Uns dos mesos després d’eixir d’Egipte, els israelites arribaren a la muntanya del Sinaí i acamparen allí. Jehovà li va demanar a Moisés que pujara a la muntanya i li va dir: «Jo vaig salvar els israelites. Dis-los que si m’obeïxen i guarden les meues lleis, seran el meu poble especial». Quan Moisés va baixar de la muntanya, va contar als israelites el que Jehovà li havia dit. Com van reaccionar? Ells li van contestar: «Farem tot allò que Jehovà ens diga».

Moisés va tornar a pujar a la muntanya i allí Jehovà li va dir: «D’ací tres dies parlaré amb tu. Així que advertix el poble que, durant eixe temps, no intenten pujar a la muntanya del Sinaí». Ràpidament, Moisés baixà i li digué al poble que es preparara per a escoltar el que Jehovà els havia de dir.

Al cap de tres dies, els israelites van vore que apareixia un núvol molt negre que rellampegava dalt de la muntanya. També van escoltar el soroll molt fort d’un tro i el so fortíssim d’un corn. Llavors, Jehovà baixà a la muntanya enmig del foc. Els israelites tenien tanta por que tremolaven. A més, va haver un terratrémol i la muntanya es va cobrir de fum. El so del corn era cada vegada més i més fort. En eixe moment, Jehovà els va dir: «Jo sóc Jehovà. No heu d’adorar cap altre déu excepte a mi».

Moisés pujà de nou a la muntanya on Jehovà donà lleis per al poble, lleis sobre com devien adorar-lo i com devien comportar-se. Després d’això, Moisés les va escriure i les va llegir als israelites. Ells van prometre: «Farem tot el que Jehovà ens ha dit que fem». Li havien fet una promesa a Déu però, serien capaços de complir-la?