Què afirmen molts científics? Molts donen a entendre que el registre fòssil corrobora la teoria de l’origen comú de la vida. I com tots els sers vius utilitzen un «llenguatge informàtic» similar, l’ADN, afirmen que han d’haver evolucionat d’un avantpassat comú.

Què diu la Bíblia? El relat de Gènesi diu que les plantes, els sers marins, els animals terrestres i les aus van ser creats segons la seua «classe» (Gènesi 1:12, 20-25). Esta descripció permet l’existència de variacions dins d’una «classe», però també implica que hi ha unes barreres ben fixades que separen una classe d’una altra. A més, el relat bíblic de la creació ens porta a esperar que noves classes de criatures aparegueren en el registre fòssil de repent i completament formades.

Què revelen les proves? Donen suport a la descripció que fa la Bíblia del que va ocórrer, o donen la raó a Darwin? Què revelen els descobriments dels últims 150 anys?

En els últims anys, els científics han pogut comparar el codi genètic de desenes d’organismes uniceŀlulars, així com de plantes i animals. Pensaven que els resultats confirmarien el ramificat «arbre de la vida» proposat per Darwin, però no ha sigut així.

Què s’ha descobert amb la investigació? En 1999 el biòleg Malcolm S. Gordon va escriure: «Pareix que la vida ha tingut molts orígens. La base de l’arbre de la vida universal sembla que no tenia una única arrel». Demostren les proves que les branques principals de la vida estan connectades a un únic tronc, tal com creia Darwin? Gordon afig: «La versió tradicional de la teoria d’un avantpassat comú no pareix que aplique als regnes  tal com es coneixen hui en dia. Probablement tampoc aplica a molts, o a ningun, dels fílums, ni a moltes de les classes dins dels fílums».²⁹ *

Les últimes investigacions continuen contradient la teoria darwiniana d’un avantpassat comú. Per exemple, un article de la revista New Scientist de l’any 2009 va citar les següents paraules del científic evolucionista Eric Bapteste: «No tenim ninguna prova que demostre que l’arbre de la vida siga una realitat».³⁰ El mateix article també cita el següent comentari del biòleg evolucionista Michael Rose: «L’arbre de la vida està sent soterrat discretament, això ho saben tots. El que no és tan fàcil d’acceptar és el fet que la nostra visió fonamental de la biologia necessita canviar per complet».³¹ *

Molts científics recorren al registre fòssil per a defendre la idea que la vida es va originar d’un avantpassat comú. Per exemple, diuen que este registre documenta la idea que els peixos es van transformar en amfibis i els rèptils en mamífers. Però, què mostren realment les proves fòssils?

El paleontòleg evolucionista David M. Raup diu: «En comptes de trobar un desenvolupament progressiu de la vida, tant els geòlegs de l’època de Darwin com els de hui en dia han trobat un registre molt irregular, és a dir, les espècies apareixen en la seqüència de repent, no mostren quasi ningun canvi mentres formen part del registre i desapareixen de repent».³²

La veritat és que la major part dels fòssils evidencien que les diferents classes de criatures es mantenen estables al llarg d’extensos períodes de temps. No indiquen que una classe evolucionara fins a arribar a una altra. Les estructures corporals distintives i les noves característiques apareixen de repent. Per exemple, el ratpenat, amb els sistemes de sonar i d’ecolocalització, apareix sense cap vincle clar amb un avantpassat més primitiu.

De fet, més de la mitat de les principals categories de la vida animal semblen haver aparegut en un període de temps relativament curt. L’aparició abrupta en el registre fòssil de tantes formes de vida noves i diferents ha portat els paleontòlegs a referir-se a este període com «l’explosió cambriana». Quan va ser el període cambrià?

Suposem que els càlculs dels investigadors siguen exactes. Podríem representar la història de la Terra amb una línia de temps de la llargada d’un camp de futbol (1). A esta escala, hauries de caminar aproximadament set octaves parts del camp per a arribar al període cambrià (2). Durant un xicotet segment d’este període, apareixen en el registre fòssil les principals divisions de la vida animal. Amb quanta rapidesa? Si continuarem caminant, totes estes criatures apareixerien en menys d’un pas!

L’aparició relativament sobtada d’estes diferents formes de vida fa que alguns investigadors evolucionistes qüestionen  la versió tradicional de la teoria de Darwin. Per exemple, en una entrevista realitzada l’any 2008, el biòleg evolucionista Stuart Newman va exposar la necessitat d’una nova teoria de l’evolució que siga capaç d’explicar la brusca aparició de noves formes de vida. Va dir: «Crec que el concepte darwinià per a explicar tots els canvis evolutius serà relegat i quedarà com un més entre molts; potser ni tan sols serà el més important per a entendre la macroevolució, és a dir, l’evolució de les principals transicions en les estructures corporals».³³

Què es pot dir dels fòssils que s’utilitzen per a mostrar la transformació de peixos en amfibis, i de rèptils en mamífers? Són una prova sòlida del procés evolutiu? Quan s’examinen de prop, apareixen alguns problemes.

Per a començar, en els llibres de text, les dimensions de les criatures coŀlocades en la seqüència de rèptils a mamífers a voltes són enganyoses. Encara que es representen amb una mida pareguda, en realitat algunes són enormes i altres són xicotetes.

Un altre problema encara més seriós és la falta de proves que demostren que estes criatures estan d’alguna manera emparentades. Els espècimens de la sèrie solen estar separats per intervals que els científics han estimat en milions d’anys. El zoòleg Henry Gee diu al respecte: «Els intervals de temps que hi ha entre els fòssils són tan enormes que no podem dir res definitiu sobre la seua possible connexió per ascendència o descendència».³⁴ *

Respecte als fòssils de peixos i amfibis que s’han trobat, el biòleg Malcolm S. Gordon  afirma que representen només una xicoteta «mostra, possiblement molt poc representativa, de la biodiversitat que existia en eixos grups en aquelles èpoques». I afig: «No tenim forma de saber fins a quin punt aquells organismes específics van tindre rellevància en successos posteriors, o quin parentesc els unia».³⁵ *

Un article de National Geographic publicat en 2004 va comparar el registre fòssil a «una peŀlícula sobre l’evolució de la qual s’han perdut 999 de cada 1.000 fotogrames en la sala de muntatge».³⁶ Analitzem què implica esta comparació.

Imaginem que trobem 100 fotogrames d’una peŀlícula que originalment en tenia 100.000. Com determinarem l’argument? Potser ja tenim una idea preconcebuda, però, què passaria si només 5 dels 100 fotogrames concordaren amb l’argument que tenim pensat, mentres que els altres 95 explicaren una història molt diferent? Seria raonable afirmar que la nostra idea preconcebuda de l’argument és correcta basant-nos únicament en estos 5 fotogrames? Podria ser que els hàgem ordenat per a que s’adapten a la nostra teoria? No seria més lògic permetre que els altres 95 fotogrames influïren en la nostra opinió?

Quina relació té este exemple amb la manera com els evolucionistes veuen el registre fòssil? Durant anys, els investigadors no van reconéixer que la immensa majoria dels fòssils (els 95 fotogrames de la peŀlícula) mostraven que les espècies canvien molt poc amb el pas del temps. Per què han guardat silenci sobre un fet tan important? L’escriptor Richard Morris diu: «Aparentment, els paleontòlegs han adoptat la idea tradicional del canvi evolutiu gradual i s’han aferrat a esta  a pesar d’haver descobert proves de lo contrari. Han estat intentant interpretar l’evidència fòssil des de l’òptica de les idees evolutives ja acceptades».³⁷

I què es pot dir dels evolucionistes de l’actualitat? Podria ser que continuen presentant els fòssils en cert orde, no perquè la seqüència tinga el suport de la majoria de les proves fòssils i genètiques, sinó perquè quadra amb les idees actuals de l’evolució? *

Què penses? Quina conclusió encaixa millor amb les proves? Considera els fets que hem analitzat fins ara.

• La primera forma de vida en la Terra no va ser «simple».

• La probabilitat que els components de la cèŀlula sorgiren per atzar és pràcticament nuŀla.

• L’ADN, el «programa informàtic» que fa funcionar la cèŀlula, és increïblement complex i demostra un enginy que supera de bon tros qualsevol programa o sistema d’emmagatzematge de dades inventat per l’home.

• La investigació genètica mostra que la vida no es va originar d’un avantpassat comú. A més, el registre fòssil mostra que els principals grups d’animals van sorgir de repent.

Després d’analitzar estos fets, creus que harmonitzen amb l’explicació bíblica de l’origen de la vida? Et pareix raonable arribar a eixa conclusió? Ara bé, molts asseguren que la ciència contradiu bona part del relat bíblic de la creació. És això de veres? Què diu realment la Bíblia?