1, 2. En la majoria dels casos, per què és bo fer preguntes?

T’HAS adonat que els xiquets fan moltes preguntes? Molts comencen a preguntar tan prompte com diuen la primera paraula. Amb curiositat i amb els ulls ben oberts et pregunten: “Per què el cel és blau? Per què brillen les estreles? Qui ha ensenyat als pardals a cantar?”. Encara que t’esforces, no sempre és fàcil respondre’ls. Inclús la millor resposta pot portar-te a una altra pregunta: “Per què?”.

² Els xiquets no són els únics que fan preguntes. A mesura que tots creixem, també continuem fent-ne. Per exemple, en fem per saber com arribar a un lloc, per evitar perills, o per curiositat. Però pareix que molta gent deixa de fer preguntes, especialment les més importants, o almenys deixen de buscar les respostes.

3. Per què deixen molts de buscar respostes a les preguntes més importants?

³ Pensa en la pregunta de la portada d’este llibre, les preguntes del pròleg i les del  començament d’este capítol. Són algunes de les més importants que et pots fer. Molta gent ha deixat de buscar les respostes. Per quina raó? Dóna la Bíblia estes respostes? Alguns opinen que són massa complicades. A altres els fa vergonya preguntar. I uns altres pensen que és millor deixar-les als líders i mestres religiosos. Què en penses tu?

4, 5. Quines són algunes de les preguntes més importants que pots fer-te, i per què hauries de buscar les respostes?

⁴ Probablement voldràs conéixer les respostes a les preguntes més importants de la vida. Segur que et preguntes: “Quin és el propòsit de la vida: només nàixer, envellir i morir? Com és Déu?”. És bo que et faces estes preguntes, i és important que no et dónes per vençut fins que no trobes respostes satisfactòries i fiables. Jesucrist, el Gran Mestre, va dir: “Demaneu, i Déu vos donarà; busqueu, i trobareu; toqueu, i Déu vos obrirà” (Mateu 7:7).

⁵ Si continues buscant les respostes a les preguntes importants, obtindràs molta satisfacció (Proverbis 2:1-5). A pesar del que t’hagen dit, hi ha respostes i pots trobar-les a la Bíblia. No són difícils d’entendre. Millor encara, et donen esperança i alegria, alhora que t’ajuden a tindre una vida plena. Per començar, vegem una pregunta que inquieta molta gent.

6. Per què pensa molta gent que Déu és indiferent al nostre sofriment?

⁶ Molts pensen que la resposta és sí. Diuen: “Si Déu es preocupara per nosaltres, el món seria un lloc ben diferent”. Per tot el món, veiem guerres, odi i desgràcies. I nosaltres ens posem malalts, passem  per sofriments i veiem morir familiars o amics. Per això, molta gent es pregunta: “Si Déu s’interessara per nosaltres, no allargaria la seua mà i evitaria que estes coses passaren?”.

7. a) Què han fet els mestres religiosos per a que la gent pense que Déu és dur de cor? b) Què diu la Bíblia sobre les adversitats que patim?

⁷ Pitjor encara, els mestres religiosos de vegades fan pensar a la gent que Déu és dur de cor. Per exemple, quan ocorre una desgràcia, diuen que és la Seua voluntat i, per tant, que ell és el culpable. De veritat és Déu aixina? Què en diu la Bíblia? Jaume 1:13 respon: “Que ningú, quan és provat, no diga: ‘Es Déu qui em tempta.’ Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú”. Així que Déu mai és el causant de la maldat que veus per totes parts (llig Job 34:10-12). Està clar que permet que passen desgràcies, però hi ha una gran diferència entre permetre que alguna cosa passe i causar-la.

8, 9. a) Posa un exemple de la diferència entre permetre la maldat i causar-la. b) Per què seria injust criticar Déu per permetre que la humanitat seguisca un mal camí?

⁸ Per exemple, pensa en un pare bo i savi que té un fill major que encara viu amb ell. El fill es rebel·la i decidix anar-se’n de casa. El seu pare no li ho impedix. Si el fill agafa un mal camí i es clava en problemes, tindria la culpa el pare dels problemes del seu fill? No (Lluc 15:11-13). Igualment, Déu no ha impedit que els humans trien un mal camí, però ell no és el culpable dels problemes que ells mateixos s’han buscat. Per tant, seria injust culpar Déu de tots els problemes de la humanitat.

⁹ Déu té bones raons per a permetre que la humanitat  seguisca un mal camí. Com és el nostre savi i poderós Creador, no té per què donar-nos explicacions. Però ens les dóna perquè ens vol. Al capítol 11 vorem amb més detall eixes raons. Pots estar segur que Déu no és el culpable dels nostres problemes. Al contrari, ens dóna l’única esperança de resoldre’ls (Isaïes 33:2).

10. Per què podem confiar que Déu desfarà tots els efectes de la maldat?

¹⁰ A més, Déu és sant (Isaïes 6:3). Açò significa que és pur i net, és a dir, que no té gens de maldat. Per tant, podem confiar plenament en ell. I això és més del que podem dir dels humans, que de vegades es tornen corruptes. Ni tan sols el governant més honest té el poder per reparar el mal que causen les persones roïnes. Però Déu és totpoderós. Ell pot i vol desfer tots els efectes que la maldat ha causat. Quan Déu actue, acabarà per sempre amb el mal (llig Salm 37:9-11).

11. a) Com se sent Déu davant de la injustícia? b) Com se sent Déu quan ens veu patir?

¹¹ Mentrestant, com se sent Déu quan veu el que passa al món i a la nostra vida? La Bíblia diu que ell “estima la justícia” (Salm 37:28). Aixina que s’interessa profundament per allò que està bé i allò que està malament. Odia totes les injustícies. La Bíblia diu que Déu “s’entristí” quan el món es va omplir de maldat en el passat (Gènesi 6:5, 6). I ell no ha canviat (Malaquies 3:6). Encara odia vore el sofriment que hi ha per tot el món; i odia vore com la gent patix. “Ell mateix es preocupa de vosaltres”, diu la Bíblia (llig 1 Pere 5:7).

12, 13. a) Per què tenim bones qualitats com l’amor, i com influïx este amor en la nostra manera de vore les injustícies? b) Per què pots estar segur que Déu acabarà amb els problemes del món?

 ¹² Com podem estar segurs que Déu odia vore’ns patir? Vegem-ne una altra prova. La Bíblia diu que l’home va ser creat a imatge de Déu (Gènesi 1:26). Així que si tenim bones qualitats, és perquè Déu també les té. Per exemple, no se’t trenca el cor quan veus patir algú innocent? Si t’afecta vore estes injustícies, estigues segur que a Déu encara més.

¹³ Una de les millors qualitats dels humans és la capacitat d’estimar. En això també ens semblem a Déu. La Bíblia diu que “Déu és amor” (1 Joan 4:8). Estimem perquè Déu estima. Si pogueres acabar amb els sofriments i les injustícies, no t’impulsaria l’amor a fer-ho? Clar que sí! Pots estar ben segur que Déu acabarà amb el sofriment i la injustícia. Les promeses mencionades al pròleg no són somnis ni esperances vanes. Les promeses de Déu sempre es complixen. Però per a creure en estes promeses cal que conegues millor al Déu que les ha fetes.

14. Quin és el nom de Déu, i per què hem d’utilitzar-lo?

¹⁴ Si vols conéixer algú, què fas? No li dius el teu nom? Quin és el nom de Déu? Moltes religions li diuen “Déu” o “Senyor”, però estos  no són noms propis. Són títols, com ara “rei” i “president”. La Bíblia diu que ell té molts títols, com “Déu” i “Senyor”. Però també diu que té un nom personal: Jehovà o Jahvé. Salm 83:19 (83:18 en altres bíblies) diu: “Tu ets l’únic Senyor [Jehovà, NM], l’Altíssim sobre tota la terra”. (Llig també Èxode 3:14, nota.) Si la teua traducció de la Bíblia no conté este nom i vols saber per què, mira l’apèndix «El nom de Déu: el seu ús i significat». La veritat és que el nom de Déu apareix milers de vegades en els antics manuscrits bíblics.  Per tant, Jehovà vol que sàpies el seu nom i l’utilitzes. Es pot dir que ell utilitza la Bíblia perquè el conegues.

15. Què significa el nom Jehovà?

¹⁵ Déu es va posar un nom ple de significat: Jehovà. Este nom significa que Déu pot complir qualsevol promesa que faça i que pot fer tot el que es propose. * El nom de Déu és únic. Li pertany només a ell. Jehovà és singular en molts aspectes. En quins?

16, 17. Què ens diuen de Jehovà els títols següents: a) “Totpoderós”? b) “Rei dels segles”? c) “Creador”?

¹⁶ Hem vist que el Salm 83:19 (83:18 en altres bíblies) diu que només Jehovà  és “l’Altíssim”. De la mateixa manera, només ell és “Totpoderós”. De fet, la Bíblia diu: “Grans i admirables són les teues obres, senyor i Déu totpoderós, justos i verdaders els teus camins, tu, rei de les nacions” (Apocalipsi 15:3, EVM). El títol “Totpoderós” indica que Jehovà és el ser més poderós que existix. El seu poder és incomparable; és suprem. Un altre títol que rep Jehovà i que ens recorda que és únic en un altre sentit és el que trobem a 1 Timoteu 1:17: “Rei dels segles”. Això significa que només ell ha existit sempre. De fet, Salm 90:2 diu: “Des de sempre i per sempre tu ets Déu”. Veritat que esta idea ens resulta impressionant?

¹⁷ Jehovà també és únic perquè només ell és el Creador. Apocalipsi 4:11 diu: “Ets digne, Senyor Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè has creat tot l’univers. Quan res no existia, tu vas voler que tot fóra creat”. Jehovà és el Creador de tot el que existix, és a dir, de les criatures espirituals del cel, de les estreles que brillen a la nit, dels fruits que creixen als arbres, dels peixos dels mars i dels rius...

18. Per què pensen algunes persones que mai podran acostar-se a Déu, però què en diu la Bíblia?

¹⁸ Alguns se senten intimidats quan lligen sobre les impressionants qualitats de Jehovà. Pensen que Déu està tan alt que mai podran arrimar-se-li o que ni tan sols li importen. Però, és veritat això? La Bíblia diu justament tot el contrari, ja que afirma que “ell no és lluny de ningú de nosaltres” (Fets 17:27). La Bíblia ens anima: “Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres” (Jaume 4:8).

19. a) Com pots acostar-te a Déu, i com et beneficia? b) Quines qualitats de Déu t’atrauen més?

 ¹⁹ Com pots acostar-te a Déu? En primer lloc, continua fent el que estàs fent ara: aprendre de Déu. Jesús va dir: “I la vida eterna és que et coneguen a tu, l’únic Déu verdader, i aquell que tu has enviat, Jesucrist” (Joan 17:3). Efectivament, la Bíblia diu que aprendre de Jehovà i del seu Fill, Jesucrist, porta a “vida eterna”! Ja vam vore que “Déu és amor” (1 Joan 4:16). Però, Jehovà té moltes altres qualitats, totes precioses i atraients. Per exemple, la Bíblia diu que Jehovà és “compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor!” (Èxode 34:6). Ell és “indulgent i bo” (Salm 86:5). I, a més, és pacient (2 Pere 3:9). A mesura que lliges la Bíblia, voràs com Jehovà ha manifestat estes atraients qualitats, i moltes altres.

20-22. a) Ens impedix acostar-nos a Déu el fet de no poder vore’l? Explica-ho. b) Quin consell potser et donen alguns amb bones intencions, però què deuries fer?

²⁰ És veritat que no podem vore Déu perquè és un esperit invisible (Joan 1:18; 4:24; 1 Timoteu 1:17). Però si lliges la Bíblia, pots arribar a conéixer-lo. De fet, el salmiste va dir que pots contemplar “l’encís” o agradabilitat de Jehovà (Salm 27:4; Romans 1:20). Això significa que quant més aprengues de Jehovà, més real serà per a tu, i més raons tindràs per a voler-lo i sentir-te a prop seu.

²¹ Entendràs per què la Bíblia ens ensenya a vore Jehovà com el nostre Pare (Mateu 6:9). No només ens va donar la vida, sinó que també vol que la visquem de la millor manera possible, tal com un bon pare vol per als seus xiquets (Salm 36:10 [36:9 en altres bíblies]). La Bíblia també diu que podem ser amics de Jehovà  (Jaume 2:23). T’ho imagines? Pots ser amic del Creador de l’univers!

²² A mesura que aprengues més de la Bíblia, és possible que hi haja persones que, amb bones intencions, t’animen a deixar d’estudiar-la. Probablement tinguen por que canvies de religió. Però no deixes que ningú t’impedisca cultivar la millor amistat que tindràs mai: l’amistat amb Déu.

23, 24. a) Per què has de continuar fent preguntes sobre el que estàs aprenent? b) Què vorem al següent capítol?

²³ Està clar! Al principi hi haurà coses que no entendràs. Però, no tingues por de demanar ajuda. Jesús va dir que és bo ser humil com un xiquet (Mateu 18:2-4). I, com ja hem vist, els xiquets sempre estan preguntant. Déu vol que trobes les respostes. La Bíblia destaca l’exemple de persones de l’antiguitat que desitjaven de tot cor conéixer Déu. Per això examinaven amb atenció les Escriptures i s’asseguraven que el que aprenien era la veritat (llig Fets 17:11).

²⁴ La millor manera d’aprendre de Jehovà és examinar la seua Paraula, la Bíblia. Esta és diferent de la resta dels llibres. Per què? Ho vorem al següent capítol.