Jonatan, el fill major del rei Saül, era un soldat molt valent. David deia d’ell que era més ràpid que una àguila i més fort que un lleó. Un dia, Jonatan va vore 20 soldats filisteus dalt d’un terreny elevat i li va dir al seu escuder: «Només els atacarem si Jehovà ens dóna un senyal. Si els filisteus ens diuen que pugem, llavors sabrem que hem d’atacar». Els filisteus van cridar: «Pugeu ací i lluitem!». Així que els dos hòmens van pujar i van matar els soldats.

Com Jonatan era el fill major de Saül, hauria d’haver sigut el següent rei. Però sabia que Jehovà havia elegit David per a que fóra el pròxim rei d’Israel. No obstant, no li tenia zels. Jonatan i David es van fer molt bons amics, es van prometre que es protegirien i es  defendrien l’un a l’altre. Jonatan li va donar a David en senyal d’amistat el seu mantell, arc, cinturó i espassa.

Quan David estava fugint de Saül, Jonatan va anar a trobar-lo i li va dir: «Sigues fort i tingues ànim. Jehovà t’ha escollit per a que sigues rei. Fins i tot, mon pare ho sap». T’agradaria tindre un amic tan bo com Jonatan?

Més d’una volta, Jonatan va arriscar la seua vida per ajudar el seu amic. Sabia que el rei Saül volia matar David, així que li va dir a son pare: «Seria un pecat que matares David, ell no ha fet res roín». Saül es va enfadar moltíssim amb Jonatan. Anys després, Saül i Jonatan van morir junts en batalla.

Després de la mort de Jonatan, David va buscar Mefibóixet, el fill de Jonatan. Quan el va trobar li va dir: «Jo cuidaré de tu la resta de la teua vida perquè ton pare era molt bon amic meu. Viuràs al meu palau i menjaràs a la meua taula». David mai es va oblidar del seu amic Jonatan.