Contradiu la ciència el relat bíblic de la creació? Moltes persones pensen això. En realitat, la contradicció no és entre la ciència i la Bíblia, sinó entre la ciència i les opinions de creacionistes que la interpreten de manera massa literal. Alguns d’estos grups sostenen equivocadament que, segons la Bíblia, la creació de l’univers es va produir en sis dies de 24 hores fa uns 10.000 anys.

Però la Bíblia no defensa esta conclusió. Si ho fera, molts descobriments científics dels últims 100 anys l’haurien desacreditada. Un estudi minuciós del text bíblic demostra que la Bíblia no està en conflicte amb els fets científics demostrats. Per això, els Testimonis de Jehovà no estem d’acord amb les opinions d’estos creacionistes. A continuació vorem què diu realment la Bíblia.

El relat del Gènesi comença amb una afirmació simple i contundent: “Al principi, Déu va crear el cel i la terra” (Gènesi 1:1). Alguns biblistes creuen que esta declaració descriu una acció diferent de l’activitat que va ocórrer durant els dies creatius, mencionats a partir del versicle tres en avant. Això té una gran transcendència. D’acord amb les paraules d’apertura de la Bíblia, l’univers, inclòs el planeta Terra, ja havien existit durant una quantitat indefinida de temps abans de l’inici dels dies creatius.

Els geòlegs calculen que l’edat de la Terra és d’uns quatre mil milions d’anys i els astrònoms calculen que l’univers té uns quinze mil milions d’anys. Contradiuen estes xifres, o els seus futurs ajustos, les paraules de Gènesi 1:1? No. La Bíblia no diu l’edat del “cel i la terra”. La ciència no està en desacord amb el text bíblic.

Van durar els dies creatius 24 hores literals? Alguns afirmen que sí, perquè Moisés, l’escriptor del Gènesi, va relacionar el dia posterior als sis dies creatius amb el sàbat setmanal i, per tant, cadascun hauria de durar 24 hores literals. Defensa el Gènesi esta conclusió?

De cap manera. La paraula hebrea que es traduïx per dia pot referir-se a espais de temps de diversa duració, no només de 24 hores. Per exemple, quan Moisés va resumir l’obra creativa de Déu, va englobar els sis dies creatius en només un (Gènesi 2:4). A més, al primer dia creatiu,  “Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit” (Gènesi 1:5). Ací, la paraula dia fa referència només a una part del període de 24 hores. Per tant, no hi ha cap base a les Escriptures per afirmar de manera arbitrària que cada dia va durar 24 hores literals.

Aleshores, quant de temps van durar els dies creatius? La Bíblia no ho especifica, però les paraules dels capítols 1 i 2 del Gènesi indiquen que es tractava d’extensos períodes de temps.

Moisés va escriure el seu relat en hebreu i des de la perspectiva d’un observador terrestre. A més, l’univers ja existia abans d’estos períodes, o dies, creatius. Amb estos tres fets, es resol bona part de la polèmica que envolta el relat de la creació. Com?

Una anàlisi minuciosa del relat del Gènesi demostra que alguns successos que van començar un “dia” van continuar el següent o els següents dies. Per exemple, abans de l’inici del primer “dia” creatiu el Sol ja existia, però hi havia alguna cosa —potser núvols densos— que impedia que la seua llum arribara a la superfície terrestre (Job 38:9). Durant el primer “dia”, esta barrera va començar a desfer-se i llum difosa es va filtrar a través de l’atmosfera. a

Al segon “dia”, l’atmosfera va continuar aclarint-se i es va crear un espai entre els núvols densos a dalt i l’oceà a baix. Al quart “dia”, progressivament, l’atmosfera es va aclarir tant que el Sol i la Lluna es van fer visibles “en el firmament del cel” (Gènesi 1:14-16, AVL). És a dir, des de la perspectiva d’un observador terrestre ja podien vore’s el Sol i la Lluna. Tot este procés va ser gradual.

El relat del Gènesi també diu que al quint “dia”, mentres l’atmosfera continuava aclarint-se, van escomençar a aparéixer les criatures voladores, inclosos els insectes i altres animals d’ales membranoses.

 El relat bíblic del Gènesi deixa oberta la possibilitat que alguns dels successos més importants de cada “dia”, o període creatiu, succeïren gradualment i no de repent, i que inclús alguns d’estos es prolongaren durant els següents dies creatius. b

Significa l’aparició progressiva de les plantes i els animals que Déu va utilitzar l’evolució per produir la immensa diversitat de sers vius que existixen al nostre planeta? De cap manera. El registre bíblic diu clarament que Déu va crear “tota classe” bàsica de vida animal i vegetal (Gènesi 1:11, 12, 20-25). Van ser programats els animals i les plantes amb la capacitat d’adaptar-se als canvis del medi? Quin és el límit d’una “classe”? La Bíblia no ho diu. Però sí que explica que hi havia sers vius creats segons la seua “classe”  (Gènesi 1:21). Esta afirmació implica que les possibilitats de variacions dins d’una “classe” són limitades. Tant el registre fòssil com les investigacions recents confirmen, sense cap mena de dubte, que les categories fonamentals de les plantes i els animals han canviat molt poc al llarg del temps.

Contrari al pensament d’alguns creacionistes que interpreten la Bíblia de manera massa literal, el relat del Gènesi no ensenya que tot l’univers —inclòs el planeta Terra i tots els sers vius que hi ha— va ser creat en un període de temps curt i en un passat recent. Al contrari, diversos aspectes de la descripció que trobem de la creació de l’univers i de l’aparició de la vida al nostre planeta Terra harmonitzen amb els últims descobriments científics.

A causa de les seues idees filosòfiques, molts científics rebutgen la declaració que Déu va crear totes les coses. No obstant, és interessant el fet que a l’antic llibre del Gènesi, el profeta Moisés va escriure que l’univers va tindre un principi i que la vida va aparéixer per etapes, progressivament, durant períodes llargs de temps. Com podia Moisés, fa uns tres mil cinc-cents anys, tindre accés a informació científica tan exacta? Hi ha una explicació lògica. Només aquell amb poder i saviesa per crear el cel i la Terra podia donar-li estos coneixements tan avançats. Això reforça l’afirmació que la Bíblia és “inspirada per Déu” (2 Timoteu 3:16). c

Ara bé, és possible que alguna vegada t’hages preguntat: “Quina importància té el fet de creure o no en el relat bíblic de la creació?”. Examina a continuació alguns arguments que demostren la seua importància.