendents, són imperfectes com Pau, Bernabé, Marc i altres ancians ungits del segle I (Rom. 5:12; Jau. 3:2). No obstant, com la Junta Directiva seguix estrictament la guia de la Paraula de Déu i el model que van posar els apòstols, demostra ser digna de confiança (2 Tim. 1:13, 14). Com a resultat, les congregacions es fan fermes en la fe i s’enfortixen.