Posar un bon exemple als teus fills implica practicar el que ensenyes. Per exemple, difícilment pots esperar que el teu fill siga honest si et sent dir «Dis-li que no estic» quan toquen a la porta i no vols eixir.

«La dita popular “Fes el que dic i no el que faig” no funciona amb els xiquets. Ells són com esponges que absorbixen tot el que diem i fem. I si el nostre exemple no concorda amb el que els intentem ensenyar, s’adonaran i ens ho diran.» (David)

PRINCIPI BÍBLIC: «Tu que instrueixes els altres, no t’instrueixes tu mateix?» (Romans 2:21 NT)

Els pares tenen més influència en els seus fills, siguen menuts o adolescents, que els seus amics o qualsevol altra persona. Això vol dir que tu eres qui millor els pot guiar pel bon camí, sempre que practiques el que ensenyes.

«Pots repetir una cosa cent vegades i preguntar-te si el teu fill t’està escoltant. Però amb una volta que no faces el que dius, ells s’adonaran. Els xiquets paren atenció a tot el que fas, inclús quan creus que no ho estan fent.» (Nicole)

PRINCIPI BÍBLIC: La saviesa de dalt no és hipòcrita. (Jaume 3:17)

Analitza els teus principis. Quina classe de contingut sols vore per televisió o internet? Com tractes la teua parella o els teus fills? Quina classe d’amics tens? Eres considerat amb els altres? En definitiva, ¿eres la classe de persona que vols que els teus fills arriben a ser?

«El meu home i jo no esperem que els nostres fills tinguen uns principis que nosaltres no tenim.» (Christine)

Demana disculpes. Els teus fills ja saben que no eres perfecte. Si quan t’equivoques dius «Ho sent» tant a la teua parella com als teus fills, estaràs posant-los un exemple d’honestedat i humiltat.

«És bo que els fills vegen que els pares reconeixem els nostres errors i que sabem demanar perdó. Si no ho fem, només s’ensenyaran a amagar els seus errors.» (Robin)