«Em vaig criar en un poblet de la província del nord», relata Dauda de Sierra Leone. «Una volta, quan era un xiquet, hi hagué una disputa entre la meua família i una altra família per un terreny. Les dos deien que aquella terra era seua. Per a resoldre l’assumpt, cridaren a un curandero. Este li va donar un espill a un altre home i el va cobrir amb una tela blanca. En seguida, l’home començà a tremolar i a suar davall de la tela. Mentres mirava en l’espill, va exclamar: “Veig un home major acostant-se! Va vestit de blanc. És alt i major, amb el monyo canós, i camina un poc de costat.”

«Estava descrivint el meu iaio! Llavors, es va posar histèric i va xillar: “Si no vos creieu el que dic, veniu i vegeu-ho vosaltres mateixos!” Òbviament, ningú es va atrevir a fer-ho. El curandero va calmar l’home aspergint-lo amb una mescla màgica de fulles i aigua que portava en una carabassa.

«Parlant a través de l’home que aguantava l’espill, el “iaio” va dir que el terreny era de la nostra família. Li va dir a la meua iaia que el cultivàrem sense preocupar-nos. L’altra família va acceptar la decisió i la qüestió quedà resolta.»

Experiències com estes són comunes en Àfrica occidental. Allí, com en altres parts del món, milions de persones creuen que els difunts passen al món dels esperits. Pensen que des d’allí poden observar la gent que viu en la terra i influir en la seua vida. És certa eixa creença? Serà de veres que els morts estan realment vius? Si no és aixina, qui són els qui afirmen ser els esperits dels difunts? Conéixer la resposta a estes preguntes és de vital importància; és una qüestió de vida o mort.