1. Quina reconfortant veritat sobre Jehovà trobem en la Bíblia?

T’AGRADARIA que la gent et jutjara pel teu color de pell, pel teu aspecte o pel teu físic? Probablement, no. És un consol saber que Jehovà no ens jutja pel que es veu a simple vista! Per exemple, quan Samuel va conéixer els fills de Jessé, no va vore lo mateix que Jehovà veia. Déu li havia dit que un dels fills de Jessé arribaria a ser rei d’Israel. Però quin de tots? Quan Samuel va vore a Eliab, el fill major, va dir: «De segur, este és l’ungit de Jehovà!». En efecte, Eliab tenia l’aparença d’un rei. Però Jehovà li va dir a Samuel: «No et fixes en el seu aspecte ni en la seua estatura. L’he descartat». Quina és la lliçó? Jehovà mateix ens dona la resposta: «L’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor» (1Sa 16:1, 6, 7).

2. En harmonia amb Joan 7:24, per què no hauríem de jutjar una persona només per la seua aparença? Iŀlustra-ho.

² Com a humans imperfectes, tots tenim la tendència de jutjar els altres pel seu aspecte (llig Joan 7:24). Però, l’aparença exterior ens dona pocs detalls sobre una persona. Per a iŀlustrar-ho, encara que un bon metge tinga experiència, no pot obtindre la informació que necessita només mirant el pacient. Si vol saber els problemes de salut que ha tingut en el passat, la seua situació emocional o els símptomes que està patint, ha d’escoltar-lo atentament. Pot ser inclús que soŀlicite una radiografia del pacient. Si no fera tot això, podria equivocar-se en el seu diagnòstic. De la mateixa manera, nosaltres no podem comprendre els nostres germans fixant-nos només en la seua aparença. Hem d’anar més enllà de lo superficial i tractar de vore la persona interior. Clar, com no podem llegir els cors, mai podrem comprendre els altres tan bé  com Jehovà, però sí que podem esforçar-nos per imitar-lo. De quines maneres?

3. Com ens ajudaran els relats bíblics d’este article a imitar a Jehovà?

³ Pensa en la manera com Jehovà tracta els seus servents: s’interessa per ells escoltant-los amb atenció, tenint en compte els seus antecedents i circumstàncies, i mostrant-los compassió. Analitzem com va seguir estos passos en el cas de Jonàs, Elies, Agar i Lot. Així podrem imitar-lo a l’hora de tractar amb els nostres germans.

4. Per què podríem tindre una opinió negativa de Jonàs?

⁴ Des del nostre punt de vista limitat, podríem concloure que Jonàs no era de fiar i, fins i tot, que era un home deslleial. Quan va rebre l’orde de Jehovà d’anar a Nínive per a proclamar un missatge de juí, en comptes d’obeir, es va embarcar en direcció contrària «per fugir de la presència del Senyor» (Jo 1:1-3). ¿Li hauries donat una altra oportunitat a Jonàs per a complir la seua assignació? Segurament, no. Però Jehovà sí que va vore raons per a fer-ho (Jo 3:1, 2).

5. Què ens ajuden a comprendre les paraules de Jonàs 2:2, 3, 10?

⁵ Jonàs va mostrar la classe de persona que realment era en l’oració que li va fer a Jehovà (llig Jonàs 2:2, 3, 10 [vv. 1, 2, 9 NM]). Esta oració, una de les moltes que va fer, ens ajuda a comprendre que era més que simplement un home que va fugir de la seua assignació. Les seues paraules demostren que era humil i agraït, i que estava resolt a obeir a Jehovà. No ens sorprén que Déu vera més enllà dels errors de Jonàs, responguera a la seua súplica i el continuara utilitzant com a profeta.

6. Per què és important escoltar amb atenció?

⁶ Per a escoltar els altres amb atenció, cal que siguem humils i pacients. És important fer-ho almenys per tres raons. Primer, no ens afanyarem a traure conclusions equivocades. Segon, podrem discernir els sentiments i motius dels nostres germans; això ens ajudarà a ser més empàtics. I tercer, podríem ajudar-los a comprendre millor els seus propis sentiments. De fet, algunes voltes no arribem a entendre les nostres pròpies emocions fins que li les contem  a algú (Pr 20:5). Un responsable de congregació que viu a l’Àsia admet: «Recorde que en una ocasió vaig cometre l’error de parlar abans d’escoltar. Li vaig dir a una germana que necessitava millorar la qualitat dels seus comentaris. Més tard, em vaig enterar que a la germana li costava molt llegir i que li suposava un gran esforç comentar». Que important és que els ancians escolten abans d’aconsellar! (Pr 18:13)

7. Què aprenem de la manera com Jehovà va tractar a Elies?

⁷ A alguns germans se’ls fa difícil expressar els sentiments per culpa dels seus antecedents, cultura o personalitat. Què podríem fer per a ajudar-los a obrir-nos el seu cor? Recorda la manera com Jehovà va tractar a Elies quan fugia de Jezabel. Van passar molts dies fins que Elies es va sincerar amb el seu Pare celestial, qui el va escoltar amb atenció. Llavors, Jehovà el va animar i li va donar una comissió molt important (1Re 19:1-18). Potser ha de passar algun temps per a que un germà se senta còmode parlant amb nosaltres, però només quan se sincere podrem comprendre els seus verdaders sentiments. Si imitem a Jehovà i som pacients, ens podrem guanyar la seua confiança. Quan per fi estiga preparat per a obrir el seu cor, escoltem-lo atentament.

8. D’acord amb Gènesi 16:7-13, com va ajudar Jehovà a Agar?

⁸ Després que arribara a ser esposa d’Abram, Agar, l’esclava de Sarai, va començar a actuar amb falta de sensatesa. I quan es va quedar embarassada, li va perdre el respecte a la seua ama, qui no tenia fills. La situació es va posar tan tensa entre elles dos que Agar va haver de fugir (Gn 16:4-6). Des del nostre punt de vista imperfecte, podria semblar-nos que Agar era mala persona i que s’ho tenia ben merescut. Però Jehovà va vore més enllà. Va enviar un àngel a buscar-la i, quan la va trobar, la va ajudar a canviar d’actitud i la va beneir. Agar es va adonar que Jehovà l’havia estat observant i que comprenia molt bé la seua situació. Això la va impressionar tant que va començar a referir-se a ell com «el Déu que em veu» (llig Gènesi 16:7-13).

9. Què va tindre en compte Déu en el cas d’Agar?

⁹ Què va vore Jehovà en Agar? Evidentment, era plenament conscient del seu passat i de tot el que havia afrontat (Pr 15:3). Agar era una dona egípcia que vivia en una casa hebrea. Se sentiria a voltes desplaçada? Trobaria a faltar la seua família i el seu país? A més, no era l’única esposa d’Abram. Durant un temps, alguns hòmens fidels van tindre més d’una dona, encara que eixe no era el propòsit original de Jehovà (Mt 19:4-6). No ens sorprén, per tant, que eixa situació provocara gelosies i ressentiments en la família. Tot i que Jehovà no va justificar que Agar li faltara el respecte a Sarai, estem segurs que va tindre en compte els seus sentiments i circumstàncies.

10. Com podem arribar a conéixer millor els nostres germans?

¹⁰ Podem imitar a Jehovà esforçant-nos per comprendre’ns els uns als altres. Per tal d’aconseguir-ho és necessari arribar a conéixer els germans millor. Per  exemple, podries parlar amb ells abans i després de les reunions, eixir a predicar junts i, si és possible, convidar-los a casa. Quan ho faces, tal volta t’adones que aquella germana que semblava antipàtica en realitat és tímida, que eixe germà que pensaves que era materialiste resulta que és molt hospitalari, o que la família que sempre arriba tard està afrontant oposició (Mt 7:1). Per descomptat, no volem ser dotors i clavar-nos en la vida dels altres (1Tm 5:13). Així i tot, és bo conéixer alguns detalls dels nostres germans i les circumstàncies que conformen la seua personalitat.

11. Per què és important que els ancians coneguen els germans?

¹¹ Els ancians, en particular, han de conéixer les circumstàncies dels germans que estan davall la seua responsabilitat. Vegem l’exemple d’Artur, un germà que servia com a responsable itinerant. Un dia va anar a visitar, junt amb un altre ancià, una germana que pareixia molt introvertida. Artur relata: «En aquella visita ens vam enterar que s’havia quedat viuda al poc de casar-se. A pesar dels reptes, la germana havia criat dos filles que estaven fortes en la veritat. Però ara estava perdent la vista i tenia depressió. No obstant això, continuava estimant a Jehovà i la seua fe es mantenia ferma. Ens vam adonar que podíem aprendre molt del seu bon exemple» (Fl 2:3). Este responsable itinerant estava imitant a Jehovà, qui coneix els seus servents fidels i tot el que estan patint (Ex 3:7). És evident que els ancians que coneixen bé els germans de la congregació estan en millor posició per a ajudar-los.

12. Com va beneficiar a Yip Yee conéixer millor una germana de la congregació?

¹² Si t’esforces per conéixer els antecedents d’un germà que no et cau massa bé, probablement et serà més fàcil mostrar-li empatia. Fixa’t en el que va dir Yip Yee, una germana que viu en l’Àsia: «En la meua congregació, una germana parlava molt fort. Jo pensava que era un problema d’educació. Però, un dia que vam eixir juntes a predicar, em va contar que solia ajudar els seus pares a vendre peix en el mercat i que havia de parlar molt fort per a atraure els clients». Yip Yee va arribar a la conclusió que, per a comprendre els germans, hem de saber quins són els seus antecedents.  Requerix esforç arribar a conéixer millor els germans. Però, quan seguim el consell bíblic d’obrir del tot el nostre cor, estem imitant a Jehovà, qui estima «tots els hòmens» (1Tm 2:3, 4; 2Co 6:11-13).

13. Segons el relat de Gènesi 19:15, 16, què feren els àngels quan Lot continuava entretenint-se, i per què?

¹³ En un moment crític de la seua vida, Lot no va obeir en seguida les instruccions de Jehovà. Dos àngels l’havien visitat i li havien dit que traguera la seua família de Sodoma. Per quina raó? Els àngels li van explicar que Jehovà els havia enviat a destruir la ciutat (Gn 19:12, 13). Al sendemà de matí, Lot i la seua família encara no se n’havien anat. Així que els àngels de nou li van dir que s’afanyara. Però Lot «s’entretenia massa». Podríem pensar que Lot era indiferent a les advertències i que no volia obeir. No obstant, Jehovà no es va donar per vençut. Com es compadia de Lot, els àngels els van agarrar de la mà, a ell i a la seua família, i els van traure de la ciutat (llig Gènesi 19:15, 16).

14. Quines raons podria haver tingut Jehovà per a mostrar-li compassió a Lot?

¹⁴ Probablement, Jehovà va mostrar compassió per diferents raons. Potser Lot no es decidia a deixar sa casa per por als bandolers que rondaven pels voltants de la ciutat. També hi havia altres perills que podrien haver-lo inquietat. Segurament coneixia el cas dels dos reis que havien caigut dins dels pous de betum que abundaven en una vall pròxima (Gn 14:8-12). A més, com a pare i espòs, Lot estaria preocupat per la seua família. I cal recordar que era un home ric, així que deuria tindre una bona casa a Sodoma (Gn 13:5, 6). Per descomptat, cap d’estes raons justificaria que Lot no haguera obeït a Jehovà immediatament. A pesar d’això, Jehovà va vore més enllà del seu error i el va considerar un home just (2Pe 2:7, 8).

15. En comptes de jutjar els altres per les seues accions, què deuríem fer?

 ¹⁵ En comptes de jutjar els altres per les seues accions, esforça’t per conéixer els seus sentiments. Això és el que va fer una germana d’Europa que li diuen Verònica. Ella relata: «Una germana pareixia estar sempre de mal humor i solia aïllar-se dels altres. A voltes no m’atrevia ni a anar a saludar-la. Però vaig pensar: “Si estiguera en la seua situació, necessitaria tindre una amiga”. Així que em vaig decidir a acostar-me i preguntar-li com se sentia, i ella va començar a sincerar-se! Ara la comprenc molt millor».

16. Per què hauríem de demanar ajuda en oració per a cultivar l’empatia?

¹⁶ L’única persona que ens comprén del tot és Jehovà (Pr 15:11). Per això, demana-li que t’ajude a vore els altres tal com ell els veu i així saber com mostrar-los compassió. L’oració va ajudar a una germana anomenada Anzhela a mostrar més empatia. Li costava dur-se bé amb una altra germana de la congregació, així que va admetre: «Hauria sigut molt fàcil caure en l’error de criticar-la i evitar-la. Però li vaig demanar a Jehovà que m’ajudara a posar-me en el seu lloc». Li va contestar Jehovà? Ella continua dient: «Vam eixir juntes a predicar i vam estar parlant durant hores. La vaig escoltar amb empatia. Ara l’estime més i estic resolta a ajudar-la».

17. A què hauríem d’estar resolts?

¹⁷ No podem triar quins germans o germanes mereixen la nostra compassió. Tots ells s’enfronten a problemes tal com ho van fer Jonàs, Elies, Agar i Lot. En molts casos, se’ls han causat ells mateixos. Però, en realitat, tots ens hem buscat problemes en algun moment. És raonable, doncs, que Jehovà ens demane que mostrem empatia als nostres germans (1Pe 3:8). Quan obeïm este manament de Jehovà, enfortim la unitat de la nostra extraordinària i diversa germandat mundial. Així que resolguem-nos a mostrar interés pels nostres germans escoltant-los, tenint en compte les seues circumstàncies i sent compassius amb ells.