En els últims anys, els científics i els enginyers han aprés, en sentit literal, de les plantes i dels animals (Job 12:7, 8). Estudien i imiten el disseny dels sers vius amb la intenció de crear productes nous i millorar els que ja existixen. A esta disciplina se l’anomena biònica. A l’analitzar els següents exemples, pregunta’t: “De qui és el mèrit d’estos dissenys?”.

Què poden aprendre els enginyers aeronàutics de la balena geperuda? Pareix que moltes coses. Un exemplar adult pesa unes 30 tones, és a dir, tant com un camió carregat. Medix uns 12 metres i té unes aletes llargues que pareixen ales. Tot i que té un cos poc flexible és sorprenentment àgil en l’aigua.

Els investigadors tenien molta curiositat per saber com este animal, a pesar de tindre un cos tan poc flexible, podia fer cercles increïblement tancats. Van descobrir que el secret estava en la forma de les seues aletes. La seua vora externa no és llisa com les ales d’un avió, sinó dentada, amb una sèrie de protuberàncies anomenades tubèrculs.

Quan la balena es mou dins de l’aigua, estos tubèrculs augmenten la força ascendent i reduïxen la resistència de l’aigua. Com? La revista Natural History explica que els tubèrculs acceleren el pas de l’aigua per damunt de l’aleta i generen corrents circulars regulars, inclús quan la balena ascendix en perpendicular.¹⁰

Quines aplicacions pràctiques té este descobriment? Si les ales dels avions tingueren este disseny, necessitarien menys alerons o altres dispositius mecànics per alterar el flux de l’aire i serien més segures i més fàcils de mantindre. L’expert en biomecànica Jonh Long creu que “segurament prompte vorem tots els avions de passatgers amb les protuberàncies de les aletes de la balena geperuda”.¹¹

Encara que és evident que les ales dels avions copien les dels pardals, recentment els enginyers han fet un pas més enllà. La revista New Scientist informa que “els investigadors de la Universitat de Florida han construït un prototip de dron teledirigit que es manté suspés en l’aire, baixa en picat i remunta el vol ràpidament, tal com fan les gavines”.¹²

 Les gavines fan acrobàcies aèries flexionant les ales per les articulacions del colze i el muscle. La revista explica que per copiar esta flexibilitat “el prototip de dron, d’uns 60 cm de grandària, usa un xicotet motor connectat a una sèrie de varetes metàŀliques que mouen les ales”. Estes ales enginyosament dissenyades permeten que un avió xicotet es quede suspés en l’aire i baixe en picat entre els edificis alts. Algunes autoritats militars estan molt interessades en desenvolupar una aeronau tan fàcil de maniobrar per a buscar armes químiques o biològiques a les grans ciutats.

La gavina no es gela encara que estiga sobre el gel. Com manté la calor corporal? En part, el secret està en el fascinant sistema interior d’intercanvi de calor per contracorrent que tenen molts animals de les regions fredes.

Com funciona? Per entendre-ho, imagina’t dos tubs lligats l’un a l’altre per on circula aigua calenta i aigua freda, respectivament. Si circulen en la mateixa direcció, l’aigua calenta donarà més o menys la mitat de la calor a l’aigua freda; però si circulen en sentits contraris, quasi tota la calor passarà a la freda.

Quan la gavina està sobre el gel, els intercanviadors de calor de les potes calfen la sang que puja dels peus freds, aixina conserven la calor dins del cos i eviten que s’escape pels peus. Arthur P. Fraas, enginyer mecànic i aeronàutic, va descriure este sistema com “un dels intercanviadors regeneratius de calor més eficaços del món”.¹³ Este disseny és tan bo que els enginyers l’han copiat.

La NASA ha construït un robot amb moltes potes que camina com un alacrà. I uns enginyers finlandesos han fabricat un tractor de sis potes que es pot enfilar pels obstacles com un insecte gegant. A més, altres investigadors han dissenyat un teixit amb pestanyetes que s’obrin i es tanquen com les pinyes. Este teixit s’adapta a la temperatura corporal de qui el porta. Per altra part, una empresa automobilística ha dissenyat un vehicle que copia l’extraordinari disseny aerodinàmic del peix cofre. També s’estudien les propietats amortidores de la closca de l’orella de mar a fi de fabricar jupetins antibales més forts i lleugers.

Són tantes i tantes les bones idees de la naturalesa que els investigadors científics han creat una base de dades que conté milers de mecanismes biològics catalogats. Els investigadors científics la poden consultar per trobar “solucions naturals als seus problemes de disseny”, diu la revista The Economist. Estos mecanismes catalogats s’anomenen patents biològiques. El titular d’una patent sol ser una persona o una entitat que registra legalment una idea nova o un invent. La revista diu sobre esta base de dades: “A l’anomenar els enginys de la biònica patents biològiques, els investigadors enfatitzen que la naturalesa és, en efecte, la titular de la patent”.¹⁴

D’on va obtindre la naturalesa totes estes bones idees? Molts investigadors atribuïxen estos dissenys aparentment enginyosos, que es veuen a la naturalesa, a un procés evolutiu de prova i error que va durar milions d’anys. En canvi, altres investigadors han arribat a una conclusió diferent. El microbiòleg Michael J. Behe va escriure a The New York Times del 7 de febrer del 2005: “La clara presència de disseny a la naturalesa dóna peu a un argument senzill i irrefutable:  si pareix un ànec, camina com un ànec i fa nyec com un ànec, aleshores, mentres no es demostre el contrari, hi ha bones raons per a dir que és un ànec”. Quina va ser la seua conclusió? “No hem de passar per alt la idea del disseny només perquè siga tan òbvia.”¹⁵

Sens dubte, tant l’enginyer que dissenya una ala d’avió més segura i eficient com l’inventor d’un teixit més còmode o d’un vehicle de major rendiment es mereixen rebre el mèrit per les seues idees. De fet, un fabricant que copia el disseny d’algú altre sense atribuir-li el mèrit pot ser acusat de plagi.

Ara pensa en açò. Per solucionar problemes difícils d’enginyeria, els investigadors experts copien toscament els dissenys de la naturalesa. No obstant això, alguns d’estos atribuïxen la idea original a un procés evolutiu. Et pareix lògic això? Si la còpia necessita un dissenyador inteŀligent, no en cal també un per a l’original? En realitat, qui té més mèrit: el mestre enginyer o l’aprenent que el copia?

Després d’analitzar les proves del disseny present en la naturalesa, moltes persones compartixen el sentiment de l’escriptor bíblic Pau, qui va dir: “D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seua divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la inteŀligència a través de les coses creades” (Romans 1:20).