1, 2. Qui està viatjant de Filips a Tessalònica, i què és possible que recorden mentres fan este viatge?

 PAU, Siles i Timoteu viatgen per una calçada romana molt transitada que travessa muntanyes escarpades. Esta carretera és tota una obra d’enginyeria. De quan en quan, se senten els brams dels burros, el soroll de les rodes dels carros al passar pel paviment i les veus dels mercaders, soldats i artesans que van parlant. Els tres companys van per este camí de Filips a Tessalònica, que està a més de 130 quilòmetres de distància. El viatge no és gens fàcil, especialment per a Pau i Siles, ja que encara estan recuperant-se de la palissa que els han pegat en Filips (Fets 16:22, 23).

² Han de caminar molts quilòmetres i això podria desanimar-los. Però segur que anar conversant els fa el viatge més agradable. Encara recorden molt bé l’emocionant experiència que han tingut en Filips al vore que el carceller i la seua família s’han fet creients. Açò ha fet que encara estiguen més decidits a continuar proclamant la paraula de Déu. No obstant, a mesura que s’acosten a la ciutat costera de Tessalònica, és possible que es pregunten com els tractaran els jueus d’allí. ¿Els pegaran una palissa com en Filips?

3. Com ens pot ajudar estudiar l’exemple de Pau?

³ Amb el temps, quan Pau va escriure la seua primera carta als tessalonicencs, va explicar com se sentia: «Com ja sabeu, en Filips vam patir i ens tractaren malament, però gràcies al nostre Déu ens vam armar de valor per a anunciar-vos les bones notícies de Déu a pesar d’una forta oposició» (1 Tes. 2:2 TNM). Aixina que és possible que estes paraules donen a entendre que Pau no tenia clar si entrar a la ciutat de Tessalònica o no, sobretot pel que li havia passat en Filips. Eres capaç de posar-te en la pell de Pau? Alguna vegada se t’ha fet costera amunt predicar? Pau sabia que Jehovà l’enfortiria i que li donaria la valentia que necessitava. Estudiar el seu exemple ens pot ajudar a tindre la mateixa confiança (1 Cor. 4:16).

4. Per què és probable que Pau passara més de tres setmanes en Tessalònica?

⁴ El relat ens diu que, quan Pau va estar en Tessalònica, va predicar en la sinagoga durant tres dissabtes. No obstant, això no significa necessàriament que estiguera en esta ciutat només tres setmanes. Per una part, és possible que no anara a la sinagoga només arribar allí. A més, les cartes de Pau donen a entendre que, quan va estar en Tessalònica, ell i els seus companys treballaren per a mantindre’s (1 Tes. 2:9; 2 Tes. 3:7, 8). Per altra part, els germans de Filips li van enviar ajuda en dos ocasions per a cobrir les seues necessitats (Fili. 4:16). Per tant, tot pareix indicar que Pau va estar en Tessalònica durant més de tres setmanes.

5. Què va fer Pau per a convéncer la gent del que estava ensenyant?

⁵ Després d’agarrar forces per a predicar, Pau es va dirigir als que estaven reunits en la sinagoga. Tal com tenia per costum, «va raonar amb ells utilitzant les Escriptures. Citava d’elles per a explicar i demostrar que era necessari que el Crist patira i ressuscitara. Els deia: “Este Jesús de qui vos estic parlant és el Crist”» (Fets 17:2, 3). Fixem-nos que Pau no va apel·lar a les emocions, sinó a la lògica. Ell sabia que els que havien assistit a la sinagoga coneixien i respectaven les Escriptures, però com encara no entenien que Jesús de Natzaret era el Messies promés, Pau va raonar amb ells basant-se en les Escriptures.

6. Com va raonar Jesús amb les Escriptures, i amb quin resultat?

⁶ Pau va seguir el mateix model que ens va deixar Jesús, qui va utilitzar les Escriptures per a basar les seues ensenyances. Per exemple, quan va estar ací en la terra, Jesús va dir als seus deixebles que les Escriptures deien que el Fill de l’Home havia de patir, morir i ser ressuscitat (Mat. 16:21). Jesús no només es va aparéixer després de ressuscitar per a demostrar que havia dit la veritat, sinó que els va donar més raons per a creure en la Paraula de Déu. El relat diu que, «començant per Moisés i tots els Profetes, els va explicar el que es deia d’ell en totes les Escriptures». El resultat va ser que els deixebles digueren: «Amb raó ens cremava el cor quan ens parlava pel camí i ens explicava clarament les Escriptures!» (Lluc 24:13, 27, 32).

7. Per què és important que basem les nostres ensenyances en la Bíblia?

⁷ El missatge de la Paraula de Déu té molt de poder (Heb. 4:12). Per això, hui en dia els cristians basem les nostres ensenyances en ella, tal com van fer Jesús, Pau i els altres apòstols. Nosaltres també raonem amb les persones, els expliquem el que la Bíblia diu i la utilitzem per a demostrar que el que ensenyem està basat en ella. A més, quan utilitzem la Bíblia freqüentment, ajudem les persones a entendre que el missatge que portem no és nostre, sinó que són les ensenyances de Déu. Açò també ens ajuda a nosaltres a entendre que el que ensenyem està basat fermament  en la Bíblia i que és completament confiable. Veritat que açò ens dona la seguretat que necessitem per a predicar amb valentia igual que Pau?

8-10. a) Com va respondre la gent de Tessalònica a les bones notícies? b) Per què alguns jueus li tenien zels a Pau? c) Com van reaccionar els jueus que s’oposaren al missatge?

⁸ Com Pau ja havia sigut perseguit, sabia que estes paraules de Jesús eren certes: «L’esclau no és més que el seu amo. Si m’han perseguit a mi, també vos perseguiran a vosaltres; si han obeït les meues paraules, també obeiran les vostres» (Jn. 15:20). Això és just el que li va passar en Tessalònica: alguns van acceptar de bona gana el missatge i altres el van rebutjar. Respecte als jueus que reaccionaren favorablement, Lluc va dir: «Alguns d’ells es van fer creients i es van unir a Pau i a Siles. Lo mateix van fer una gran multitud de grecs que adoraven a Déu i moltes dones importants» (Fets 17:4). Segur que estos nous deixebles es van alegrar molt d’entendre correctament les Escriptures.

⁹ Encara que alguns apreciaren molt el que Pau els havia ensenyat, a altres els va pegar tort. Alguns jueus de Tessalònica havien ensenyat a alguns gentils grecs per a que es convertiren al judaisme. De fet, els havien ensenyat de les Escriptures Hebrees i pensaven que eren deixebles seus. Per tant, com ara Pau estava convencent a «una gran multitud de grecs», estos jueus estaven zelosos i sentien que Pau els estava furtant, i damunt davant dels seus nassos, en la seua sinagoga! Aixina que els jueus estaven que trinaven.

¹⁰ El relat continua dient: «Però els jueus, que tenien enveja, van reunir alguns hòmens malvats que anaven bambant per la plaça i formaren una xusma que va encendre els ànims de la gent de la ciutat. Aleshores, van entrar a la força en casa de Jasó buscant a Pau i a Siles per a entregar-los a la xusma. Com no els van trobar, van arrastrar a Jasó i a alguns germans davant dels governants de la ciutat cridant: “Eixos hòmens que van revolucionant-ho tot allà per on passen també han arribat ací, i Jasó els ha acollit en sa casa! Tots estos van en contra dels decrets del Cèsar, perquè diuen que hi ha un altre rei, Jesús”» (Fets 17:5-7). Com afectaria açò a Pau i als seus companys?

11. Quines acusacions presentaren contra Pau i els seus companys, i quina llei volien gastar en contra d’ells? (Consulta la nota.)

¹¹ Les xusmes són molt perilloses; són com les aigües que baixen d’un riu desbordat: violentes i descontrolades. Eixa va ser la tàctica que gastaren els jueus per a desfer-se de Pau i Siles. Després d’«entregar-los a la xusma» van tractar de convéncer els governants acusant-los de delictes molt greus. La primera acusació va ser que Pau i els seus companys estaven «revolucionant-ho tot», encara que ells  no havien causat eixa agitació en Tessalònica. I la segona acusació encara era més greu, ja que afirmaven que Pau i els seus companys havien proclamat un altre Rei, Jesús, i d’esta manera havien violat la llei de l’emperador. a

12. Què demostra que les acusacions contra els cristians en Tessalònica podrien haver acabat molt malament?

¹² Recordem que els líders religiosos van acusar a Jesús d’una cosa pareguda quan li van dir a Pilat: «Hem trobat este home provocant revoltes entre el nostre poble [...] dient que ell mateix és el Crist, un rei» (Lluc 23:2). És possible que Pilat tinguera por que l’emperador l’acusara d’alta traïció, aixina que va sentenciar a mort a Jesús. De forma pareguda, els càrrecs dels quals s’acusava els cristians en Tessalònica podrien haver-los portat conseqüències greus. Una obra de consulta diu: «Esta acusació era molt perillosa. El simple fet que algú suggerira que s’estava traint l’emperador, podria acabar amb la mort de l’acusat». b Tindrien èxit els seus plans malvats?

13, 14. a) Per què va fracassar la xusma en el seu intent de parar la predicació? b) Com va demostrar Pau ser prudent com Crist, i com podem imitar el seu exemple?

¹³ La xusma va fracassar en el seu intent de parar la predicació en Tessalònica. Per una part, no van poder trobar a Pau i a Siles i, per l’altra, és probable que els governants de la ciutat no estigueren convençuts que les acusacions foren certes. Aixina que «després de demanar-los una fiança», probablement una quantitat de diners, van alliberar a Jasó i als altres germans que havien agarrat (Fets 17:8, 9). Pau va ser prudent i va seguir el consell de Jesús de ser «astuts com les serps, però innocents com els coloms» i es va mantindre allunyat del perill per tal de poder continuar predicant en altres parts (Mat. 10:16). Per tant, encara que Pau era valent, no va ser un imprudent. Com podem imitar el seu exemple els cristians de hui en dia?

¹⁴ En temps més moderns, el clero de la cristiandat a sovint ha incitat les xusmes a anar en contra dels testimonis de Jehovà. Han tractat de convéncer els governants per a que es posicionen en contra dels Testimonis acusant-nos de sedició i de traïció. Igual que va passar en el segle I, els opositors de hui en dia també estan zelosos perquè veuen que cada volta s’estan unint més persones al poble de Jehovà. En qualsevol cas, els cristians no busquem problemes. En comptes de buscar confrontacions amb persones cabotes que tenen ganes de discutir, sempre que podem intentem  continuar predicant en pau, tal volta tornant en una altra ocasió quan les coses s’hagen calmat.

15. Com va respondre la gent de Berea a les bones notícies?

¹⁵ Per tal d’evitar el perill, els germans van enviar a Pau i a Siles a Berea, que estava a uns 65 quilòmetres de distància. Una volta arribaren allí, Pau va anar a la sinagoga i es va alegrar molt de trobar a persones que volgueren escoltar les bones notícies. Lluc va escriure que els cristians de Berea «eren més nobles que els de Tessalònica, perquè acceptaren la paraula amb moltíssim d’interés i tots els dies examinaven les Escriptures amb deteniment per a vore si estes coses eren aixina» (Fets 17:10, 11). Això no vol dir que les persones que acceptaren la veritat en Tessalònica no tingueren una bona actitud. De fet, més tard, Pau va escriure sobre ells: «Donem constantment gràcies a Déu, perquè quan vosaltres rebéreu la paraula de Déu, que vau escoltar de nosaltres, no la vau acceptar com a paraula d’hòmens, sinó com el que és en realitat, la paraula de Déu, la qual també està actuant en vosaltres, els creients» (1 Tes. 2:13 TNM). Però, per què els jueus de Berea eren tan nobles?

16. Per què diu el relat que els jueus de Berea eren tan «nobles»?

¹⁶ Quan els jueus de Berea escoltaren una cosa nova de part de Pau, no se n’anaren a ningun extrem: ni foren uns desconfiats ni tampoc uns crèduls. Primerament, escoltaren amb atenció a Pau mentres els explicava les Escriptures i, després, per a comprovar el que havien escoltat, van examinar amb deteniment la Paraula de Déu. A més, estudiaven les Escriptures en profunditat i «amb moltíssim d’interés»  tots els dies, i no només els dissabtes. També es prenien el temps necessari per a vore com quadraven les Escriptures amb el que acabaven d’aprendre. Per últim, van demostrar ser humils al fer canvis, ja que «molts d’ells es van fer creients» (Fets 17:12). Amb raó va dir Lluc que eren tan «nobles»!

17. Per què és digne d’elogi l’exemple dels jueus de Berea, i com podem imitar-lo inclús si ja fa temps que hem acceptat la veritat?

¹⁷ Els jueus de Berea no s’imaginaven que la seua bona actitud cap a les bones notícies quedaria registrada en la Bíblia i que seria un bon exemple per a nosaltres. De fet, van fer exactament tant el que Jehovà com Pau esperaven d’ells. D’igual manera, el que volem que facen les persones és que estudien la Bíblia amb deteniment per a que la seua fe estiga basada sòlidament en la Paraula de Déu. Però, i en el nostre cas? ¿Vol dir això que, una volta que acceptem la veritat, ja no necessitem tindre eixa actitud tan noble? Tot lo contrari, encara és més important que demostrem més interés en aprendre de Jehovà i en aplicar ràpidament el que aprenem. Si fem això, permetrem que Jehovà ens modele i que ens capacite per a arribar a ser el que ell vol (Isa. 64:7 [v. 8 TNM]). D’esta manera, continuarem sent útils al nostre Pare Jehovà i ell estarà molt content amb nosaltres.

18, 19. a) Per què se’n va anar Pau de Berea, i com podem imitar la seua perseverança? b) A on i a qui predicaria Pau ara?

¹⁸ Pau no es va quedar molt de temps en Berea. El relat diu: «Però quan els jueus de Tessalònica es van enterar que Pau també estava predicant la paraula de Déu en Berea, anaren allí a provocar i a alterar les multituds. En seguida, els germans enviaren a Pau cap a la costa, però Siles i Timoteu es van quedar en Berea. Per la seua part, els que acompanyaven a Pau el van portar fins a Atenes. Després se’n tornaren amb l’encàrrec de dir-los a Siles i a Timoteu que es reuniren amb Pau tan prompte com pogueren» (Fets 17:13-15). Estos opositors estaven determinats a no deixar tranquils a Pau i als altres germans. No van tindre prou en fer que Pau se n’anara de Tessalònica, sinó que a més van anar a Berea a provocar i a alterar les multituds. No obstant, no van tindre èxit perquè, com Pau sabia que el seu territori era molt gran, simplement se’n va anar a un altre lloc a predicar. Hui en dia, nosaltres també volem estar determinats a no deixar que ningú ens impedisca predicar les bones notícies.

¹⁹ Després d’haver donat un testimoni complet als jueus de Tessalònica i de Berea, Pau degué haver aprés molt sobre la importància de donar un testimoni amb valentia i de raonar a partir de les Escriptures. Segur que nosaltres també hem aprés molt a l’examinar el seu exemple. A continuació, Pau va predicar a persones amb creences totalment diferents: els gentils d’Atenes. Com li aniria en esta ciutat? Això ho vorem en el següent capítol.