Adoració
Qui és l’únic a qui hem d’adorar?
Ex 34:14; Dt 5:8-10; Is 42:8
Relats bíblics destacats:
Mt 4:8-10. Satanàs li va oferir a Jesús tots els regnes del món a canvi d’un acte d’adoració, però Jesús ho va rebutjar perquè estava resolt a adorar únicament a Jehovà.
Ap 19:9, 10. Un àngel poderós es va negar a que l’apòstol Joan l’adorara.
Com vol Jehovà que l’adorem?
Jn 4:24; Jm 1:26, 27
Relats bíblics destacats:
Is 1:10-17. Jehovà no accepta ni aprova l’adoració hipòcrita dels qui no viuen segons les seues normes.
Mt 15:1-11. Les paraules de Jesús demostren que Jehovà no vol que l’adorem segons les tradicions humanes, sinó segons les seues lleis.
Quan siga possible, amb qui hauríem d’adorar a Jehovà?
He 10:24, 25
Consulta també Sl 133:1-3.
Relats bíblics destacats:
Fe 2:40-42. En el segle I, els cristians es reunien per a orar, passar temps junts i estudiar les ensenyances inspirades per l’esperit sant.
1Co 14:26-40. L’apòstol Pau va dir que les reunions de congregació haurien de ser animadores i estar ben organitzades per a que tots pogueren entendre i aprendre el que s’ensenyava.
Què hauríem de fer per a assegurar-nos que Jehovà accepte la nostra adoració?
Mt 7:21-24; 1Jn 2:17; 5:3
Relats bíblics destacats:
He 11:6. L’apòstol Pau va explicar que necessitem tindre fe si volem que Jehovà accepte la nostra adoració.
Jm 2:14-17, 24-26. Jaume, el mig germà de Jesús, va explicar que la nostra fe ha d’anar acompanyada amb accions, per tant, ens ha de moure a actuar.