1. Què hem de fer tots?

T’APETIRIA participar en una carrera difícil, sobretot si estàs malalt o cansat? Probablement, no. No obstant, l’apòstol Pau va dir que tots els cristians participem en una carrera (He 12:1). Si volem rebre el premi que Jehovà ens ha promés, hem d’aguantar fins al final sense importar la nostra edat o condició física (Mt 24:13).

2. Tal com diu 2 Timoteu 4:7, 8, per què podia Pau expressar-se amb franquesa?

² Pau podia expressar-se amb total llibertat perquè ja havia «acabat la carrera» (llig 2 Timoteu 4:7, 8). Però, a quina classe de carrera estava referint-se?

3. A quina classe de carrera estava referint-se Pau?

³ A voltes, Pau posava exemples basats en els jocs que se celebraven en l’antiga Grècia per a ensenyar lliçons importants (1Co 9:25-27; 2Tm 2:5). En moltes ocasions, va comparar la carrera per la vida d’un cristià amb una carrera de fons (1Co 9:24; Ga 2:2; Fl 2:16). Una persona comença esta «carrera» quan es dedica a Jehovà i es bateja (1Pe 3:21). I travessa la línia de meta quan Jehovà li concedix el premi de la vida eterna (Mt 25:31-34, 46; 2Tm 4:8).

4. Què analitzarem en este article?

⁴ Què tenen en comú una carrera de llarga distància i el viure cristià? Hi ha unes quantes similituds, considerem-ne tres. Primer, hem de seguir l’itinerari marcat, segon, hem de centrar-nos en la meta i, tercer, hem de superar els obstacles que trobem al llarg del trajecte.

5. Quin itinerari hem de seguir, i per què?

⁵ Per a optar al premi en una carrera literal, els corredors han de seguir l’itinerari marcat pels organitzadors de la competició. De manera similar, si volem rebre el premi de la vida eterna, hem de seguir l’itinerari marcat en el camí de la vida (Fets 20:24; 1Pe 2:21). No obstant, Satanàs i la gent que el seguix volen que anem «al seu costat», que agarrem un trajecte diferent (1Pe 4:4). Es burlen de l’itinerari que seguim en la carrera per la vida i afirmen que el seu és millor, que porta a la llibertat. Però això no és de veres (2Pe 2:19).

6. Què aprenem de l’exemple de Brian?

⁶ Qualsevol persona que corre amb els qui estan davall la influència del món de Satanàs prompte descobrix que eixe itinerari no porta a la llibertat, sinó a l’esclavitud (Rm 6:16). Considerem l’exemple de Brian. Els seus pares el van animar a seguir el camí de la vida, però quan va arribar a l’adolescència, es va qüestionar si eixe camí el faria feliç. Llavors, va decidir córrer amb aquells que seguixen les normes de Satanàs. Ell ens conta: «Poc m’imaginava que la suposada llibertat que desitjava em portaria a les garres de l’addicció. Vaig començar a abusar de les drogues i l’alcohol, i portava una vida immoral. Amb el pas del temps, vaig anar provant drogues més dures i em vaig enganxar a moltes d’elles. [...] Finalment, vaig acabar venent droga per a mantindre aquell estil de vida». Amb el temps, Brian va decidir viure segons les normes de Jehovà. Va corregir el rumb de la seua vida i es va batejar en 2001. Ara és feliç de veritat corrent pel camí correcte. *

7. D’acord amb Mateu 7:13, 14, quins dos camins tenim davant nostre?

⁷ No hi ha dubte, seguir el camí correcte és de vital importància! Satanàs vol que ens apartem del camí estret «que condueix a la vida» i agarrem el camí ample, per on va la majoria de la gent d’este món. Este és el camí més popular i fàcil de transitar, però «condueix a la perdició» (llig Mateu 7:13, 14). Així que, per a mantindre’ns en l’itinerari correcte i no eixir-nos-en d’ell, hem de confiar en Jehovà i obeir-lo.

8. Què fa un corredor quan entropessa?

⁸ Un corredor de fons es fixa en el que té davant per tal de no entropessar. No obstant això, podria clavar el peu en un clot, o un altre corredor podria espentar-lo sense voler. Ara bé, si caiguera, s’alçaria i continuaria corrent. No es quedaria mirant allò que l’ha fet caure, sinó que se centraria en la meta i el premi que espera guanyar.

9. Si entropessàrem, què hauríem de fer?

⁹ En la nostra carrera, podríem entropessar moltes voltes per culpa de les nostres paraules i accions, o perquè altres companys de carrera cometeren errors que ens feren mal. Això és d’esperar, perquè tots som imperfectes i estem corrent en el mateix camí estret que porta a la vida. Així que, és normal que a voltes «xoquem» els uns amb els altres. Pau sabia que, a voltes, tindríem alguna queixa «contra un altre» (Col 3:13). Per això, si entropessem, alcem-nos i continuem la carrera. En comptes de parar-nos a mirar què ens ha fet entropessar, centrem-nos en el premi que tenim davant. Si ens amarguem, guardem ressentiment i decidim no alçar-nos, mai travessarem la línia de meta ni tampoc rebrem el premi. A més, probablement ens convertiríem en un obstacle per als qui també estan corrent pel camí estret que porta a la vida.

10. Com podem evitar convertir-nos en un «motiu de caiguda» per als altres?

¹⁰ Una altra manera d’evitar convertir-nos en un «motiu de caiguda» per als nostres companys de carrera és cedint a les seues preferències, sempre que siga possible, en comptes d’insistir en fer les coses a la nostra manera (Rm 14:13, 19-21; 1Co 8:9, 13). En este sentit, no som com els corredors d’una carrera convencional, on cada un d’ells s’esforça per ser l’únic guanyador del premi. Estos competixen entre ells pensant principalment en el seu propi interés i, per esta raó, tracten d’apartar els altres per a posar-se davant  del tot. Per contra, nosaltres no competim els uns amb els altres (Ga 5:26; 6:4). Més bé, el nostre objectiu és que tantes persones com siga possible arriben a la meta i guanyen amb nosaltres el premi de la vida. Així que ens esforcem per aplicar este consell inspirat de Pau: «Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres» (Fl 2:4).

11. En què se centra un corredor, i per què?

¹¹ A més de fixar-se en el que té davant, el corredor de fons se centra en la línia de meta. Encara que no puga vore-la literalment, pot imaginar-se travessant-la i rebent el premi. Tindre açò sempre present l’ajuda a mantindre’s motivat.

12. Quin premi ens ha garantit Jehovà?

¹² Jehovà ha garantit el premi de la vida eterna, en el cel o en la terra, a tots els seus servents que completen la carrera. Les Escriptures ens donen detalls que ens permeten visualitzar per anticipat lo meravellosa que serà la nostra vida. Com més present tinguem esta esperança en el cor i la ment, més determinats estarem a aguantar fins al final.

13. Quin avantatge tenim sobre els corredors literals?

¹³ Els corredors de l’antiga Grècia havien de superar dificultats com el cansament i el dolor. Per a conseguir-ho, només podien confiar en el seu entrenament i en les seues pròpies forces. A nosaltres també se’ns entrena per a córrer la carrera per la vida, però tenim un avantatge. Podem accedir a una font iŀlimitada de poder, Jehovà, qui ens promet no només entrenar-nos, sinó també donar-nos les forces necessàries sempre que confiem en ell (1Pe 5:10).

14. Com ens ajuda 2 Corintis 12:9, 10 a fer front als obstacles?

¹⁴ Pau va haver d’afrontar moltes dificultats. A més de ser insultat i perseguit, a vegades se sentia dèbil i havia de lluitar contra el que ell va anomenar «una espina a la carn» (2Co 12:7). Però en comptes de vore eixos obstacles com una excusa per a rendir-se, els va vore com una oportunitat per a confiar en Jehovà (llig 2 Corintis 12:9, 10). Gràcies a tindre esta actitud, Jehovà el va ajudar en totes les seues proves.

15. Si imitem a Pau, què experimentarem?

¹⁵ A nosaltres també se’ns podria insultar o perseguir per la nostra fe i, a més, podríem estar lluitant contra la mala salut i l’esgotament. Però si imitem a Pau, vorem estes dificultats com una oportunitat per a experimentar el suport amorós de Jehovà.

16. Què pots fer encara que la salut no t’acompanye?

¹⁶ Estàs postrat al llit o depens d’una cadira de rodes? Tens mal els genolls o la vista? Si és així, ¿podries córrer amb els qui tenen bona salut? Clar que sí! Molts germans majors i malalts estan corrent en el camí de la vida. No ho fan per les seues pròpies forces, més bé, recorren al poder de Jehovà escoltant les reunions per telèfon o mirant-les per streaming. També participen en la labor de fer deixebles al predicar als metges, infermeres i familiars.

17. Com veu Jehovà aquells que tenen limitacions físiques?

¹⁷ No deixes que el desànim per les limitacions físiques et faça creure que estàs  massa dèbil per a córrer la carrera per la vida. Jehovà t’estima per la fe que tens en ell i pel teu historial d’aguant. Ara més que mai, necessites la seua ajuda. Ell no t’abandonarà, en comptes d’això, estarà més a prop teu (Sl 9:11 [v. 10 NM]). Mira què va dir una germana que patix problemes de salut: «A mesura que la meua salut empitjora, se’m fa més difícil compartir la veritat amb els altres. Però sé que inclús els meus esforços més xicotets alegren el cor de Jehovà, i això em fa molt feliç». Quan estigues desanimat, recorda que Jehovà està amb tu. Pensa en l’exemple de Pau i tin present les seues reconfortants paraules: «Accepte de bona gana les debilitats [...]. Perquè quan sóc dèbil és quan sóc realment fort» (2Co 12:10).

18. Quin obstacle especialment difícil afronten alguns germans?

¹⁸ Alguns dels qui corren en la carrera per la vida es troben amb un altre obstacle. Afronten circumstàncies personals que els altres no poden vore ni entendre, com la depressió o forts sentiments d’angoixa. Per què és este obstacle tan difícil? Perquè quan algú té un braç trencat o està confinat en una cadira de rodes, tot el món pot vore el seu problema i sentir-se mogut a ajudar-lo. No obstant, els qui patixen un desorde mental o emocional no sempre mostren senyals evidents del seu sofriment. Per això, podrien no rebre la mateixa resposta compassiva per part dels altres, encara que el seu dolor siga tan real com el que sent aquell que s’ha trencat un braç o una cama.

19. Què aprenem de l’exemple de Mefibóixet?

¹⁹ Si vius amb alguna classe de limitació i tens la sensació que ningú et comprén, probablement t’anime recordar l’exemple de Mefibóixet (2Sa 4:4). Ell vivia amb una discapacitat física i va haver de suportar que el rei David el tractara injustament. Mefibóixet no havia fet res per a meréixer tot això, però com valorava les coses bones que tenia, no es va convertir en una persona negativa. Estava agraït per la bondat que David li havia mostrat en el passat (2Sa 9:6-10). Així que, quan David el va jutjar injustament, Mefibóixet va ser capaç de vore el quadro complet. No va permetre que l’error de David l’amargara ni va culpar a Jehovà pel que el rei havia fet. Més bé, es va centrar en el que podia fer per a donar suport al rei que Déu havia ungit  (2Sa 16:1-4; 19:25-31 [19:24-30 NM]). Jehovà va registrar en la seua Paraula l’exemple exceŀlent de Mefibóixet per al nostre benefici (Rm 15:4).

20. Com pot afectar l’ansietat a alguns, però de què poden estar segurs?

²⁰ Per culpa de l’ansietat, alguns germans i germanes es posen molt nerviosos i se senten cohibits en situacions quotidianes. Ara bé, encara que els costa estar rodejats de molta gent, no deixen d’assistir a les reunions de congregació ni a les assemblees. Per a ells també és tot un repte parlar amb desconeguts, així i tot, s’esforcen per anar a predicar a persones que no coneixen. Si eixe és el teu cas, pots estar segur que no estàs a soles, molta gent se sent com tu. Recorda que Jehovà es complau amb els teus esforços sincers. De fet, que no t’hages rendit prova que t’està beneint i donant les forces que necessites (Fl 4:6, 7; 1Pe 5:7). * Si estàs servint a Jehovà a pesar d’afrontar limitacions físiques o emocionals, tin la confiança que estàs alegrant el seu cor.

21. Què podrem fer tots amb l’ajuda de Jehovà?

²¹ Afortunadament, hi ha diferències entre una carrera literal i la carrera que Pau va mencionar. En temps bíblics, en una carrera convencional només una persona guanyava el premi. Per contra, tot aquell que acabe fidelment la carrera per la vida rep el premi de la vida eterna (Jn 3:16). En l’antiguitat, tots els corredors havien d’estar en forma perquè, si no ho estaven, tenien poques opcions de guanyar. En canvi, en la carrera cristiana, molts de nosaltres tenim limitacions físiques, però continuem corrent (2Co 4:16). Amb l’ajuda de Jehovà, tots acabarem amb èxit la carrera!