A Egipte, als membres de la família de Jacob se’ls coneixia com els israelites. Després de la mort de Jacob i Josep, va començar a governar un faraó nou. A este li feia por que els israelites acabaren sent més poderosos que els egipcis, així que els va fer esclaus. Els obligava a fer rajoles i a treballar molt dur en el camp. Però quant més obligaven els israelites a fer treballs forçats, més es multiplicaven. Com que al faraó no li agradava gens això, va manar matar tots els israelites recent nascuts que foren xics. T’imagines la por que tindrien els israelites?

Joquèbed era una dona israelita que tenia un xiquet molt guapet. Per protegir-lo, el va posar dins d’una cistella i el va amagar entre els juncs del riu Nil. La germana d’este bebé, Míriam, es va quedar per allí a prop per vore el que passava.

La filla del faraó va anar al riu a banyar-se i allí va vore la cistella. Dins va trobar un bebé  plorant i li va fer molta llàstima. Míriam li va preguntar: «Vols que et busque una hebrea per a que li done de mamar i te’l crie?». La filla del faraó va acceptar, així que Míriam va tornar amb sa mare, Joquèbed. La filla del faraó li va dir: «Pren este xiquet i criame’l. Jo t’ho pagaré».

Quan el xiquet es va fer gran, Joquèbed el va portar a la filla del faraó, la qual li va posar Moisés i el va criar com si fóra fill seu. Moisés va créixer com un príncep i podia tindre tot el que vullguera. Però ell no s’havia oblidat de Jehovà, sabia que en realitat era israelita i no un egipci. Així que va triar servir Jehovà.

A l’edat de 40 anys, Moisés va decidir ajudar el seu poble. Un dia, va vore que un egipci maltractava un esclau israelita i quan va voler defendre’l, li va pegar tan fort a l’egipci que el va matar. Moisés el va amagar en l’arena, però quan el faraó va trobar el cos mort, va intentar matar Moisés. Així que Moisés va fugir a la terra de Madian, on Jehovà va cuidar d’ell.