NINGÚ s’escapa de les preocupacions, inclosos els servents de Déu. El salmiste va escriure: “Creix el desfici dins de mi” (Salm 94:19). I Jesús va dir que durant els últims dies “les preocupacions de la vida” podrien fer que servir Déu fóra tot un repte (Lluc 21:34). I tu, et sents desbordat per problemes familiars, de salut o econòmics? Com pot ajudar-te Jehovà a portar-los avant?

No podem vèncer, per nosaltres mateixos, la inquietud que provoquen les preocupacions. L’apòstol Pau va dir que “ens veiem oprimits per totes parts”, “sense camins a seguir, [...] tirats per terra”. Però també va afegir que no acabem “esclafats”, “sense eixida” ni “abatuts”. Què ens ajuda a continuar cap avant? El “poder incomparable” que ve del Déu totpoderós (2 Corintis 4:7-9).

Pensa en les voltes que vas rebre el “poder incomparable” de part de Déu. Te’n recordes d’aquell discurs animador que va profunditzar el teu apreci per l’amor lleial de Jehovà? No es feia la teua fe més forta quan parlaves amb els altres sobre l’esperança del Paradís? Anar a les reunions i parlar de la nostra fe amb els altres, ens fa rebre les forces per a superar les inquietuds de la vida i obtindre la pau mental necessària per a servir Jehovà amb alegria.

Potser sents que t’estiren de més d’un lloc a la vegada. Per exemple, Jehovà ens demana que busquem primer el Regne i tinguem una rutina d’activitats espirituals (Mateu 6:33; Lluc 13:24). Però, què passa si l’oposició, la salut delicada o els problemes familiars t’esgoten físicament? I si la faena et roba el temps i les energies que d’altra manera dedicaries a la congregació? Afrontar tantes obligacions amb tan poc temps i energia pot fer-te sentir abatut. Fins i tot, potser t’hages preguntat: “Per què Jehovà demana tant de mi?”

Jehovà és comprensiu. Mai espera més del que podem donar-li. I reconeix que necessitem temps per recuperar-nos de l’estrés físic i emocional (Salm 103:13, 14).

Pensa, per exemple, en la manera com Jehovà va cuidar del profeta Elies. Una volta, Elies es va desanimar tant i li va agarrar tanta por que va fugir al desert. El va reganyar Jehovà i li va ordenar que tornara a la seua assignació? De cap manera! En dos ocasions, Jehovà li va enviar un àngel per despertar-lo amb delicadesa i donar-li de menjar. A pesar d’això, 40 dies després, Elies encara estava inquiet i atemorit. Què més va fer Jehovà per ajudar-lo? Primer, li va demostrar que podia protegir-lo. Després, el va consolar amb veu baixa i calmada, com “el  murmuri d’un ventijol suau”. I, per últim, li va dir que encara hi havia milers d’altres servents fidels Seus. Elies no va tardar en recobrar el seu zel per a profetitzar (1 Reis 19:1-19). Quina lliçó n’aprenem? Quan Elies estava abatut per la inquietud, Jehovà el va tractar amb paciència i compassió. Jehovà no ha canviat i ens cuida de la mateixa manera.

Sigues realiste a l’hora de pensar què pots donar a Jehovà. No compares el que pots fer ara amb el que feies abans. Per il·lustrar-ho: Un corredor que deixa d’entrenar-se durant molt de temps no pot tornar de colp al mateix nivell que tenia abans. Més bé, el que fa per tornar a estar en forma és anar posant-se objectius xicotets. Doncs bé, els cristians som com corredors que ens entrenem amb una meta clara en ment (1 Corintis 9:24-27). I si et poses una meta espiritual que et parega fàcil d’aconseguir, com per exemple anar a una reunió? Demana a Jehovà que t’ajude a complir-la. A mesura que vages recobrant la teua salut espiritual, provaràs i voràs que bo és Jehovà (Salm 34:9 [34:8 en altres bíblies]). Recorda que qualsevol cosa que faces per demostrar-li el teu amor —sense importar si és gran o xicoteta—, li semblarà preciosa (Lluc 21:5).

Com va ajudar Jehovà a June a tornar a ell? Ella mateixa ens ho conta: “Vaig seguir orant a Jehovà per demanar-li ajuda. Llavors, la meua nora em va dir que se celebraria una assemblea a la meua ciutat. Vaig decidir assistir-hi un dia. Que meravellós va ser tornar a estar en el poble de Jehovà! Aquella assemblea va ser just el que necessitava. Ara torne a servir Jehovà amb alegria i la vida té molt més sentit. Ara més que mai, he aprés que no m’he d’aïllar i que he de deixar que els germans m’ajuden. Que agraïda em sent d’haver estat a temps de tornar”.