TERCERA PART
Sentiments ferits: Si tens alguna cosa “contra un altre”
“Una germana de la congregació em va acusar falsament de furtar-li diners. Altres en la congregació es van enterar i es posaven de part d’una o de l’altra. Amb el temps, la germana va descobrir que estava equivocada. Encara que es va disculpar, vaig sentir que mai podria perdonar-la per tot el que m’havia fet passar.” (Linda)
T’IDENTIFIQUES amb els sentiments de Linda, qui estava molt dolguda pel que li havia fet aquella germana de la congregació? Per desgràcia, molts s’han disgustat tant per la conducta dels altres que la seua rutina espiritual s’ha vist afectada. És això el que t’ha passat?
Ningú “no ens podrà separar de l’amor de Déu”
Siguem honrats: perdonar un germà que ens ha fet mal se’ns podria fer molt difícil. Si ha sigut injust amb nosaltres, la decepció i el dolor poden ser devastadors (Salm 55:13 [55:12 en altres bíblies]). No obstant això, els cristians ens hem d’estimar els uns als altres (Joan 13:34, 35).
La Bíblia reconeix que en ocasions els cristians podríem tindre alguna cosa “contra un altre” (Colossencs 3:13). Així i tot, quan ens toca passar-ho, ens adonem que pot convertir-se en tota una prova. Hi ha alguna cosa que ens puga ajudar? Considera estos tres principis bíblics:
El nostre Pare celestial ho veu tot. Jehovà se n’adona de tot, inclosa qualsevol injustícia que puguem patir i el dolor que esta ens causa (Hebreus 4:13). Més encara, sent compassió per nosaltres quan sofrim (Isaïes 63:9). Mai permetrà que “la tribulació”, “l’angoixa” o qualsevol altra cosa —inclòs un altre servent seu— ens puga separar del Seu amor (Romans 8:35, 38, 39). No ens mou això a actuar de la mateixa manera i no permetre que res ni ningú s’interpose entre Jehovà i nosaltres?
Perdonar no significa tancar els ulls. Quan perdonem aquells que ens han tractat injustament, no estem minimitzant, justificant, excusant o consentint la seua conducta. Recorda que Jehovà no aprova per res del món el pecat, però el perdona si hi ha base per a fer-ho (Salm 103:12, 13; Habacuc 1:13). Quan Jehovà ens demana que perdonem els altres, està demanant-nos que l’imitem. Ell no “guarda rancor sense fi” (Salm 103:9; Mateu 6:14).
Apartar el ressentiment ens beneficia. En quin sentit? Imagina’t l’escena: Agarres una pedra que pesa poc més d’un quilo i la sostens amb el braç estés. Probablement no et coste gens sostindre-la uns instants. Però que passaria si la tingueres durant més temps? Quant de temps podries aguantar-la: uns minuts, una hora...? No massa, se’t cansaria el braç! Està clar, el pes de la pedra no canvia, però quant més temps l’aguantes, més pesada et resultarà. El mateix passa amb el ressentiment: quant més temps el guardem —encara que siga molt poquet—, més mal ens farà. No ha d’estranyar-nos, doncs, que Jehovà ens anime a deixar anar el ressentiment. De veritat, deixar-lo córrer ens farà molt de bé (Proverbis 11:17).
Deixar anar el ressentiment ens beneficia
“És com si Jehovà mateix m’haguera parlat”
Què va ajudar Linda a no guardar ressentiment per la manera com l’havia tractada aquella germana? Entre altres coses, va meditar en les raons que dóna la Bíblia per perdonar (Salm 130:3, 4). El que més la va motivar va ser pensar que quan perdonem, Jehovà a canvi també ens perdona (Efesis 4:32–5:2). Quan ella se’n recorda d’aquells sentiments, diu: “És com si Jehovà mateix m’haguera parlat”.
Passat el temps, Linda va poder deixar anar el ressentiment i va perdonar de tot cor aquella germana. Ara són molt bones amigues i Linda ha ampliat el seu servici a Jehovà. Estigues ben segur que Jehovà vol ajudar-te a fer el mateix.
