Jezabel tenia una filla que es deia Atalia, i era tan roïna com sa mare. Atalia estava casada amb el rei de Judà i quan el seu home va morir, el seu fill va començar a regnar. Però quan el seu fill va morir, ella mateixa es va proclamar reina de Judà. Aleshores va intentar desfer-se de tota la línia reial assassinant qualsevol persona que poguera llevar-li el tron, inclús els seus propis néts! Tot el món li tenia por.

El gran sacerdot Joiadà i la seua dona Jehoixeba sabien que el que Atalia feia estava molt malament, així que van arriscar les seues vides per amagar un bebé anomenat Joaix, un dels néts d’Atalia, i criar-lo al temple.

Quan Joaix tenia set anys, Joiadà va reunir tots els caps de l’exèrcit i els levites, i els va dir: «Vigileu les portes del temple i no deixeu que entre ningú». Aleshores Joiadà va coronar Joaix rei de Judà, i el poble va cridar: «Llarga vida al rei!».

La reina Atalia va sentir els crits de la multitud i va anar corrents cap al temple. Quan va vore el nou rei, va xillar: «Traïció! Traïció!». Els caps militars van agarrar la reina malvada, se la van emportar i la van matar. Però, què va passar amb la mala influència que havia tingut en la nació?

Joiadà va animar la gent de Judà a fer un pacte on prometien adorar sols a Jehovà. Joiadà els va fer tombar el temple de Baal i destrossar els ídols. Va nomenar sacerdots i levites per a que  treballaren al temple, i la gent poguera tornar a adorar allí. Va assignar guardes que vigilaven el temple per a que ningú impur poguera entrar. Llavors Joiadà i els caps militars van portar Joaix al palau i el van assentar en el tron. La gent de Judà estava molt contenta. Com que per fi s’havien pogut lliurar de la malvada Atalia i de l’adoració a Baal, ara podien servir Jehovà! Veus de quina manera va ajudar molta gent el valor de Joiadà?