Però, per què s’esforcen tant Satanàs i els seus dimonis per enganyar a la gent? Perquè volen que ens unim a ells en la seua rebeŀlió. Volen que els adorem. Volen que creguem les seues mentires i que practiquem coses que a Jehovà no li agraden. Moltes d’estes pràctiques estan relacionades amb els morts.

La mort d’un ser estimat és una experiència emocional molt dolorosa, i és normal i apropiat expressar el dol. Jesús, després de la mort del seu amic Llàtzer, «començà a plorar» (Joan 11:35).

Hi ha molts costums associats amb els morts i estes canvien segons el país del món en què es practiquen. Molts no estan en conflicte amb els principis bíblics. No obstant això, algunes pràctiques es basen en la idea que els morts estan vius i poden vore la gent que està viva. Els vetlatoris, les expressions de dol extremes i les cerimònies funerals molt pomposes tenen les seues arrels en el temor de desagradar als esperits dels morts. Però en vista que «els morts ja no saben res», els qui practiquen estes coses promouen les mentires de Satanàs (Eclesiastés 9:5).

Altres costums o cerimònies sorgixen de la creença que els morts necessiten l’ajuda dels vius i que, si no se’ls acontenta, poden causar-los algun dany. En alguns països se celebren banquets i sacrificis 40 dies o un any després de la mort d’una persona. Se suposa que això ajuda el difunt a «creuar» a la regió dels esperits. Una altra pràctica comuna és oferir aliment i beguda als morts.

Estes pràctiques són incorrectes perquè promouen les mentires de Satanàs sobre els morts. Aprovaria Jehovà que d’alguna manera estiguérem relacionats amb costums basats en ensenyances demoníaques? En absolut! (2 Corintis 6:14-18)

Els servents del Déu verdader no participen en pràctiques que donen suport a les mentires de Satanàs. En comptes d’això, amorosament concentren els seus esforços en ajudar els vius i consolar-los. Saben que, quan algú ha mort, només Jehovà pot ajudar a eixa persona (Job 14:14, 15).

Algunes persones es comuniquen directament amb els dimonis o a través d’un mèdium humà. Això rep el nom d’espiritisme. El vudú, la bruixeria, la màgia, la bonaventura i consultar els morts són diferents formes d’espiritisme.

La Bíblia condemna estes pràctiques al dir: «Que ningú de vosaltres [...] practique les arts d’endevinar o d’interpretar presagis, la màgia, les bruixeries, els encanteris, les consultes d’esperits, els auguris o les evocacions de morts. El Senyor detesta els qui practiquen aquestes arts» (Deuteronomi 18:10-12).

Per què ens dona Jehovà una advertència tan contundent contra estes pràctiques?

Per al nostre propi bé, Jehovà ens advertix contra tota forma d’espiritisme. Ell és amorós i s’interessa en la gent, i sap que els qui s’impliquen en el demonisme acaben patint.

Això és el que li va passar a Nilda, qui era mèdium espiritista al Brasil. Els dimonis li van arruïnar la vida. Ella diu: «Els esperits [...] em posseïen, em dominaven. Alternava entre l’estat conscient i inconscient, i em van internar per problemes psiquiàtrics. Els dimonis m’assetjaren tant que em va afectar el sistema nerviós. Vaig prendre calmants i vaig començar a beure i fumar constantment. Aquella situació es va allargar durant anys».

Després, amb l’ajuda de Jehovà i dels seus Testimonis en la terra, Nilda es va alliberar de la influència dels dimonis, i ara viu una vida amb significat i saludable. Diu: «Recomane a tots que mai, ni per un instant, tinguen res a vore amb els esperits malvats».