La Bíblia explica que Satanàs el diable va desafiar el dret que té Déu de governar. Este àngel rebel va donar a entendre que les persones serien més felices si Déu no les governara. Lamentablement, els primers humans, Adam i Eva, li van fer cas a Satanàs i també es rebeŀlaren contra Déu (Gènesi 3:1-6; Apocalipsi 12:9).

Al rebutjar a Déu com a governant, Adam i Eva van perdre la perspectiva de viure per sempre en el paradís amb salut perfecta (Gènesi 3:17-19). Amb el temps, aquella decisió afectaria tots els seus descendents. La Bíblia diu que per culpa d’Adam «va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort» (Romans 5:12). Una altra conseqüència del pecat és que «l’home domina sobre l’home, per a desgràcia seua» (Eclesiastés 8:9). En altres paraules, quan els humans governen, com se sol dir, la cosa acaba malament.

El primer governant humà que la Bíblia menciona va ser Nimrod, qui es va rebeŀlar contra la governació de Déu. Des d’aquell moment, molts dels qui han pujat al poder han abusat de la seua autoritat. Per això, fa uns 3.000 anys, el rei Salomó va escriure: «Els oprimits ploren i no hi ha qui els console; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors» (Eclesiastés 4:1).

Per desgràcia, les coses no han canviat. Un informe del 2009 de les Nacions Unides afirma que cada vegada hi ha més gent que pensa que els governs són «una de les principals causes de tots els mals que patix la nostra societat».

El món necessita millors governants i una manera de governar millor. Això mateix és el que ens ha promés el nostre Creador.

Déu ha instituït un Regne, o govern, que reemplaçarà tots els governs humans i «es mantindrà per sempre» (Daniel 2:44). Eixe és el Regne que milions de persones demanen (Mateu 6:9, 10). No obstant, no serà Déu mateix qui governe. En comptes d’això, ell ha nomenat com a rei d’este Regne a algú que va viure en la terra com a humà. A qui ens referim?