L’educació basada en la Bíblia té el poder de millorar la vida de les persones. Vegem els exemples de Ricardo i d’Andrés.

RICARDO: Quan tenia quinze anys, una edat en què eres fàcilment influenciable, em vaig unir a una quadrilla de delinqüents. De fet, els meus nous amics em van condicionar tant que em vaig posar l’objectiu d’entrar en presó i passar allí deu anys. Encara que puga paréixer estúpid, en la zona on em vaig criar els que havien passat temps en la presó eren admirats pels altres, i jo volia ser com ells.

La meua vida era com la d’un autèntic delinqüent. Era violent, consumia drogues i portava una vida immoral. Una nit vaig acabar en mig d’un tiroteig. Pensava que acabaria mort, però vaig eixir iŀlés. Després d’això, vaig començar a replantejar-me els meus objectius en la vida i vaig decidir que volia canviar. Però, com podria fer-ho? I, on trobaria ajuda?

La majoria dels meus familiars no eren feliços i tenien un fum de problemes. Però la família d’un dels meus tios era molt diferent. Sabia que eren bones persones i que vivien d’acord amb les ensenyances de la Bíblia. De fet, ells m’havien ensenyat que el nom de Déu és Jehovà. Així que, poc després del tiroteig, vaig orar a Jehovà, em vaig dirigir a ell pel seu nom i li vaig demanar que m’ajudara. Em vaig quedar de pedra quan, al dia següent, un testimoni de Jehovà va tocar a la porta. A partir d’eixe dia, vaig començar a estudiar la Bíblia amb ell.

Al poc de temps, vaig haver de fer front a la pressió de grup. Els meus antics amics em telefonaven i em convidaven a eixir amb ells. Encara que no va ser fàcil, em vaig negar. Em vaig proposar continuar amb el meu estudi de la Bíblia i estic molt content d’haver-ho aconseguit. La meua vida va canviar radicalment i ara soc feliç de veritat.

Havia estat dispost a passar deu anys en presó per a guanyar-me el respecte de la quadrilla. Així que, li vaig demanar a Déu en oració que em donara la possibilitat de passar almenys deu anys de la meua vida ajudant a altres persones amb la Bíblia, tal com havien fet amb mi. Déu va contestar la meua oració i he pogut participar en la predicació a temps complet durant desset anys. I, per cert, mai he estat en la presó.

La majoria dels meus amics d’aquella època estan complint llargues condemnes i alguns estan morts. Mirant arrere, estic molt agraït als meus familiars testimonis, ja que van tindre el valor de ser diferents, de viure d’acord amb les ensenyances de la Bíblia. Els respecte més a ells del que mai vaig respectar a ningú de la quadrilla. I sobretot, estic agraït a Déu per ensenyar-me la millor manera de viure.

 ANDRÉS: Em vaig criar en un barri pobre on les drogues, l’extorsió, l’assassinat i la prostitució estaven a l’ordre del dia. Mon pare era alcohòlic i addicte a la cocaïna. Ma mare i ell sempre estaven barallant-se, ja fora verbalment o físicament.

Des de ben jovenet, vaig començar a beure alcohol i a prendre drogues. Em passava quasi tot el dia en el carrer, robant i després venent el que havia robat. A mesura que creixia, mon pare, en un intent equivocat de millorar la seua relació amb mi, em va ensenyar a com introduir drogues i altres productes iŀlegals en el país per a després vendre’ls. Vaig fer molts diners ràpidament, fins que un dia la policia va vindre a ma casa. Em van arrestar i em sentenciaren a cinc anys de presó per intent d’assassinat.

Un matí es va convidar a tots els presos a una xarrada bíblica organitzada pels testimonis de Jehovà i vaig decidir anar. El que vaig escoltar tenia sentit, així que, vaig començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis. Ells no maquillaven el que diu la Bíblia, sinó que m’ensenyaren com eren les normes de Déu.

Ràpidament em vaig adonar que no podria fer els canvis necessaris sense ajuda, especialment quan els altres presos m’amenaçaven perquè no els agradava que estudiara la Bíblia. Així que, li vaig demanar a Jehovà en oració que em donara saviesa i forces, i ell em va ajudar. De fet, en lloc de cedir a les seues amenaces, els vaig parlar del que diu la Bíblia.

Quan em van alliberar, estava tan nerviós que haguera preferit quedar-me en la presó. Mentres me n’anava, un grup de presos es despediren de mi. Inclús alguns em van dir amb carinyo: «Què vaja bé, pastoret!».

M’espanta pensar com seria la meua vida si no haguera permés que Déu m’educara. Estic molt agraït a Déu per com m’ha demostrat el seu amor i que no em va considerar un cas perdut. a