1. Qui va crear tots els sers vius?

EL PROFETA Jeremies va dir que Jehovà és el “Déu veritable, el Déu viu” (Jeremies 10:10). A més, Jehovà Déu és el creador de tots els sers vius. Algunes criatures celestials li van dir: “Has creat tot l’univers. Quan res no existia, tu vas voler que tot fóra creat” (Apocalipsi 4:11). I el rei David va dir en una cançó d’alabança a Déu: “En tu hi ha la font de la vida” (Salm 36:10 [36:9 en altres bíblies]). Per tant, la vida és un regal de Déu.

2. Què fa Jehovà per a sustentar les nostres vides?

² Jehovà també ens manté amb vida (Fets 17:28). Ens dóna els aliments que mengem, l’aigua que bevem, l’aire que respirem i la terreta on vivim (llig Fets 14:15-17). I ho fa de manera que viure siga un plaer. Però, per a disfrutar de la vida al màxim, necessitem conéixer les lleis de Déu i obeir-les (Isaïes 48:17, 18).

3. Com va vore Jehovà l’assassinat d’Abel?

³ Déu vol que respectem la vida, tant la nostra com la dels altres. Per exemple, en els dies d’Adam i Eva, el seu fill Caín es va enfadar molt amb el seu germà xicotet,  Abel. Jehovà li va advertir que la seua ràbia el portaria a cometre un pecat greu. Però Caín no li va fer cas, “es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar” (Gènesi 4:3-8). Jehovà el va castigar (Gènesi 4:9-11).

4. En la Llei mosaica, com va destacar Déu el punt de vista correcte sobre la vida?

⁴ Uns 2.400 anys després, Jehovà va donar lleis al poble d’Israel perquè el servira com ell volia. Jehovà les va donar per mitjà del profeta Moisés, per això se les sol anomenar Llei mosaica. En part deia: “No mates” (Deuteronomi 5:17). Esta prohibició deixava clar als israelites que Déu valora la vida humana i que tots hem de valorar la vida dels altres.

5. Com hem de vore l’avort?

⁵ I què passa amb la vida de qui encara no ha nascut? Bé, d’acord amb la Llei mosaica, provocar la mort d’un embrió estava malament. Inclús eixa vida és preciosa per a Jehovà (llig Èxode 21:22, 23; Salm 127:3). Açò significa que l’avort està malament.

6. Per què no hauríem d’odiar els altres?

⁶ Respectar la vida també inclou tindre el punt de vista correcte cap als altres. La Bíblia diu: “Tot aquell que odia el seu germà és un assassí, i ja sabeu que cap assassí no té vida eterna dins d’ell” (1 Joan 3:15). Si volem viure per sempre, hem d’eliminar del nostre cor qualsevol rastre d’odi cap als altres, ja que és l’orige de quasi tota la violència (1 Joan 3:11, 12). Per tant, és molt important que aprenguem a voler-nos els uns als altres.

7. Quines pràctiques mostren falta de respecte per la vida?

⁷ Com demostrem que respectem la nostra vida? Normalment, la gent no vol morir, però alguns posen en perill la seua vida pels plaers. Per exemple, molts fumen tabac o prenen drogues. Estes substàncies  perjudiquen el cos i en molts casos provoquen la mort. La persona que té l’hàbit de consumir-ne no considera la vida sagrada. Als ulls de Déu estes pràctiques són impures, o brutes (llig Romans 6:19; 12:1; 2 Corintis 7:1). Per servir Déu com a ell li agrada, hem de deixar estes pràctiques. Potser siga dur, però Jehovà pot donar-nos l’ajuda necessària. I ell valora l’esforç que fem per tractar la vida com un regal molt valuós de part seua.

8. Per què has de tindre present la seguretat?

⁸ Si respectem la vida, tindrem ben present la seguretat. No serem descuidats i no ens arriscarem només per plaer o per viure emocions fortes. No conduirem amb temeritat ni practicarem esports perillosos o violents (Salm 11:5). La Llei que Déu va donar a l’antic Israel deia: “Si edifiques una casa nova, posa-hi una barana al terrat, perquè la teua família no siga responsable de la mort del qui puga caure de dalt a baix” (Deuteronomi 22:8). Si fem cas d’este principi de la Llei, mantindrem les escales de casa en bon estat perquè ningú entropesse, caiga i es faça mal. Si tens cotxe, assegura’t que està en bones condicions. No deixes que la teua casa o el teu cotxe siguen un perill per a tu o per als altres.

9. Si respectem la vida, com tractarem els animals?

⁹ I la vida dels animals? També és sagrada per al Creador. Déu permet matar els animals si és per a menjar, vestir-nos o protegir-nos (Gènesi 3:21; 9:3; Èxode 21:28). Però tractar els animalets amb crueltat o matar-los per diversió està malament i demostra una total falta de respecte per la vida, que és sagrada (Proverbis 12:10).

10. Com ha demostrat Déu que la vida i la sang estan molt relacionades?

¹⁰ Després que Caín assassinara el seu germà Abel,  Jehovà li va dir: “La sang del teu germà clama a mi des de la terra!” (Gènesi 4:10). Quan Déu parlava de la sang d’Abel, es referia a la vida d’Abel. Caín li havia llevat la vida i ara hauria de ser castigat. Era com si la sang, o la vida, d’Abel clamara a Jehovà per justícia. La relació entre la vida i la sang també la veiem als dies de Noé després del Diluvi. Abans del Diluvi, els humans només menjaven fruits, vegetals, cereals i fruits secs. Després del Diluvi, Jehovà va dir a Noé i als seus fills: “Vos servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot vos ho done”. Però els va prohibir: “No mengeu la carn amb la seua vida, és a dir, amb la seua sang” (Gènesi 1:29; 9:3, 4). Clar i ras, per a Jehovà la vida i la sang estan molt relacionades.

11. Quin ús de la sang ha prohibit Déu des dels dies de Noé?

¹¹ Una manera de demostrar respecte per la sang és no menjar-ne. Jehovà va manar en la Llei que va donar als israelites: “Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres caça un animal o un ocell dels que es poden menjar, que n’aboque la sang i la cobrisca amb terra. [...] Per això he dit als israelites: ‘No mengeu la sang de cap animal’” (Levític 17:13, 14). Per tant, l’orde de Déu de no menjar la sang dels animals, que havia donat a Noé feia uns 800 anys, encara estava en vigor. El punt de vista de Jehovà estava clar: els seus súbdits podien menjar la carn dels animals, però no la sang. Havien de derramar-la a terra, i era com si tornaren a Déu la vida de l’animal.

12. Quin manament sobre la sang es va donar per esperit sant al segle I i que encara està en vigor?

¹² Als cristians se’ns ha donat un manament paregut. En el segle I, els apòstols i altres hòmens que dirigien els seguidors de Jesús es van reunir per a decidir quins  preceptes haurien d’obeir tots els cristians. Van arribar a la següent conclusió: “L’esperit sant i nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes indispensables: absteniu-vos de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats [no dessagnats] i de les relacions sexuals il·legítimes” (Fets 15:28, 29; 21:25). Així que hem d’abstindre’ns de sang. Als ulls de Déu, fer açò és tan important com evitar la idolatria i la immoralitat sexual.

13. Posa un exemple de per què el manament d’abstindre’ns de sang inclou les transfusions sanguínies.

¹³ Inclou el manament d’abstindre’s de sang les transfusions sanguínies? Sí. Per exemple, imagina’t que el metge et diu que t’abstingues d’alcohol, vol dir açò que no pots beure-te’l però sí pots injectar-te’l en vena? Està clar que no! Igualment, abstindre’s de sang vol dir no introduir-la en el nostre cos de cap manera. Aixina, el precepte d’abstindre’ns de sang vol dir que no hauríem de permetre que ens posaren una transfusió de sang.

14, 15. Si els metges digueren a un cristià que ha de posar-se una transfusió de sang, què hauria de fer el cristià, i per què?

¹⁴ Però, i si un cristià està ferit de gravetat o li han de fer una operació complicada? Imagina’t que el metge diguera que si no es posa una transfusió, es morirà. Lògicament, el cristià no vol morir-se. Com vol conservar el preciós regal de la vida que Déu li ha donat, acceptaria un altre tractament que no tinga res a vore amb el mal ús de la sang. Per tant, sí acceptarà altres tractaments alternatius a la sang que estiguen disponibles.

¹⁵ Violaria el cristià la llei de Déu només per a viure un poquet més de temps en este sistema actual? Jesús va dir: “Qui vulga salvar la seua vida, la perdrà, però el qui la perda per mi, la trobarà” (Mateu 16:25). No volem  morir. Però si violem la llei de Déu només per salvar la vida ara, perdrem la vida eterna. Per tant, el més sensat és confiar en la llei de Déu, amb la total seguretat que si morim, Aquell que ens ha donat la vida ens recordarà i ressuscitarà. Ens tornarà el preciós regal de la vida (Joan 5:28, 29; Hebreus 11:6).

16. Què estan totalment decidits a fer respecte a la sang els qui servixen Déu?

¹⁶ Hui, els qui servixen fidelment Déu estan totalment decidits a obeir el Seu manament respecte a la sang. Per això, no acceptaran les transfusions de sang com a tractament mèdic ni se la menjaran de cap manera. * Estan convençuts que Déu, qui ha creat la sang, sap el que és el millor per a ells. Creus tu açò?

17. En l’antic Israel, quin era l’únic ús apropiat de la sang que acceptava Jehovà?

¹⁷ La Llei mosaica va deixar clar quin és l’únic ús apropiat de la sang. En les instruccions que Jehovà va donar als israelites per a adorar-lo, va dir: “Perquè la vida de tot ser vivent està en la sang. Jo vos concedisc d’abocar la sang sobre l’altar perquè expieu per les vostres vides:  la sang permet d’expiar, perquè oferir la sang és oferir una vida” (Levític 17:11). Quan els israelites pecaven, podien obtindre el perdó dels pecats si sacrificaven un animal i posaven part de la sang sobre l’altar del tabernacle o, posteriorment, al temple de Déu. L’únic ús apropiat de la sang era este.

18. Quins beneficis i benediccions podem obtindre gràcies a la sang derramada de Jesús?

¹⁸ Els cristians verdaders no han d’obeir la Llei mosaica i, per tant, no sacrifiquen animals ni porten la sang a un altar (Hebreus 10:1). No obstant, l’ús de la sang a l’altar en el temps de l’antic Israel representava el valuós sacrifici que faria el Fill de Déu, Jesucrist. Com has vist al capítol cinc, Jesús va donar la seua vida humana per nosaltres al derramar la seua sang en sacrifici.  Després va pujar al cel i d’una vegada per sempre va oferir a Déu el valor de la seua sang derramada (Hebreus 9:11, 12). D’esta manera es va posar la base per al perdó dels nostres pecats i ens va obrir la porta a la vida eterna (Mateu 20:28; Joan 3:16). Sense cap dubte, eixe ús de la sang va ser importantíssim! (1 Pere 1:18, 19.) Només si posem fe en el valor de la sang derramada de Jesús, obtindrem salvació.

19. Què hem de fer si no volem tindre “cap culpa” de sang?

¹⁹ Que agraïts estem a Jehovà per l’amorós regal de la vida! Veritat que açò hauria de moure’ns a dir als altres que si tenen fe en el sacrifici de Jesús podran viure per sempre? Si la vida de les persones és tan important per a nosaltres com ho és per a Déu, ho farem amb interés i entusiasme (llig Ezequiel 3:17-21). Si complim esta responsabilitat amb perseverança, podrem dir com l’apòstol Pau: “No tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, ja que no he deixat d’anunciar-vos tot el designi de Déu” (Fets 20:26, 27). Parlar de Déu i dels seus propòsits a la gent és una manera excel·lent de demostrar el gran respecte que sentim per la vida i la sang.