1-3. a) Com va guiar l’esperit sant a Pau i als seus companys? b) Què analitzarem en este capítol?

 UN GRUP de dones ix de la ciutat de Filips, que està en Macedònia i no tarden en arribar al riu Gangites. Com tenen per costum, s’assenten a la vora i oren al Déu d’Israel, Jehovà, que està observant-les (2 Cròn. 16:9; Sal. 65:3 [v. 2 TNM]).

² Mentrestant, a més de 800 quilòmetres a l’est de Filips, un grup d’hòmens ix de Listra, que està al sud de Galàcia. Dies després, arriben a un camí romà empedrat que va direcció a l’oest, cap a la regió més poblada del districte d’Àsia. Pau, Siles i Timoteu estan desitjosos de baixar per este camí fins a Efes i altres ciutats, on milers de persones necessiten escoltar el missatge de Crist. Però inclús abans que comencen el viatge, l’esperit sant els para d’alguna manera i els prohibix anar a predicar a Àsia. Com és això? Jesús, per mitjà de l’esperit de Déu, vol que vagen per Àsia Menor, que travessen el mar Egeu i que arriben a la vora del riu Gangites.

³ Jesús va guiar a Pau i als seus companys cap a Macedònia durant este viatge poc habitual. Podem aprendre lliçons molt valuoses de la manera com els va dirigir. Per tant, analitzem algunes coses que van ocórrer durant el segon viatge missional de Pau, que va començar al voltant de l’any 49.

4, 5. a) Què els va passar a Pau i als seus companys a prop de Bitínia? b) Quina decisió van prendre estos hòmens, i quin resultat va tindre?

⁴ Pau i els seus companys van tirar cap al nord per a predicar en les ciutats de Bitínia perquè se’ls va dir que no anaren a predicar a Àsia. Per a arribar allí, és possible que hagueren d’anar durant dies per camins de terra que travessaven les regions poc habitades de Frígia i Galàcia. No obstant, quan estaven a prop de Bitínia, Jesús va utilitzar de nou l’esperit sant per a impedir-los el pas (Fets 16:6, 7). Això degué confondre’ls moltíssim. Sabien què dir al predicar i com predicar, però no sabien a on predicar. Per dir-ho aixina, se’ls van tancar les portes per  a anar a Àsia i a Bitínia. Però Pau estava determinat a continuar tocant fins que se li obrira una porta. Aixina que van prendre una decisió que pareixia il·lògica: tornaren cap a l’oest i caminaren uns 550 quilòmetres travessant diferents ciutats fins que van arribar al port de Troas, des d’on podien anar a Macedònia en barco (Fets 16:8). Allí, Pau va tocar per fi a una porta que sí que es va obrir.

⁵ Lluc es va unir a ells en Troas i ens conta el que va passar: «Una nit, Pau va tindre una visió. En esta, un home de Macedònia que estava dret davant d’ell li suplicava: “Vine a Macedònia i ajuda’ns”. Just després que Pau tinguera esta visió, vam intentar entrar a Macedònia, perquè arribàrem a la conclusió que Déu ens havia cridat per a que predicàrem les bones notícies allí» (Fets 16:9, 10). a Ara Pau ja sabia a on predicar. Segur que es va alegrar molt de no rendir-se a mitjan camí. En eixe moment, Pau, Siles, Timoteu i Lluc s’embarcaren cap a Macedònia.

6, 7. a) Quina lliçó podem aprendre del que va passar durant el viatge de Pau? b) Per què és animadora per a nosaltres l’experiència de Pau?

⁶ Què podem aprendre d’este relat? Fixem-nos en açò: l’esperit de Déu va intervindre únicament després que Pau es dirigira cap a Àsia, Jesús va intervindre únicament després que Pau estiguera a prop de Bitínia i Jesús va dirigir a Pau a Macedònia únicament després que l’apòstol arribara a Troas. Jesús, com a cap de la congregació, pot guiar-nos de la mateixa manera hui en dia (Col. 1:18). Per exemple, podríem portar un temps pensant en servir com a precursors o en mudar-nos a un lloc de  necessitat, però és possible que Jesús utilitze l’esperit sant de Déu per a guiar-nos únicament després que ens posem en marxa per a conseguir la nostra meta. Pensem en el següent exemple: per a que un cotxe puga anar cap a la dreta o l’esquerra, primer ha d’estar en marxa. D’igual manera, Jesús pot ajudar-nos a augmentar el nostre ministeri únicament si estem en marxa, és a dir, si estem esforçant-nos sincerament per a arribar a conseguir-ho.

⁷ ¿I si no veem els resultats dels nostres esforços en seguida? ¿Ens hauríem de rendir i pensar que l’esperit de Déu no ens està guiant? No, recordem que Pau també es va trobar amb obstacles. Aixina i tot, va continuar tocant fins que va trobar una porta que se li va obrir. Podem estar segurs que si insistim igual que Pau en buscar una porta per a treballar més, serem recompensats (1 Cor. 16:9).

8. a) Descriu la ciutat de Filips. b) Què va passar quan Pau va anar a predicar al lloc on «la gent s’ajuntava per a orar»?

⁸ Després d’arribar a la regió de Macedònia, Pau i els seus companys van anar a Filips. Els habitants d’allí estaven molt orgullosos de ser ciutadans romans. Molts soldats romans que estaven retirats se sentien com en casa en Filips perquè tenia moltes coses paregudes a Roma. Fora de la porta de la ciutat, els missioners van trobar un lloc al costat d’un riuet on pensaven «que la gent s’ajuntava per a orar». b Aixina que el dissabte van anar allí i van trobar unes dones que estaven reunides per a adorar a Déu. Es van assentar i van començar a parlar amb elles. Una de les dones, a qui li deien Lídia, «estava escoltant, i Jehovà li va obrir el cor per complet». Es va quedar tan impactada pel que va sentir que tant ella com els de sa casa es van batejar. Després d’això, els va convidar a quedar-se amb ella (Fets 16:13-15). c

9. Com imiten hui en dia alguns a Pau, i quines benediccions reben?

⁹ Imagina’t lo contents que es posarien Pau i els seus companys al vore que Lídia es va batejar! i que content degué haver-se sentit Pau, no només per haver acceptat la invitació d’anar a Macedònia, sinó també de vore que Jehovà els havia utilitzat per a respondre les oracions d’aquelles dones fidels! De la mateixa manera, hui en dia, molts germans i germanes, tant si són jóvens o majors, fadrins o casats, es muden a llocs on hi ha més necessitat de publicadors. Està clar que afronten dificultats, però estes no són res en comparació amb l’alegria que senten quan troben persones com Lídia que accepten les veritats bíbliques. I tu? Podries fer alguns canvis que et permeteren anar a algun lloc de necessitat? Si ho  fas, t’esperen moltes benediccions. Açò és el que li va passar a Aaron, un germà jove que es va mudar a un país de l’Amèrica Central. Este germà va reflectir el que altres germans pensen quan va dir: «Servir en l’estranger m’ha ajudat a créixer espiritualment i a acostar-me més a Jehovà. I la predicació és genial! Estic conduint huit cursos bíblics!».

10. Què feren els dimonis per a que la gent s’oposara a Pau i als seus companys?

¹⁰ Segur que Satanàs es va enfadar molt quan les bones notícies es van establir en una part del món on ell i els seus dimonis havien fet el que els havia donat la gana sense que ningú els parara els peus. Per això, no és d’estranyar que els dimonis feren tot el que pogueren per a que les persones s’oposaren a Pau i als seus companys. Un dia, mentres anaven al lloc d’oració, es van trobar amb una serventa jove que estava posseïda per un dimoni i que feia guanyar molts diners als seus amos perquè predeia el futur. Esta jove anava seguint a Pau i als seus companys dient en veu forta: «Estos hòmens són esclaus del Déu Altíssim i estan anunciant-vos el camí de la salvació!». És possible que el dimoni li fera dir a la serventa estes paraules per a fer creure a les persones que tant les seues prediccions com les ensenyances de Pau venien de Déu. D’esta manera, la gent no prestaria atenció als verdaders seguidors de Crist. Però Pau va fer que la jove callara a l’expulsar el dimoni que portava dins (Fets 16:16-18).

11. Què els va passar a Pau i a Siles després d’expulsar el dimoni de la serventa?

¹¹ Quan els amos de la serventa van descobrir que la seua font d’ingressos havia desaparegut, es van enfadar moltíssim. Van portar a Pau i a Siles a arrastrons al mercat, a on els magistrats, que representaven a Roma, celebraven les audiències. Els amos de la jove sabien que els jutges odiaven els jueus i que estaven orgullosos de ser romans. Aixina que els van dir que Pau i Siles estaven causant problemes perquè estaven ensenyant costums que als romans no els agradaven. Els que estaven escoltant no van tardar gens en actuar. El relat diu: «La multitud se’ls va tirar damunt, i els magistrats civils [...] van ordenar que els colpejaren amb vares». Després d’això, ferits com estaven, els van portar a la presó. El carceller els va tancar en la cel·la més amagada i els va posar els peus en el cep (Fets 16:19-24). La cel·la estava tan obscura que Pau i Siles quasi no podien vore’s l’un a l’altre. Però Jehovà sí que podia vore’ls (Sal. 139:12).

12. a) Com veien la persecució Pau i els seus companys, i per què? b) Quines classes d’oposició utilitzen Satanàs i els qui estan influenciats per ell?

¹² Anys abans, Jesús va dir als seus seguidors: «Vos perseguiran a vosaltres» (Jn. 15:20). Aixina que quan Pau i els seus companys anaren a Macedònia, esperaven que la gent se’ls oposara. Per tant, quan va  començar la persecució, no la van vore com si Jehovà els desaprovara, sinó com una expressió de la ràbia de Satanàs. Hui en dia, la gent que està influenciada pel Diable actua igual que els qui s’oposaren a Pau i als seus companys en Filips. Alguns opositors deshonrats s’inventen històries falses sobre nosaltres en l’escola o en la faena i això fa que altres persones es posen en contra nostra. A més, en alguns països, els opositors religiosos ens porten als tribunals perquè diuen que pertorbem la pau i ensenyem coses amb les quals no estan d’acord els creients de tota la vida. Inclús en alguns llocs, colpegen i empresonen als nostres germans, però de nou Jehovà ho veu tot (1 Pe. 3:12).

13. Per què el carceller els va preguntar: «Què he de fer per a salvar-me»?

¹³ Pau i Siles degueren necessitar temps per a assimilar tot el que els havia passat eixe dia. Aixina i tot, a mitjanit, ja s’havien recuperat lo suficient dels colps perquè «estaven orant i alabant a Déu amb cançons». En eixe moment, un terratrèmol va sacsejar la presó. El carceller es va despertar, va vore les portes de la presó obertes i li va agarrar por pensant que els presoners s’havien escapat. Sabia que el castigarien per deixar-los escapar, aixina que «va traure l’espasa i, quan estava a punt de llevar-se la vida, Pau va cridar ben fort: “No et faces mal, que estem tots ací!”». El carceller, tot atordit, els va preguntar: «Senyors, què he de fer per a salvar-me?». Pau i Siles, que sabien que no era cosa d’ells salvar-lo, sinó que era Jesús l’únic que podia fer-ho, li van dir: «Creu en el Senyor Jesús, i vos salvareu tu i els de ta casa» (Fets 16:25-31).

14. a) Com van ajudar Pau i Siles al carceller? b) Quina benedicció van rebre Pau i Siles per haver afrontat la persecució amb goig?

¹⁴ Era sincera la pregunta que va fer el carceller? Pau tenia clar que sí. El carceller era gentil i no estava familiaritzat amb les Escriptures, aixina que abans de fer-se cristià necessitava aprendre i acceptar les veritats bàsiques. Per això, Pau i Siles «li van predicar la paraula de Jehovà» amb paciència. Estaven tan centrats parlant amb ell que es van oblidar dels colps que havien rebut, però el carceller els va vore els talls que tenien en l’esquena i els va curar les ferides. «En seguida, ell i tots els seus es batejaren». Quina benedicció més gran reberen Pau i Siles per afrontar la persecució amb goig! (Fets 16:32-34)

15. a) Com han seguit l’exemple de Pau i Siles molts Testimonis de hui en dia? b) Per què hauríem de continuar visitant les persones del nostre territori?

¹⁵ Igual que Pau i Siles, molts testimonis de Jehovà de hui en dia han tingut bons resultats al predicar les bones notícies mentres han estat en la presó per la seua fe. Per exemple, en un moment en concret, el 40 per cent dels testimonis de Jehovà que hi havia en un país on la nostra obra estava prohibida havia aprés la veritat quan estava a la presó (Isa.  54:17). Una cosa a tindre en compte és que el carceller va demanar ajuda únicament després del terratrèmol. Lo mateix pot passar hui en dia. Algunes persones que mai s’han interessat pel missatge del Regne podrien mostrar interés després que alguna circumstància difícil sacsege la seua vida. Aixina que és molt important que visitem i revisitem regularment la gent del nostre territori per a estar ahí en cas que algun dia vullguen acceptar la nostra ajuda.

16. Què va passar al sendemà que Pau i Siles reberen la palissa?

¹⁶ Al sendemà d’haver rebut la palissa, els magistrats van ordenar que alliberaren a Pau i a Siles, però Pau va dir: «Ens han assotat públicament sense haver-nos jutjat, a nosaltres, que som romans, i ens han tancat en la presó. I ara volen alliberar-nos d’amagat? D’això res! Que vinguen ells mateixos a posar-nos en llibertat». A l’enterar-se que estos dos hòmens eren ciutadans romans, als magistrats «els va agarrar por» perquè havien violat els seus drets. d Els magistrats havien manat que els colpejaren públicament i ara havien de demanar disculpes davant de tots. Aixina que la situació se’ls va girar en contra. El relat continua dient que a Pau i a Siles els demanaren que se n’anaren de Filips. Ells van fer cas, però primer van dedicar temps a animar els nous deixebles.

17. Quina lliçó aprengueren els nous deixebles al vore l’aguant de Pau i Siles?

¹⁷ Si s’hagueren respectat els drets de Pau i Siles com a ciutadans romans, possiblement haurien evitat que els colpejaren (Fets 22:25, 26). Però si eixe haguera sigut el cas, els deixebles d’allí podrien haver pensat que Pau i Siles havien utilitzat els seus drets per a evitar patir per les bones notícies. ¿Com hauria afectat això a la fe dels deixebles que no eren ciutadans romans? Després de tot, la llei no els protegia de ser colpejats, però com Pau i Siles van aguantar el castic, van demostrar als nous creients que els seguidors de Crist poden mantindre’s fidels quan patixen persecució. A més, com Pau i Siles van exigir que es reconeguera la seua ciutadania, els magistrats romans no van tindre més remei que reconéixer que havien actuat en contra de la llei. Això faria que els magistrats anaren més amb compte a l’hora d’obeir la llei i ajudaria a protegir els cristians d’atacs similars en el futur.

18. a) Com imiten l’exemple de Pau els superintendents de hui en dia? b) Com defenem i establim legalment les bones notícies en l’actualitat?

¹⁸ Hui en dia, els superintendents cristians també ens ensenyen per mitjà del seu exemple. Per això, estan dispostos a fer el que esperen que facen els germans. A més, igual que Pau, tots nosaltres considerem  amb deteniment com i quan utilitzar els nostres drets legals per a obtindre protecció. Si fa falta, acudim als tribunals locals, nacionals i internacionals per a obtindre protecció legal i, d’esta manera, poder continuar adorant a Jehovà. El nostre objectiu no és fer reformes socials, sinó «defendre i establir legalment les bones notícies», tal com Pau va escriure a la congregació de Filips uns 10 anys després d’estar empresonat allí (Fili. 1:7). Aixina que, igual que Pau i els seus companys, estem decidits a continuar declarant «les bones notícies» allà on l’esperit de Déu ens guie sense importar el que decidisquen els tribunals (Fets 16:10).