La Bíblia diu que Satanàs «enganya el món sencer» (Apocalipsi 12:9). Satanàs i els seus dimonis no volen que creguem el que diu la Paraula de Déu, la Bíblia. Intenten fer-nos creure que els morts estan vius en algun lloc en la regió dels esperits. Vegem com ho fan.

Moltes religions ensenyen que tot ser humà té una ànima que passa a la regió dels esperits després de morir el cos físic. Diuen que el cos mor, però l’ànima no. A més, afirmen que l’ànima no pot morir, que és immortal.

Però la Paraula de Déu no ensenya això. La Bíblia mostra que l’ànima és la persona, no una cosa dins de la persona. Per exemple, al descriure la creació d’Adam, la Bíblia diu: «I Jehovà Déu va passar a formar l’home amb pols de la terra i a bufar-li en els narius l’alé de vida, i l’home es va convertir en un ser viu» (Gènesi 2:7). Per tant, a Adam no se li va donar una ànima; ell era una ànima.

Als animals també se’ls anomena de la mateixa manera (Gènesi 1:20, 21, 24, 30).

Com la paraula ànima en la Bíblia fa referència a la persona mateixa, no ens hauria de sorprendre saber que les ànimes moren. Les Escriptures diuen:

• «Només el qui peque [o l’ànima que peque] morirà.» (Ezequiel 18:4)

• «Llavors va cridar: “Que muira jo [o la meua ànima] amb tots els filisteus!”.» (Jutges 16:30)

• «Què és permés en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida [o una ànima] o deixar-la perdre?» (Marc 3:4)

Altres textos bíblics mostren que les ànimes poden ser destruïdes (Gènesi 17:14), mortes a espasa (Josué 10:37), estrangulades (Job 7:15) i ofegades (Jonàs 2:6 [v. 5 en altres bíblies]). Com podem comprovar, l’ànima pot morir.

Si lliges la Bíblia des del principi fins al final, no trobaràs en ningun lloc l’expressió «ànima immortal». L’ànima humana no és un esperit. L’ensenyança de l’ànima immortal no és una ensenyança bíblica. És una ensenyança de Satanàs i els seus dimonis. Jehovà odia totes les mentires religioses (Proverbis 6:16-19; 1 Timoteu 4:1, 2).

Satanàs també enganya la gent a través dels mèdiums. Un mèdium és una persona que pot rebre missatges directament del món dels esperits. Moltíssimes persones, entre ells el mateix mèdium, creuen que estos missatges venen dels esperits dels difunts. Però com hem vist en la Bíblia, això és impossible (Eclesiastés 9:5, 6, 10).

Llavors, de qui venen eixos missatges? Dels mateixos dimonis! Els dimonis poden observar algú quan està viu; saben com parlava, quina aparença tenia, el que va fer i el que sabia. Per això, per a ells és fàcil imitar les persones que han mort (1 Samuel 28:3-19).

Satanàs també promou la mentira sobre els morts per mitjà d’històries falses. Eixes històries solen apartar la gent de la veritat bíblica (2 Timoteu 4:4).

En Àfrica hi ha molts contes sobre persones a qui es va vore vives després de morir. Lo típic és vore a la persona en algun lloc molt distant d’on vivia. Però, pregunta’t: «Pareix raonable que si algú poguera tornar d’entre els morts, ho fera en un lloc molt allunyat dels seus familiars i amics?».

A més, no podria ser que la persona a qui s’ha vist senzillament es parega a la que va morir? Per exemple, dos ministres cristians que predicaven en una zona rural notaren que un home major els seguia durant unes hores. Quan li preguntaren per què els seguia, descobriren que l’home creia que un d’ells era un germà seu que havia faltat feia uns anys. Clar, aquell home estava equivocat, però es negava a creure que estiguera equivocat. Imagina’t la història que els contaria després als seus amics i veïns!

Segur que has sentit parlar de coses rares que la gent ha vist, escoltat o somiat. Normalment, eixes experiències solen espantar a qui les tenen. Marein, qui vivia en Àfrica occidental, solia escoltar la veu de la seua iaia difunta cridant-la per la nit. Encollida de por, Marein xillava i despertava a tota la seua família. Amb el temps, va perdre el juí.

Doncs bé, si els morts en realitat estigueren vius, seria raonable que espantaren els seus sers estimats? Per descomptat que no. La font d’eixos missatges nocius són els dimonis.

Però, què es pot dir dels missatges que pareixen útils i consoladors? Per exemple, Gbassay, de Sierra Leone, estava malalta. Va tindre un somni on se li va aparéixer el seu difunt pare. Ell li va dir que anara a cert arbre, li llevara una fulla, la mesclara amb aigua i es beguera la mescla. No havia de parlar amb ningú abans de fer això. Ella va seguir les instruccions i es va curar.

Una altra senyora va dir que el seu difunt espòs se li va aparéixer una nit. Va dir que tenia molt bon aspecte i que portava roba elegant.

Estos missatges i visions semblen bons i útils. Ara bé, provenen de Déu? No; no venen d’ell. Jehovà és «el Déu fidel» (Salm 31:6 [v. 5 en altres bíblies]). Mai voldria enganyar-nos. Només els dimonis fan això.

Però hi haurà dimonis bons? No. Encara que a voltes potser aparenten que volen ajudar, tots són roïns. Quan el Diable va parlar amb Eva, pareixia amigable. (Gènesi 3:1). Però quin va ser el resultat per a ella després d’haver-lo escoltat i d’haver fet el que ell va dir? Va morir.

Tot el món sap que no és estrany que una persona malvada siga amigable amb les persones que desitja enganyar o amb les que vol privar d’alguna cosa. «Dents blanques, cor negre», diu un proverbi africà. I la Paraula de Déu diu: «El mateix Satanàs també es disfressa d’àngel de llum» (2 Corintis 11:14).

Déu ja no es comunica amb la gent en la terra per mitjà de somnis, visions ni veus des del món dels esperits. Ell guia i instruïx la gent per mitjà de la Bíblia, la qual pot fer que estiguem «sempre a punt per a tota obra bona» (2 Timoteu 3:17).

Per tant, quan Jehovà ens advertix dels ardits del Diable, ho fa perquè ens estima. Sap que els dimonis són enemics perillosos.