Com que a Israel hi havia molta fam, una dona israelita, a qui li deien Noemí, el seu home i els seus dos fills van haver de mudar-se a la terra de Moab. Temps després, el seu home va faltar i els seus dos fills es van casar amb Rut i Orpà, les quals eren moabites. Tristament, amb el temps, els fills de Noemí també moriren.

Quan Noemí es va enterar que la fam ja havia acabat a Israel, va decidir tornar a la seua terra. Rut i Orpà viatjaren amb ella però, mentres anaven de camí, Noemí els va dir: «Heu sigut molt bones esposes i nores. M’agradaria que les dos vos tornàreu a casar. Torneu a Moab». Però elles li contestaren: «Et volem molt! No t’abandonarem mai». Noemí continuava animant-les a que se n’anaren, així que, finalment Orpà se’n va anar, però Rut es va quedar. No obstant, Noemí li va dir: «Orpà torna al seu poble i als seus déus. Ves-te’n amb ella, torna-te’n a casa de ta mare!». Però Rut li va dir: «Ni pensar-ho! No et deixaré. El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu». Com creus que es va sentir Noemí quan Rut li va dir això?

Rut i Noemí van arribar a Israel quan començava la collita de la civada. Rut rebuscava espigues en el camp d’un tal Booz, qui era fill de Rahab. Ell va sentir dir que Rut era moabita i que s’havia quedat lleialment amb la seua sogra Noemí. Per això, va manar als seus treballadors que deixaren algunes espigues extra en el camp per a que Rut les poguera arreplegar.

 A l’acabar el dia, Noemí li va preguntar a Rut: «De qui és el camp on has treballat hui?». I Rut li va dir: «De Booz». Noemí va afegir: «Booz és família del meu home! Treballa en eixe camp junt amb les altres jóvens, que allí estaràs bé».

Rut va continuar treballant en el camp de Booz fins que la collita va acabar. Booz va vore que Rut era molt treballadora i que era una dona exceŀlent. En aquell temps, si un home moria i no tenia fills, algú dels seus familiars solia casar-se amb la viuda. Així que Booz es va casar amb Rut i van tindre un fill al que li van posar Obed, qui va arribar a ser el iaio del rei David. Les amigues de Noemí estaven molt contentes i digueren: «Primer, Jehovà et va donar Rut, qui ha sigut molt bona nora, i ara tens un nét. Què Jehovà siga alabat!».