Imagina’t esta situació: Mentres juga amb els seus amics, Toni llança la pilota i trenca la finestra del veí.

Si fores Toni, què faries?

TENS TRES OPCIONS:

1. Arrancar a córrer.

2. Culpar a un altre.

3. Contar al veí el que ha passat i oferir-te a pagar la reparació.

Probablement penses que la primera opció és la millor. Però sempre hi ha bones raons per a que reconegues un error, encara que això implique un vidre trencat o qualsevol altra cosa.

1. És lo correcte.

   La Bíblia diu: «En tota ocasió volem portar-nos com cal» (Hebreus 13:18).

2. La gent està més disposada a perdonar aquells que reconeixen les seues faltes.

   La Bíblia diu: «Qui amaga les seues faltes no prosperarà; obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena [o les corregix]» (Proverbis 28:13).

3. Més important encara, li agrada a Déu.

   La Bíblia diu: «Perquè el Senyor detesta els perversos, mentre que als honrats els té per amics» (Proverbis 3:32).

Carina va intentar que son pare no s’enterara que li havien posat una multa per excés de velocitat. Però no va poder amagar-li-ho per molt de temps. Carina diu: «Un any després, mon pare va vore una multa que estava al meu nom. Em vaig clavar en un bon embolic!».

Quina és la lliçó? Carina assegura: «Tapar els errors sols empitjora les coses. Més avant, encara pagues les conseqüències!».

La Bíblia diu: «Tots entropessem [o cometem errors] sovint» (Jaume 3:2). Com hem vist, és una mostra d’humilitat i de maduresa reconéixer les teues faltes i, a més, fer-ho de seguida.

El següent pas és aprendre dels teus errors. Vera ens conta: «Intente vore cada equivocació com una oportunitat d’aprendre; una lliçó que m’ajudarà a ser millor persona i a saber reaccionar millor la pròxima volta». Com pots fer això?

Agarres la bici de ton pare i li l’estropeges. Ara què fas?

• No dir res amb l’esperança que ton pare no se n’adone.

• Contar-li tot el que ha passat.

• Contar-li què ha passat, però donant-li la culpa a un altre.

Suspens un examen perquè no has estudiat. Ara què fas?

• Dir que l’examen era molt difícil.

• Reconéixer que has suspés.

• Dir que el mestre et té mania.

 Tin present estes últimes situacions i posa’t en el lloc (1) de ton pare i (2) del teu mestre. Què pensarien de tu si en seguida admeteres que t’has equivocat? Què pensarien de tu si els amagares els teus errors?

Ara pensa en un error que vas cometre l’any passat i contesta les preguntes següents:

En què et vas equivocar? Com vas reaccionar?

• Ho vaig amagar.

• Li vaig donar la culpa a un altre.

• Ràpidament ho vaig admetre.

Si no vas reconéixer la teua falta, com et vas sentir després?

• Molt bé! D’això que em vaig lliurar!

• Mal, hauria d’haver dit la veritat.

Com podries haver afrontat millor la situació?

Què has aprés del teu error?

Què fa que alguns no siguen capaços de reconéixer que s’han equivocat?

Què pensarà la gent de tu si sempre intentes tapar els teus errors? I què creus que pensaran si els admets? (Lluc 16:10.)