Un dia mentres Eva estava a soles, se li acostà una serp i li va dir: «És cert que Déu no vos deixa menjar de cap dels arbres?». Eva contestà: «Podem menjar-ne de tots, menys d’un. Si mengem del fruit d’eixe arbre, morirem». La serp li va assegurar: «No morireu. De fet, el que passarà si mengeu és que sereu com Déu». Era deveres això? No, era mentira, però Eva s’ho va creure. Quant més mirava el fruit, més ganes tenia de menjar-ne. Així que finalment en va menjar i li’n va donar també al seu home. Adam sabia que moririen si no feien cas del que Déu els havia dit, però en va menjar de totes maneres.

Més tard eixe mateix dia, Jehovà els va preguntar a Adam i Eva per què l’havien desobeït. Eva va culpar la serp i Adam a Eva. Jehovà els va expulsar del jardí per la seua desobediència i va posar uns àngels i una espasa de foc a l’entrada per assegurar-se que no pogueren tornar.

Jehovà va dir que també castigaria aquell que havia mentit Eva. En realitat, la serp no va ser la que parlà amb Eva, ja que Jehovà no va crear les serps amb la capacitat de parlar. Era un àngel malvat el qui va fer que la serp parlara, i així va enganyar Eva. Li diuen Satanàs el diable i, en el futur, Jehovà l’eliminarà per a que no puga enganyar a més persones, ni animar-les a fer coses roïnes.