Penses que la humanitat pot solucionar tots els problemes que ens lleven la son, ens fan sentir insegurs i amenacen el nostre futur? Per a poder solucionar els nostres problemes de manera efectiva hem de descobrir quina és la causa.

Per exemple, un pacient anomenat Tom estava malalt i temps després va faltar. Per què va morir? El doctor de l’hospital que va tractar a Tom va escriure: «Quan van aparéixer els primers símptomes, ningú es va parar a investigar què estava causant estos símptomes». Pareix que els doctors que van atendre a Tom al principi li havien donat medicació únicament per a llevar-li el dolor.

Estan els humans intentant arreglar els problemes del món de la mateixa manera? Per exemple, en la lluita contra la delinqüència, els governs aproven lleis, instaŀlen càmeres de videovigilància i augmenten les forces policials. Però encara que estes mesures són efectives fins a cert punt, no ataquen l’arrel del problema. Després de tot, la manera d’actuar de la gent mostra el que realment tenen en el cor, el que pensen i el que desitgen.

Daniel, qui viu en un país de l’Amèrica del Sud amb problemes econòmics greus diu: «Teníem una vida normal i mai havíem tingut por als assalts a mà armada. Però ara ja no hi ha cap lloc on es puga viure en pau. Amb la crisi econòmica molta gent s’ha mostrat com és en realitat: avariciosa i sense respecte per la vida ni per les propietats dels altres».

Un home a qui anomenarem Elies va fugir d’un conflicte en l’Orient Mitjà i després va estudiar la Bíblia. Ell diu: «Els familiars i el sistema polític i religiós van animar a molts jóvens de la meua ciutat a participar en la guerra i convertir-se en herois. Als que lluitaven en l’altre bàndol, els havien dit exactament lo mateix. Açò em va obrir els ulls i em vaig adonar de lo decepcionant que és confiar en els líders humans».

Analitzem les sàvies paraules d’un llibre antic:

• «El cor de l’home està inclinat al mal des de la seua joventut» (Gènesi 8:21).

• «No hi ha res més enganyós que el cor: no té remei. Qui és capaç de conéixer-lo?» (Jeremies 17:9)

• «Perquè del cor ixen raonaments malvats que porten a assassinats, adulteris, immoralitat sexual, robatoris, falsos testimonis i blasfèmies» (Mateu 15:19).

Encara que hui en dia tenim disponible moltíssima més informació i més formes de comunicar-nos que abans, la humanitat no ha aconseguit acabar amb les males inclinacions del ser humà. De fet, com hem analitzat en l’article anterior, inclús pareix que estan empitjorant (2 Timoteu 3:1-5). Per tant, per què els humans no aconseguim fer del món un lloc segur i pacífic? Pot ser que ens estem demanant més del que podem aconseguir? Estem intentant fer l’impossible?

Encara que per algun miracle s’acabara amb les males tendències de la humanitat, no seríem capaços de convertir el món en un lloc segur per a totes les persones. Per quina raó? Per les nostres pròpies limitacions.

 La veritat és esta: «L’home no és amo de la seua conducta: quan camina, no orienta els seus passos» (Jeremies 10:23). Així és, no hem sigut creats per a autogovernar-nos. De la mateixa manera que no hem sigut creats per a viure baix l’aigua o en l’espai, tampoc hem sigut creats per a governar els altres.

Pensa en açò: Li agrada a la gent que li diguen com han de fer les coses o quines normes morals han de seguir? O que altres els diguen el que han de pensar sobre temes com l’avort, la pena de mort o com haurien de disciplinar els seus fills? Estos són alguns dels temes que dividixen a les persones. Així que, encara que siga difícil d’acceptar, el que diu la Bíblia té sentit. Simplement, no tenim l’habilitat ni l’autoritat moral per a governar-nos a nosaltres mateixos. Per això, on podem buscar ajuda?

El més raonable seria dirigir-nos al nostre Creador, ja que ell ens ha donat la vida i al contrari del que alguns pensen, no s’ha oblidat de nosaltres. De fet, a través de la saviesa que trobem en la Bíblia, notem el seu interés per nosaltres. Amb l’ajuda d’este llibre únic, ens coneixem millor a nosaltres mateixos i arribem a entendre per què la història de la humanitat ha sigut tan tràgica. Referint-se a açò, un filòsof alemany va escriure: «Les nacions i els governs no han aprés mai de la història, ni han actuat en conseqüència amb el que podrien haver aprés d’ella».

Un savi escriptor va dir: «Els fills de la saviesa acrediten tots que és justa» (Lluc 7:35). Un exemple d’esta saviesa el trobem en Isaïes 2:22, que diu: «No confieu en l’home: és tan sols un poc d’alé». Este consell pràctic ens protegix de falses esperances i expectatives poc realistes. Kenneth, un home que viu en una ciutat de l’Amèrica del Nord plena de violència, diu: «Tots els polítics prometen millorar les coses, però no ho aconseguixen. Els seus fracassos són un recordatori constant de la saviesa que trobem en la Bíblia».

Daniel, mencionat abans, diu: «Cada dia, estic més convençut que els humans no poden governar bé. [...] Confiar en el teu compte bancari o en un pla de pensions no et garantix una bona jubilació. He vist a molta gent patir per açò».

La Bíblia no solament ens protegix d’expectatives poc realistes, sinó que com vorem a continuació, també ens dona esperança.