Josafat, el rei de Judà, va destruir els altars de Baal i els ídols de la nació. El rei volia que la gent coneguera les lleis de Jehovà, així que va enviar prínceps i levites per tot Judà a ensenyar-li-les.

Les nacions dels voltants tenien por d’atacar Judà perquè sabien que Jehovà estava amb ells. Inclús li feien regals al rei Josafat. Però aleshores, els moabites, els ammonites i aquells que venien de la regió de Seïr van anar a lluitar contra Judà. Com Josafat sabia que necessitava l’ajuda de Jehovà, va fer que tots els hòmens, dones i xiquets es reuniren a Jerusalem, i davant de tots li va dir a Jehovà en oració: «Jehovà, sense tu no podem guanyar. Per favor, dis-nos què hem de fer».

Jehovà va respondre l’oració dient-los: «No tingueu por, jo vos ajudaré. Situeu-vos i quedeu-vos quiets; observeu com vos salvaré». Com els va salvar Jehovà?

Al sendemà, Josafat va seleccionar uns cantors i els va dir que marxaren davant de l’exèrcit des de Jerusalem fins al camp de batalla, a un lloc que es deia Tecoa.

Mentres els cantors alabaven Jehovà amb alegria, ell lluitava pel seu poble. Va fer que els ammonites i els moabites estigueren tan confosos que començaren a atacar-se els uns als altres, i cap d’ells va sobreviure. Però Jehovà va protegir la nació de Judà, els soldats i els sacerdots. Tots els països dels voltants es van enterar del que Jehovà havia fet, i que encara defenia el seu poble. Com salva Jehovà els seus servents? De moltes maneres, i no necessita l’ajuda dels hòmens per a fer-ho.