EL PES de la culpa pot esclafar-nos. El rei David va escriure: “Les culpes em cobreixen el cap, em dobleguen com una càrrega feixuga” (Salm 38:5 [38:4 en altres bíblies]). Alguns cristians s’han desanimat per tanta tristesa, convençuts que Jehovà no els podrà perdonar (2 Corintis 2:7). Però, pensa: és que el teu pecat és tan greu que Jehovà no te’l pot perdonar? Això és molt difícil!

Jehovà no abandona els pecadors que s’han penedit. De fet, els busca. En la paràbola del fill pròdig, Jesús va comparar Jehovà amb un bon pare. Este tenia un fill que va abandonar la família per viure una vida de vicis. Passat un temps, el fill va decidir tornar a casa. “Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.” (Lluc 15:11-20.) T’agradaria acostar-te a Jehovà però penses que encara estàs molt “lluny” d’ell? Igual que el pare de la iŀlustració de Jesús, Jehovà sent tendra compassió per tu. Està impacient per donar-te la benvinguda a casa.

Però, què passa si penses que els teus pecats són tants i tan greus que Jehovà no et podrà perdonar? Escolta la invitació de Jehovà: “Veniu [...]. Els vostres pecats són com l’escarlata, però podrien ser blancs com la neu” (Isaïes 1:18). Això és cert, encara que els pecats semblen com una taca de color escarlata en roba blanca, no estan més enllà del perdó de Jehovà.

Jehovà no vol que estigues tota la vida amb mal de consciència. Per tant, què podries fer per sentir la tranquiŀlitat que dóna el perdó de Jehovà i una consciència neta? Considera dos coses que va fer el rei David. Primer, va dir a Jehovà: “He ‘de confessar-te la falta’” (Salm 32:5). Recorda que Jehovà ja t’ha convidat a orar-li i arreglar les coses. Per què no acceptes la seua invitació, li confesses els teus pecats i li aboques els teus sentiments? Per pròpia experiència, David va poder dir: “Purifica’m dels pecats. [...] Un esperit que es penedeix, tu, Déu meu, no el menysprees” (Salm 51:4, 19 [51:2, 17 en altres bíblies]).

En segon lloc, David va acceptar l’ajuda del representant de Jehovà: el profeta Natan (2 Samuel 12:13). Hui en dia, Déu ha nombrat responsables de congregació i els ha preparat per ajudar les persones que han pecat —i se n’han penedit— a recuperar la seua amistat amb Ell.  Si acudixes a ells, usaran les Escriptures i, per mitjà d’oracions sentides, confortaran el teu cor i et calmaran o et llevaran els sentiments negatius. A més, t’ajudaran a sanar espiritualment (Jaume 5:14-16).

Ho sabem: confessar els teus pecats a Jehovà i acudir als responsables de la congregació podria ser una de les coses més difícils de fer en la vida. No hi ha cap dubte que David se sentia igual. Ell va amagar la seua culpa per un temps (Salm 32:3). Però, a pesar d’això, més tard va comprovar els beneficis de confessar els pecats i corregir el seu mal camí.

Un dels grans beneficis va ser recuperar la seua alegria. David va dir: “Feliç el qui ha estat absolt de la falta” (Salm 32:1.) I també va dir en oració: “Obri’m els llavis, Senyor, i proclamaré la teua lloança” (Salm 51:17 [51:15 en altres bíblies]). Alliberat de la seua culpabilitat i agraït pel perdó de Jehovà, David es va sentir motivat a parlar als altres sobre Déu.

Jehovà vol que sentes la tranquiŀlitat d’una bona consciència. També vol que quan parles d’Ell i del seu propòsit als altres, no ho faces amb sentiments de culpa, sinó amb sinceritat i alegria (Salm 65:2-5 [65:1-4 en altres bíblies]). Recorda la seua invitació: “Penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguen borrats els vostres pecats. Així [Jehovà] farà venir un temps de consolació” (Fets 3:19, 20).

Això és el que li va passar a Martha. Ella conta: “El meu fill va continuar enviant-me les revistes La Talaia i ¡Despertad! Poc a poc vaig anar acostant-me a Jehovà. El que més em va costar va ser demanar-li perdó pels meus pecats. Però finalment li ho vaig demanar en oració. Costa creure que hagen passat 40 anys des que vaig deixar Jehovà. Però, ara que he tornat, sóc la prova vivent que, encara que hagen passat molts anys, tots podem tindre l’oportunitat de tornar a servir Déu i sentir el seu amor”.