Els esperits existixen! En la regió invisible dels esperits hi ha esperits bons i esperits malvats. ¿Es tracta de persones que han viscut i han mort en la terra?

En realitat, no. Quan una persona mor, no se’n va al món dels esperits, com molts pensen. Com ho sabem? Perquè la Bíblia ho diu. La Bíblia és un llibre que conté la veritat i que prové de l’únic Déu verdader; el seu nom és Jehovà. Jehovà va crear els sers humans; ell sap molt bé què ens passa quan morim (Salm 83:18 TNM; 2 Timoteu 3:16).

La Bíblia diu que Déu va formar a Adam, el primer home, de la «pols de la terra» (Gènesi 2:7). Déu el va posar en el Paradís, el jardí de l’Edén. Si Adam haguera obeït a Jehovà, no hauria mort; encara estaria viu ací en la terra. Però quan va desobeir deliberadament la llei de Déu, Jehovà li va dir: «Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornes a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs» (Gènesi 3:19).

Què vol dir això? Pregunta’t: on estava Adam abans que Jehovà el creara de la pols? No estava en ningun lloc. No era un esperit celestial no nascut. No existia. Per això, quan Jehovà va dir que Adam tornaria a la pols, volgué dir que moriria. Adam no va passar a la regió dels esperits. Quan va morir, va tornar a estar sense vida, sense existència. La mort és l’absència de vida.

Però, què podem dir d’altres persones que han mort? També han deixat d’existir? La Bíblia dona la resposta:

• «Tot [tant els humans com els animals] va al mateix lloc: tot ha eixit de la pols i a la pols torna tot» (Eclesiastés 3:20).

• «Els morts ja no saben res» (Eclesiastés 9:5).

• «Els seus amors, els seus odis, les seues gelosies han mort amb ells» (Eclesiastés 9:6).

• «En el món dels morts [o Tomba] on hauràs d’anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa» (Eclesiastés 9:10).

• «Quan expiren, tornen a la terra i aquell dia es desfan els seus plans» (Salm 146:4).

Et costa acceptar el que diuen estos textos bíblics? Si és el cas, pensa en açò: en moltes famílies, l’home és qui treballa per a mantindre la seua dona i els seus fills. Quan ell mor, la seua família sol afrontar dificultats. A voltes, no tenen prou ni per a comprar menjar. A més, és possible que els enemics de l’home s’aprofiten de la família del difunt. Ara pregunta’t: «Si eixe home està viu en el món dels esperits, per què no continua mantenint la seua família? Per què no la protegix de la gent roïna?». Perquè els versicles citats abans diuen la veritat. Eixe home ja no té vida, no pot fer res (Salm 115:17).

Vol dir això que els morts no tornaran a viure mai més? No, de fet, parlarem de la resurrecció més avant. El que vol dir és que els morts no saben el que estàs fent; no poden vore’t, escoltar-te ni parlar amb tu. Tampoc poden ajudar-te. I no tens per què tindre’ls por, ja que no poden fer-te mal (Eclesiastés 9:4; Isaïes 26:14).